Cercador
PLOUEN GROCS
Un relat de: aurora marco arbonésPlouen grocs davant dels meus vidres.
Avui la tardor, romancera i mandrosa,
ha esclatat matinera amb furor de ventada,
turmentant tendals, banderoles i arbreda,
arrossegant les fulles d’un daurat lluminós
amb giravolts diabòlics d’ànimes inquietes.
Ploren grocs per l’estiu fugisser,
per la llum que s’amaga al seu cau
retirant-se d’hora esquívola i garrepa
en el món de les ombres que precedeix l’hivern.
Volen grocs entre els cotxes urbans,
entre les cames del vianant sorprès
per la pluja incontinent de fulles que agonitzen
en el sòrdid llençol d’una vorera bruta.
Plouen grocs davant dels meus vidres.
Comentaris
-
El groc és llum, escalfor i el color dels bojos...[Ofensiu]Mena Guiga | 10-01-2016
I el tinc en força bona estima, tot i que el taronja el supera.
Jo sóc de tardor i la duc molt a dins.
Les tonalitats de la natura, de les fulles, omplirien pàgines i pàgines. Elles ja ho són, però volen i volen ser llegides. Cadascuna té una història per acomplir i la xiuxiueja per tal que l'immortalitzis, potser immoralizis si és de mena perverseta, que hi ha fulles de tota mena.
Ajudar les fulles a envolar-se. I que visquin i siguin, que es desahereixin de l'arbre i la branca protectores, de les companyes sabudes de tota una vida...perquè encara en tenen una altra: amb aventura, peripècies, facècies i sobretot, poesia.
Les fulles que no faltin mai, ni la tardor.
I que ploguin sempre, perquè estoven l'ànima i l'omplen d'imatges que la nodreixen.
Molt bon 2016, molt bon cada dia. I enhorabona per haver sortit de l'infern. No és fàcil.
Mena -
Preciós![Ofensiu]brins | 29-11-2015 | Valoració: 10
Sí, Aurora, plouen, ploren i volen els grocs d'aquesta tardor... i el meu esperit s'enjoia de sentiment en poder-los trobar plasmats en el teu bellíssim poema. Ets una gran poetessa!
Rep una afectuosa abraçada,
Pilar -
molt bonic[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 29-11-2015 | Valoració: 10
I tant que plouen grocs
Et llegire
Montse -
En plena tardor, sensacions a dojo[Ofensiu]Unaquimera | 25-11-2015 | Valoració: 10
Quina alegria, Aurora, em vas regalar en deixar el teu missatge al meu espai!
Jo també us enyoro, i mooolt!!!
Tinc el cor rossegat del tot, t’ho puc ben assegurar. Però hi ha altres assumptes que devoren el meu temps, la meva energia i capacitat de concentració... i els he d’atendre, és el que toca ara com ara.
Com botó de mostra, estaré totalment desconnectada durant unes setmanes, així que avui m’he aixecat decidida a tornar-te contesta abans de tallar canals i desitjar-te unes BONES FESTES per a tu i els teus: records per a ells i petons càlids per a tu,
Unaquimera
Ah, per cert: avui és bon dia per gaudir amb el teu poema: a la meva ciutat tenim “furor de ventada” per donar i vendre! ;-)
Uns versos els teus, com sempre, que desperten sensacions a dojo...
-
Intensitat[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 25-11-2015 | Valoració: 10
Aquesta tardor estic vivint els seus colors amb intensitat. Jo no els veig, però la meva costella sencera em descriu amb devoció els colors dels boscos de Ribes de Freser. És clavat al que tu descrius en aquest magnífic poema. Una abraçada, Aurora.
Aleix
-
Captivada![Ofensiu]Mercè Bellfort | 25-11-2015
Captivada per aquest títol tan encertat: escaient per la temàtica que ens presentes mitjançant un versos acurats, farcits de colors i d'imatges precioses.
Són bonics i sincers aquests mots tardorals perquè és sincer el teu cor, poetessa!
Una abraçada, Aurora! -
Genial[Ofensiu]Naiade | 19-11-2015 | Valoració: 10
Un bon retrat de tardor, amb la teva poesia tan visual i encertada. La teva poesia la sents dins el cor. M'ha semblat caminar entre els teus grogs i ocres tan bells d'aquesta estació que ja s'acaba.
Inclús m'has fet venir ganes d'agafar el pinzell i intentar plasmar-ho.
Una forta abraçada
Valoració mitja: 10
l´Autor
215 Relats
1941 Comentaris
250538 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Diuen que tinc sentit de l'humor. No cal que m'ho diguin, ho sé. I no és pas una qüestió de genètica, ans al contrari, ja de bon principi vaig mamar l'unamunià sentiment tràgic de la vida. Però vaig desenvolupar el sentit de l'humor com a mecanisme de defensa. És el meu as guardat dins de la màniga. He passat la major part de la meva vida en les aules bregant amb adolescents, i no he pogut practicar massa aquesta qualitat, tot i que n'he practicat d'altres, tant o més importants.Un mal dia vaig caure a l'infern i m'hi vaig passar una temporadeta però no em va agradar gens ni mica i no penso tornar-hi ni de visita.
Les meves millors amigues són les paraules, elles i jo ens ho passem força bé, riem, deixem caure unes llagrimetes si cal i ens sentim agermanades per un interès comú: explicar històries, en prosa o en vers.
Últims relats de l'autor
- DILLUNS TRIST
- NO TOQUEU EL NOSTRE JOVENT
- TSUNAMI DEMOCRÀTIC
- JA HEM ESBORRAT EL CAMÍ DE TORNADA
- EL PINXO DE LA POBLA 3
- EL SETÈ DE CAVALLERIA
- HE D'ATURAR EL MÓN
- TU ETS EL MEU PIGMALIÓ
- DECLAREN ELS PIOLINS
- ANECDOTARI ESPERPÈNTIC DEL 20 -S
- EL JUDICI DE LA VERGONYA 2
- EL JUDICI DE LA VERGONYA
- CARME FORCADELL: UNA DONA ADMIRABLE
- EL MINISTRE TIQUIS MIQUIS
- PERÒ NO S'OBREN LES PRESONS