UN FINAL, UN PRINCIPI

Un relat de: Joana Llor Serra
Em costa trobar les claus dins la bossa negre i sembla que juguin a fet i amagar. Potser tinc por, por al silenci, a la foscor, a una realitat imposada. Obro la porta maldestra, prefereixo romandre amb la llum tancada, em plau la tebior de la claror que s’escola tímida per la persiana. No cal disfressar res. Tot al seu lloc, però res és el mateix. Les fundes ben posades sobre el sofà, les fotos se’m mostren com un cruel recordatori d’altres temps en que tot semblava tenir un sentit, on tot era possible. Ara ja no se sent cap fressa, ni el telenotícies, ni dibuixos, ni tan sols els riures de les nenes fent corredisses amunt i avall. Un mutisme aclaparador em cobreix com una boira espessa, i una pedra feixuga m’oprimeix el cor. Deixo la maleta i m’assento sobre el llit, melangia d’una història no escrita, fragilitat d’una ànima ferida. I sento el silenci, no el vull defugir, m’espanta però m’atrau, em decep però m’asserena. Com el nen que troba escalfor en el braços materns m’ajec i recordo quan no tenia por, quan la mare em bressolava i em deia que tot passaria, que tot s’arreglaria. Ara el meu matrimoni llueix com una nina trencada i jo ja no ploro com quan era infant. Una angoixa immensa com l’univers, s’ha instal•lat com a companya de pis i no vol marxar. Tan sols la il.lusió de poder tornar a ser mestressa de la meva pròpia vida, la guia del meu propi destí, em converteix en roda de molí i m’empeny a seguir. Per què no vull ser titella que belluga a l’albir d’un altre, per què els meus desitjos, els meus anhels han de ser els actors principals de la meva pròpia pel.licula. No, no em puc deixar vèncer, em llevo, alço les persianes una claror poderosa ho inunda tot i m’adverteix delicada, persuasiva, com una marona protectora que tot segueix, que tot avança i que jo puc.

Comentaris

  • En el final, un principi[Ofensiu]
    Unaquimera | 26-09-2012

    Arribo avui per pura casualitat fins el teu espai, i un cop aquí m’ha resultat molt temptador el títol d’aquest escrit, que parla de principis i finals, cosa força natural, però en un ordre original, diferent a l'establert comunment, que em fa pensar abans de llegir...
    Un cop fet, entenc millor la tria dels mots.

    I crec que la teva prosa serveix adequadament al missatge que transmet, i que arriba al lector... a la lectora, en aquest cas.

    I em permeto, abusant potser d’una confiança encara no instaurada però que afavoreix el fet d’haver compartit amb tu les teves paraules, enviar-te una abraçada clara, molt lluminosa, per celebrar que t’he descobert com autora,
    Unaquimera

  • Revolta i esperança.[Ofensiu]
    Carles Ferran | 22-09-2012

    Un relat de revolta i esperança davant d’una situació propensa a la depressió. Estic d’acord amb en Joan sobre la metàfora de la finestra.
    Una abraçada.

  • GRÀCIES JOANA[Ofensiu]
    joandemataro | 18-09-2012

    fins aviat

    abraçades des de mataró
    :-)

    joan

  • molt bé joana...[Ofensiu]
    joandemataro | 18-09-2012 | Valoració: 10

    és un relat ple de força on la protagonista s'enfronta a les pors i finalment obre la finestra, una gran metàfora... i sí tu pots !

    salutacions !
    joan

l´Autor

Foto de perfil de Joana  Llor Serra

Joana Llor Serra

30 Relats

18 Comentaris

21691 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona al 1965, des del 1998 visc a Girona, i he de reconèxer que és una ciutat feta a la meva mida. Em recordo de sempre escrivint dietaris, cada etapa de la meva vida sobre un paper. Fa tres anys em vaig separar i vaig entendre que a vegades s’ha de morir per tornar a néixer. Va ser un procés lent i dolorós, però el que jo en aquell moment no sabia és que era una pas necessari per començar un nou camí. Retrobar-se amb un mateix pot fer por, però sens dubte és una feina engrescadora.. I amb aquesta intenció vaig començar a escriure un nou dietari. Descobrir-me ha estat tota una aventura, recuperar la meva vida, les meves filles, els meus paisatges, absolutament tot el que m’envolta se m’apareix amb força i no vull deixar passar aquesta nova perspectiva. Arribo a “relats en català” de la mà del meu amic Lèvingir. I en aquesta web m’he sentit com a peix a l’aigua per què com a aprenent d’escriptor aquí he trobat un espai on poder transcendir i compartir. Aquí trobareu part del meu dietari però també d’altres experiments de narrativa creativa. Gràcies els que us atureu i em llegiu, els que opineu i als que no ho feu. M'agraden les crítiques per què sens dubte és la única manera de millorar. En qualsevol cas per a mi ja és un plaer i un privilegi, compartir aquest espai amb vosaltres.