Eternament

Un relat de: Pau Mora


—Així que això és el cel, la vida eterna?
—Un altre cop la mateixa pregunta? Estaves, estava, estàvem dormint, què passa? Que li trobes quelcom que no et fa el pes?
—No, tot està molt bé, molt maco, molt immillorable, cap queixa.
—I doncs?
—No ho sé, encara em sorpren i em fascina i em meravella que pugui fer tot el que vulgui.
—Absolutament tot!
—Sí, sí, ja sé que tot, tot, de tot. Ja sé que puc escollir entre una cosa o una altra o les dues i fer-les servir sempre que vulgui que si vull no me’n cansaré i que si vull experimentar coses diferents puc gaudir-ho o rebutjar-ho sense sentir-me’n culpable perquè ja ho sé tot de tot.
—Pots escollir no saber.
—Ja, fins que vulgui saber.
—Que et fa por ser negatiu? Tems que et facin fora?
—No, no. Això ja sé que no em preocupa, en aquest sentit estic tranquil.
—I doncs?
—Doncs que hi ha quelcom que no m’encaixa en tot aquest muntatge.
—Et refereixes a lo del sexe? Ja saps que aquí tothom veu el que penses i ningú et jutge.
—Ja, si no és això però.
—Què?
—Com pot ser que jo vulgui sodomitzar a l’Àngela i ella també ho estigui desitjant just en el mateix instant i que alhora ella també em sodomitzi a mi mentre ens estem fotent una paella de marisc mirant el partit del Barça que guanya eternament?
—Mola, no?
—Sí però trobo que així no te cap mèrit.
—T’ha costat tota una vida.
—A la vida a la Terra et refereixes? Uff! Ja ni me’n recordo, si en fa d’anys d’allò.
—Tant se val. Saps què? Fem unes partidetes al dòmino.
—Falten dues ànimes més Veueta.
Puf! —Ja està.
—Quines regles? Fem regles noves?
—Ja hi som.
—Bé, deixem-ho còrrer Veueta que sempre guanyo jo.
—Fem un billar amb planetes?
—Un altre cop? Passo, passo.
—I si ens disfressem de pops gegants o de …
—Búh! Avooorriiit.
—MIrem una peli?
—Ja he vist totes les pel·lícules que s’han d’estrenar.
—Anem a caçar bolets?
—Vols bolets? Te bolets. —Puf!
—Apa aqui! Treu tota aquesta boletada d’aquí exagerat!
—Doncs què faig?
—Podríem convertir-nos en granets de sorra de platja durant mil anys a veure què passa, d’acord?
—Mola!
Puf!
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.!
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.=
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.'
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
..
.
.
.
.
..
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
..

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
¨
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
´
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

,
,
,
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.<
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.


.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.

.
.
.
.
.
.
.
—Així que això és la vida eterna?










Comentaris

  • Eternament insatisfetes[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-09-2012

    Puf! ... i Paf!
    Ja ho deia jo ( i si no t’ho creus, clica damunt les lletres de color i comprova-ho aquí: Càlid hivern )
    i ara em sembla que tu també ho deixes ben clar:
    els éssers humans som criatures eternament insatisfetes... o no?

    T’envio una abraçada per celebrar el retrobament tot just quan comença la tardor,
    Unaquimera

  • He...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 28-04-2012 | Valoració: 10

    ...rigut molt. I he captat una ironia plena de sentit. Encara que el relat o diàleg sigui, potser, només per a riure, no ho sé i en dubto.


    Sergi

  • Vida eterna?[Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 09-03-2012 | Valoració: 10


    Puf, te'n adones com som? - fins i tot la vida eterna podem trobar aburrida!

    Amb aques relat aconsegueixes enganxar fins al final..

    M'agrada't i l'he trobat original i juganer, com molts dels teus.

    Gemma

  • súper original i divertit pau...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-02-2012 | Valoració: 10

    aquest diàleg celestial o infernal... la qüestió és que enganxa i amb un to irònic fa reflexionar sobre la vida i les seves vanalitats...

    moltes gràcies per visitar bells poemes meus, m'has dut a un moment on jo necessitava molt aquella abraçada sincera i vaig tenir la sort de trobar-la

    rep tu la meva, Pau, i fins ben aviat
    joan

  • Inspiració boletaire[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-02-2012 | Valoració: 10

    Caram Pau, quin relat més original! A mi m'ha fet la impressió de llegir la lletra d'una cançó d'Antònia Font o d'algun altre cantant boletaire, tan creatius i imaginatius com l'Albert Pla, el Sisa dels bons temps o l'Adrià Puntí. Un bon diàleg en un lloc molt enlairat, ple de reflexions i deixades d'anar. Un bon exercici. Abraçades.

    aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Pau Mora

Pau Mora

32 Relats

98 Comentaris

30641 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Descriure's a un mateix em sembla fals i/o pedant. Si menys no, subjectiu, així que el que dic és que estic content d'haver-me conegut.
M'agrada la gent, encertar-la en la elecció d'un llibre(sense que això suposi res de res), jugar, jeure a la gespa, fer castells a la sorra, pintar, dibuixar, escriure, caminar, respirar, pensar, treballar, fer esport, el futbol, veure els partits del Barça, mirar la tele, el campionat de motos, la música, la dansa, el teatre, l'ordinador en general(m'apasiona el Photoshop), la Tècnica Alexander, l'Aikido, el Shiatsu, el Tai-chi, el Ioga, descansar, fumar, la cervesa, el pernil, el pa amb tomàquet, la xocolata, el talladet, els festucs, la paella, la fideuà, els cargols a la llauna, les crispetes i depenent de la peli, el cine. Fins que algú em defineixi, de moment si m'intuïu ja m'està bé.

Els meus interessos
M'interessa l'art, la imaginació.
M'interessa l'actualitat fins a un cert punt.
M'interessa el futur com per curiositat.
M'interessa la política, els polítics no.
M'interessa Catalunya i el món.
M'interessa i m'importa la salut.
M'interessa la vida, els amics.
M'interessen els meus fills.


http://paumora.blogspot.com/
http://blogs.e-noticies.com/pau-mora--disfresses/


Agraeixo molt els elogis però més les crítiques constructives. Gràcies.