L'oncle Magí

Un relat de: panxample
-Vatua l'olla! Qui hauria dit que veuria aquests castells tan grans !
Imaginar castells de nou, fins i tot de deu, gairebé impossibles. Per prendre mal !
Aquesta patuleia són capaços de fer qualsevol cosa que es proposin, tot i que personalment, gaudeixo i m'agrada l'estètica d'un simple tres de vuit. Mira'l d'on vulguis sempre el veus bonic, esvelt com un campanar.

L'oncle Magí és membre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls. Sempre a punt, disposat per ajudar, treure pit i amunt. Discret, li agrada estar en segon terme. És fort com un roure. Últimament s'adona com l'aparten. No el deixen posar a sota, que és el que veritablement voldria. L'oncle farà vuitanta-cinc anys. 

-La vida l'hem d'aprofitar i gaudir, passa com un esternut, quan menys t'ho esperes ja ha passat.

Anar al defora, estar en contacte amb la natura, amb la terra, fer les feines del camp, observar com creixen les bajoques, les pataques... i acompanyar a la "Colla" a tot arreu, el manté viu, actiu i creatiu.

Força, equilibri, valor i seny. Quatre paraules que trobem en els versos “ Els Xiquets de Valls", de Josep Anselm Clavé i que han esdevingut el lema dels castellers. 
Des del novembre de 2010, els castells són patrimoni immaterial de la humanitat; són una part d'allò que la humanitat, sense distinció de races, religions, identitats, cultures... considera propi i irrenunciable i, per tant, digne de ser preservat com a part de l'imaginari col·lectiu, en un sentit ampli. És un fet remarcable la cohesió social que implica el món casteller en totes les colles. Cohesió social, cultural i generacional. Tothom hi és benvingut. Un fenomen digne d'estudi, que encara li dóna més valors.

També la parla, l'us de les paraules, els mots diferencien les zones d'on procedeixen, la manera d'anomenar-los: xiquets, nens, nois, bordegassos, capgrossos, minyons, sagals, xicots, xics, torraires, falcons... Pinya, folre, crosses, a sota, fer llenya. Castell, torre, pilar. Segons, terços, quarts, quints... Un extensíssim vocabulari. El pom de dalt, dosos, acotxador, aixecador, enxaneta, fer l'aleta,.. un lèxic ric que cada colla fa seu. Variants depenent de la seva ubicació, diferents mots per anomenar una mateixa cosa o acció. Aquí rau el valor i l'estima per la nostra llengua, perquè és la nostra.

Aquesta universalització dels castells, també ens ha de fer mirar endins, sense complexos, i ajudar a veure'ns en aquests castells fantàstics. Perquè massa sovint, nosaltres, com a poble, hem tingut massa seny i massa equilibri, però ens han faltat la força i el valor. I sense aquests quatre elements, sense tots quatre alhora, res no pot tirar endavant amb garanties.

L'oncle no ho diu però ho pensa. Espanya ens està constantment amenaçant amb una política adversa al nostre desenvolupament, en la cultura, en la llengua, en l'economia. La majoria de persones continuem indiferents. No ens estimen. La vergonya sobrepassa tot l'imaginable. Les institucions estan governades per líders polítics incapaços de gestiona la força, l'equilibri , el valor i el seny. Cràpules partidistes només preocupats de les seves nòmines i les dels seus amics i parents. Mentrestant el castell fa llenya. 

Mossèn Josep Armengou (Berga 1910 - 1976), definia la nació així:
"És la conjugació de territori, població, llengua comuna, cultura, costums i afinitats de pensament. Característiques que formen el comú denominador dels Països Catalans i que, coordinades per a l'acció jurídica-política d'un govern afí als principis doctrinals nacionalistes, reuneixen els requisits inqüestionables per a la creació d'un Estat propi."
També deia: "La Pàtria som els homes. Per a l'home desnacionalitzar-se és degenerar-se."

Alego vindran eleccions - diu l'oncle- i tornarem a veure els polítics fent l'alònso per tot el país, demanant el vot. Tornarem a caure al mateix parany? Farem volar moixons? A veure si algun dia, realment, sabem reunir la força, l'equilibri, el valor i el seny, tots plegats, i fem l'aleta, com a país.

De generació en generació es manté viu el parlar de cada lloc, amb els seus mots i el seu deix.
Venen de tan antic que de vegades se'ls perd l'origen. Conservem i preservem la llengua.
Estimem-la ! És la nostra. 

Avant i ben amunt.

Comentaris

  • Enhorabona!!![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    El teu relat ha estat seleccionat per formar part del recull L’estimem perquè és la nostra! que l'Associació de Relataires en Català publicarà al voltant del mes de febrer del 2013.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada, t’agrairíem que ens facis arribar l’autorització de publicació corresponent

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic (leela.arc@gmail.com), el text que t’indiquem al final d’aquest comentari tot fent un copiar i enganxar i complimentant les teves dades.

    Cordialment,

    Comissió de Concursos


    TEXT D’AUTORITZACIÓ – Cal fer un copiar i enganxar, emplenar les dades personals, i enviar al correu: leela.arc@gmail.com

    En/na ......................................................................................................... amb DNI. número ......................................... i nick relataire ........................................................ AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ......................................, del qual sóc autor/a, en el recull L’estimem perquè és la nostra! i a fer-ne difusió pels mitjans habituals de l’ARC.

    En aquesta publicació vull constar amb el nom/pseudònim d’autor/a: .................................

  • Fem pinya[Ofensiu]
    Naiade | 08-10-2012 | Valoració: 10

    Un relat entranyable, molt adient a aquets moments que estem vivint. Bon homenatge a la festa castellera, a l’esforç dels catalans. Cal emprar la força, mantenir l’equilibri ...Sàvies paraules a tenir amb compte.
    Una forta abraçada

  • com es nota[Ofensiu]
    Lavínia | 06-10-2012

    que ets de Valls, Panxample. Un relat molt bo en què el teu relat arriba gairebé a l'alçada dels castells. Felicitats!

  • Hola bandoler[Ofensiu]
    allan lee | 06-10-2012

    M'ha encantat aquest "conte" de mans de l'oncle Magí: quantes veritats i experiència passen pel "magí" d'un home fort, bo, casteller! Una lliçó de coherència i estima.
    Una abraçada,

    a

  • Idees clares[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-09-2012

    Aquest oncle Magí te les idees ben clares, pel que veig que dius en el teu relat, que és un bon homenatge a la festa i a l’esforç, i al mateix temps a la llengua i a l’actitud que resulta de combinar unes virtuts com la força, l' equilibri, el valor i el seny, que de vegades semblen anar escasses.
    Només em queda desitjar que el teu personatge pugui veure com es “fa l’aleta”!

    Ha estat un plaer tornar coincidir amb tu, en aquesta convocatòria al voltant de la llengua... participaràs també amb algun vers?

    T’envio una abraçada per celebrar la tardor, el retrobament i les nostres bones costums,
    Unaquimera

  • per poc que poguem...[Ofensiu]
    joandemataro | 02-09-2012 | Valoració: 10

    els qui estimem el país formem part d'aquest castell, de la pinya... per exemple el dia 11 de setembre és una gran ocasió per fer un bon castell a Barcelona

    gràcies panxample per compartir i ser tan amable
    una bona abraçada
    joan

  • Èpica i exemple.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 02-09-2012

    Un relat excel•lent, que mostra l’èpica dels castells, i en fa un exemple per a tots. Tant de bo que tothom reculli el missatge. Una abraçada.

  • Descarregat![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 01-09-2012 | Valoració: 10

    És el millor que es pot dir d'un castell, no que sí? Totes les anotacions que ens has fet m'han fet posar la pell de gallina. Totes aquetes emocions que hem sentit i viscut els que ens posem a sota, ho sabem molt bé. Hem de ser naltros mateixos qui hem d'apretar fort, però apretar allà on s'ha d'apretar, no ens equivoquem! Un cop descarregat el castell, cridem ben fort i brindem ben enlaire, amb una Rossita ben fresqueta! Salut!

    aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de panxample

panxample

46 Relats

297 Comentaris

54947 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
No sé qui sóc, ni que no sóc, però la vida és una meravella, cal aprofitar-la, compartir-la i gaudir-la. Encara que de vegades amarguegi.

Panxample no per que tingui la panxa ampla o sigui un panxacontent, que també; sinó que és en honor a Joan Baptista Pujol i Fontanet, (Alfara dels Ports, Baix Ebre, 1857 – Tarragona, 1883). Bandoler anomenat "panxample".

bloc: La calaixera

L'ART PER L'ART
bandolers
japagu@tinet.cat