Cercador


Llista categories

Foc de poble

Un relat de: rnbonet
Photobucket

El foc, les brases,
no esdevindran mai cendra
si serven somnis.

Comentaris

Afegir comentari
  • Tinc un problema.[Ofensiu]
    Annalls | 01-03-2013

    No se trobar al diccionari, serven...al traductor posa observen...si es així bé, però a més, cal que li foti canya amb el seu calor i la seva força als somnis.
    Anna

  • Tinc un problema.[Ofensiu]
    Annalls | 01-03-2013

    No se trobar al diccionari, serven...al traductor posa observen...si es així bé, però a més, cal que li foti canya amb el seu calor i la seva força als somnis.
    Anna

  • De somnis i focs[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-09-2012

    Ah, els somnis!
    Aquelles il•lusions que mantenen vius als que aparentment dormen mentre el seu esperit es permet llibertats que no té el cos...

    Tu ets dels que creuen que els somnis es veuen complits si es somien amb força, amic rn?

    T’envio una abraçada per celebrar aquest retrobament nostre, mercès als versos somiadors,
    Unaquimera

  • Foc[Ofensiu]
    Josep Ventura | 18-09-2012 | Valoració: 10


    l’Hivern, una torrada, fred, vi calent, somnis que dansen en les flames
    Salutacions
    Josep

  • De gran bellesa[Ofensiu]
    allan lee | 18-09-2012

    com tots els haikus que et recordo. Demana un dibuixet dels teus.

    Una abraçada, haijin amic.

    a

l´Autor

Foto de perfil de rnbonet

rnbonet

272 Relats

1589 Comentaris

358157 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Afegir a preferits
Biografia:
Tururú, turrruuuurrúrúrúrú!
ES FA SABER
A TOTHOOOM
QU' AQUEST RELATAIREEE
NO S'ENFADA NI ES CABREEJAAA
PELS COMENTARIS
ADVERSOOOS
ENCARA QUEEEE
ESTIGUEN FEEEETS
AMB MALA BAVAAAA.
Tururúu!Turrurú!

*********

rnbonet ha tingut fills i ha plantat arbres. Ara, entre altres assumptes i dèries, es torba escrivint. Punt i apart. Format en llengua forastera, "por justo derecho de conquista" i "por el imperio hacia Dios" -com tots els seus congèneres a la mateixa època-, utilitza sempre per escriure aquella que li era pròpia, -és a dir, la present- per allò de la identitat i els orígens. I possiblement -caldria un psicoanàlisi seriós- per fer la guitza a la "classe dominant" del seu País. Potser. Punt i apart. Es considera agnòstic i crític, còmic i tètric, dàtil i fútil, pràctic i teòric, bàquic i anàrquic... i tots els mots plans amb titlla que vulguen vostés, i algun que altre d'esdrúixol. Quan es posa filosòfic -cosa que sol ocórrer si li toquen els testets o les barjoles- busca amb un cresol el trellat perdut per tanta gent del país, per tal de retornant-lo al seu poble -abans de fer catúfols totalment-, i veure si aquest esdevé d'una punyetera vegada un poble normal, en un país normal. S'hi cansa aviat, però. I abandona fins l'altra tocamenta. Mentrestant, ritme, paisatge i mesura. Amb qualque excès escaient, oportú. Què li anem a fer! Som de carn! Punt final.

R en Cadena


EmmaThessaM en va 'encadenar' i jo he passat la cadena a "Ada Bruguera Riera" i a "Arbequina". I a "La banyeta del badiu", i a "Biel Martí".

(descobreix què és "R en Cadena")



*¿ I si visitàreu aquest

maridatge?

Un intent de col·laboració amb gent propera. I d'RC!
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >