M'Arribarà la foscor dels Lilàs

Un relat de: Lèvingir
Diuen que d’aquí a uns anys tot se’m farà fosc. Diuen que d’aquí a uns anys res del que veig veuré.
Doncs diuen, que sóc vell
Que tinc massa anys per ser jove
Però, em coneixen de veritat?
Es pensen, que jo ja no puc fer res, de profit
Es pensen, que jo ja no puc ser d’utilitat per res ni per ningú i també creuen, que ja no em ser valdre ni per mi mateix
Em donen per “no vàlid”
Vosté, ja no pot fer segons quines coses, que no se n’adona?
Prou que me n’adono que encara puc fer-ne moltes i de molt interessants, així ho penso, així ho crec i així ho dic
Fins i tot aquells que em donaven, ganes de viure ara me la volen treure, em desmereixen.
Me la lleven,I em volen duu, als lilàs, quan més aviat millor.
Ara, ja no ens serveixes, em diuen. I a vegades que encara, és pitjor, ni tant sols m’ho diuen. Ja directament, em fan una puntada de peu i adéu siau, que tingui un bon viatge, a no ser quina part desconeguda, una dimensió desconeguda més enllà dels lilàs. Que és l’únic lloc a on puc anar. A on puc viure.
No valoren, ni volen valorar, res del que he donat, res del que he fet, res del que he viscut, res del que he transmès, res de res. Em diuen vosté ja no serveix, és un vell i no ens faci nosa
Deixi pas a quí vé, darrera seu, segur que farà més coses bones que vosté, que jo

I com ho saben? Com han arribat a aquesta mala raó?
Però, em coneixen de veritat?


Encara em veig vàlid jo, per fer moltes coses útils.

Encara tinc anys per fer úlitm viatge als lilàs

Comentaris

  • L'últim viatge als lilàs[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 18-02-2016 | Valoració: 10

    Sembla mentida el poc reconeixement que tenen avui en dia la gent gran. Se'ls aparta com mobles inservibles que només fan nosa. Ha passat a la història el respecte que es tenia als ancians de la família, de la tribu o del poble. Ells representaven la saviesa, la serenitat, la feina ben feta. Avui en dia, qualsevol marrec se'n fot dels grans perquè no saben utilitzar els estris electrònics que ells estan potinejant tot el dia.
    Però el temps ho posa tot al seu lloc. Ells també es faran vells.

    Ha estat un relat molt i molt interessant.

  • Endavant, ni que sigui en la foscor[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-11-2015 | Valoració: 10

    Hola, Drac Vermell! com pots veure, no he deixar del tot de passar-me per aquí... encara que només ho faig molt de tant en tant... i buscant una mica de claror, et torno a trobar: endavant, ni que sigui en mig de la foscor.

    Fins la propera... i BONES FESTES! per a tu,
    Unaquimera

  • És...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 16-05-2015 | Valoració: 10

    ... una gran reflexió, així l'entenc, sobre les persones de tercera edat que es veuen sotmeses a les paraules d'un metge, tancats a l'hospital, oblidats,... tens un gran criteri de comprensió, si ho he entès bé, sobre el que això pot significar i significa.


    Sergi : )

  • Punt de sensibilitat...[Ofensiu]
    reusenca | 16-04-2015 | Valoració: 10

    La societat hauria d'aprendre a valorar el que de veritat té valor: les persones i tota la història que han creat en aquest món nostre.
    El teu escrit ens fa reflrxionar.
    Hi ha un punt de sensibilitat envers el tema que em sembla fantàstic.
    Una abraçada

  • Bon relat de denuncia[Ofensiu]
    Naiade | 13-04-2015 | Valoració: 10

    És trist adonar-se de com tracten més sovint del que pensem a la gent vella. Has fet un bon raonament. A veure si es remouen consciencies i en lloc d’arraconar-los, els fem sentir bé, útils. Segur que si no és per malalties greus, tots poden aportar quelcom de bo a la societat.
    Una abraçada

  • Cada persona té el seu espai[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 10-04-2015 | Valoració: 10

    I aquest és tan vàlid com qualsevol altre. No hem d'apartar ningú per la seva condició i menys encara quan aquest podem ser nosaltres demà passat. Cada cop hi haurà més gent gran i cal que en trobem una resposta positiva. Una abraçada i felicitats per remoure consciències.

    Aleix

  • El protagonista [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 10-04-2015

    del teu relat, que no faci cas de tota la negativitat dels que l'envolten.
    Quan ens arriba la vellesa, és ben cert que no podem fer moltes coses que acostumaven a fer. Però en podem fer d'altres tan valuoses, o més, perquè suposen un repte i més esforç.
    Molt bon relat, Lèvingir.
    Una abraçada.

  • molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 09-04-2015 | Valoració: 10

    M'agrada
    Montserrat

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lèvingir

Lèvingir

189 Relats

1173 Comentaris

183254 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Lèvingir, Un antic drac vermell

escric: -perquè sento, demano i crido parlo, enraono i mai retrocedeixo.



jlherj@gmail,com


Sempre hi ha un record per la gent que s'estima encara que a vegades no hi siguis o no hi puguis ser tant com voldries