Divertimento II

quin sense sentit... i a més amb lo dolent que es per la salut aquests canvis de temperatura. I al hivern t'ofegues per tot arreu.
Un dia venint de Barna a Girona al tren la gent es posava al damunt el que tenia, tovalloles de platja, els mocadors... els afortunats que portaven alguna cosa. Ens va explicar el revisor que tenien temperatura d'estiu i d'hivern... com si fos tota la temporada igual !!
Ho has explicat amb molta gracia.
Anna

Un poema divertit, real i ben rimat. No hi manca sentit de l’ humor, cosa imprescindible per suportar els rigors i mancances de cada estació. Per sort sembla que ja podem deixar enrere l’equipatge per l’autobús, amb una mica de sort ja el portarem posat de casa.
Una forta abraçada Nona

I després del lapsus de l’estiu, de les vacances i altres “divertimentos” personals, i de la desconnexió de la xarxa, he tornat a obrir el teu espai...
i m’he trobat amb el dilema d’obrir un Divertimento o una Evocació: ai, Nonna, que m’ho has posat difícil!
Mira, finalment he decidit començar pel primer que vas enviar aquest setembre que ja s’acaba i em sembla que he triat bé, ja que ho he trobat realment ben plantejat i molt divertit, així que he passat una bona estona, entre llegir i rellegir per tal d’assaborir-ho a plaer.
I m’ha recordat un viatge que vaig fer amb avió, concretament en mans d’Air France, en el qual per poc moro de congelació... i altres situacions semblants...
Com dius tu mateixa: cal anar preparat, i tant!

T’envio una abraçada CÀLIDA per celebrar el nostre retrobament, que espero rebis a temperatura adequada,
Unaquimera

Tens més raó que una santa. Entres en segons quins locals (bancs, supermercats, botigues de roba, etc.) i sembla que hagis canviat d'estació. I parlant d'estacions, no hem d'oblidar els trens, que déu n'hi do!
A veure si som tots més conscients de que no es tracta de gelar els clients, que l'aire condicionat val calers i no estan els temps per malbaratar les fonts d'energia.

Una abraçada ben forta, nonna_carme.

Doncs sí. De sobte, es van despertar els aires gèlids, per ser estiu, i tots glaçats! Molt bona descripció poètica!

Una abraçada, Nonna!


Sergi : )

Un vers fantàstic, farcit de veritats i bon sentit de l'humor. Contrast de viure amb fred en ple estiu. Un regal pels que tornen de vacances. Jo les començo aquest dijous. I t'haig de dir, amb tota la il·lusió del món, que són perque em caso! Dissabte dia 8, a les 13 h. em caso amb l'Olga a Ribes de Freser. Ella és la protagonista del poema "Daurada". Estic content. Una abraçada Nona!

Aleix

una manera divertida de parlar dels refredats d'estiu ! Hi ha llocs que s'està molt bé però com bé dius quan surts l'aire caldós et fa una patada que et deixa estabornit !!!

una abraçadeta !!
joan

Molt bé, Nonna!

El mal d'aquesta vida és la falta d'equilibri i tu ho expresses molt bé en aquesta rima. És un fet real: sempre bem patecades que hem de tolerar i buscar-ne solucions momentànies.

Jo m'he trobat am l'atac de les mosquetes; si em vols llegir?

Materile

M'grada la ironia dins de la poesia i aquesta situació que planteges em passa sovint a l'estiu, per això porto sempre un mocador a la bossa que em fa d'embolcall
quan entro al metro,a l' autobús, al super o al cinema.

Com que demanes suggeriments em em permeto fer-te’n un.

La teva poesia rima de manera desigual. Només si canviessis l’ordre d’alguns versos quedaria millor. Et proposo aquests canvis a les estrofes 2 i 4. He canviat a més a més de l’ordre, el vers vuit perquè tingués rima amb el quatre i el vers dotze perquè tingués el mateix nombre de síl•labes.

Si et molesten les correccions m’ho dius. M’he atrevit a fer-ho perquè ho demanes i perquè a partir de correccions que m’han fet als meus poemes és com he avançat.

Mai és tard per aprendre!!

Gaudeix de la poesia!!!

proposta:

Imprescindible portar
un munt de peces d'abric :
jerseis que no siguin prims
peces per embolcallar.
....

I en sortir a l'aire lliure
el contrast és tan intens
que a ple estiu també amb el fred
hauràs d'aprendre a conviure.


Una abraçada