L'edat de la paciència

Un relat de: ninona
Sempre havia pensat que la infància era l'edat de l'egoïsme i la joventut la de la intransigència; que amb el temps la gent es tornava contemporitzadora i gastava més paciència, més voluntat de "bon rotllo"; que existien les velletes amoroses i ensucrades gairebé fins la diabetis que feien d'àvies "pastisseres" als contes; que abundaven els homes carregats de la saviesa que dóna "l'experiència de la vida" que volien ser referents amables i còmplices per altres vides; que fer anys, superar contratemps i vèncer malalties et feia veure la vida amb altres ulls, viure-la amb més ganes, amb més força i amb un clar instint relativista de tot allò que pogués destorbar l'alegria de viure.
Però s'equivocava.

Es va descobrir un dia buscant entre les pàgines de la seva vida i de les vides properes, desesperat per trobar l'evidència de la seva certesa, per demostrar la veritat dels seus pensaments. No podia anar tan errat!
Però hi anava.

Va topar frontalment amb el cansament de l'edat; no podia ser altra cosa. Aquelles frases tan gastades de "ja tinc una edat", "ja no estic per aguantar segons què" es van convertir en cavallers invencibles d'una creuada contra les situacions incòmodes, l'excusa perfecta per no fer concessions que no venen de gust. I de retruc, es va trobar amb l'exclusió; l'exclusió del món d'aquells que consideraven que ja no es mereixia la seva paciència, el seu amor, la seva complicitat o, si més no, la seva benvolent tolerància.
I es va saber fora.

El món es va ensorrar: les certeses esmicolades, els amors traïts, els valors fugats.
No podia ser, però era. No volia que fos, però era.
Va saber que res tornaria a ser, però que tot havia de continuar sent.

Lentament va començar a reconstruir el seu món, apedaçant forats i sargint descosits; reforçant portes i finestres, parets i puntals. No podia renunciar a certs amors, però podia protegir-se d'ells; guardar-los a recer en l'hivernacle del seu cor; tenir-ne cura
sense deixar que l'esgarrapessin, mentre esperava pacientment que tornessin a florir.

I així, el seu món es va fer molt més confortable, amable, habitable.
I així, el seu món es va fer un xic més petit.

Havia arribat a l'edat de la paciència.

Comentaris

  • M'ha agradat molt[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 20-09-2014 | Valoració: 10

    Ho has exposat molt bé. Sempre hem tingut la idea de que la gent gran són bons per naturalesa però, com hem pogut tots comprovar, són bons aquells que ho han estat sempre i els que han estat desconsiderats ho continuen essent de grans.

    De totes maneres, el fet de d'envellir també suposa alguns privilegis. I un dels que m'han fet descobrir les persones que em rodegen i m'estimen és el d'utilitzar aquell adverbi que no hem fet anar mai per por a ofendre, a molestar, a que ens considerin egoistes o poc solidaris. És a dir, he après a saber dir NO.

  • Excel.lent relat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 20-09-2014 | Valoració: 10

    Un relat bonic, que fa pensar i reflexionar, sobre els canvis de la vida i els capricis de la sort.

    En certa manera, és així. Els anys no passen en balde, com dirien els castellans, i cal afrontar els canvis de sort i les evolucions de la vida.

    El teu relat és simpàtic i ben fet, segueix així.

    Salut.

  • La vida...[Ofensiu]
    AVERROIS | 20-09-2014 | Valoració: 10

    ...ensenya moltes coses i una d'elles és tenir paciència, però al mateix temps no deixar-se trepitjar. És veritat que coses que quan eres sove te les empessaves, al arribar a una edat poses distància. La sabiduria de fer-se gran porta moltes coses bones, experiencia sobre tot, però hi ha tantes coses per descobrir encara, que un ha de serguir endavant portant al damunt les eines que ha anat recollint pel camí.
    És molt interessant el teu relat i el més important m'ha fet reflexionar, que sempre és bo.
    Una abraçada.

  • Molt bona reflexió...[Ofensiu]
    Eva Caselles | 19-09-2014 | Valoració: 10

    ...i potser també, molt ben explicada experiència.

    Sigui com sigui, m'ha agradat com relates el què sents i m'ha fet pensar en la transcendència de les etapes de la vida. En el què som i en el què podem arribar a ser.

    Un plaer,
    felicitats!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ninona

ninona

58 Relats

230 Comentaris

119154 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 1964. Volia investigar i fer grans descobriments, i vaig estudiar Bioquímica, però després de moltes voltes he acabat fent projectes informàtics, una feina que m'agrada.

De sempre m'ha apassionat llegir i escriure. Un dia vaig descobrir aquesta web a través d'un bon amic que hi escrivia, i des d'aleshores m'hi passo quan puc.

Va haver un temps que participava en els reptes (aleshores nomès hi havia el clàssic) i era gairebé addictiu, però ara m'és gairebé impossible.
Darrerament m'he aficionat al niporepte, però només hi participo de tant en tant.

També em trobareu al bloc Univers madur.

Passeu-vos, comenteu i no dubteu a criticar: és la millor manera de millorar.

Per qualsevol cosa que vulgueu, m'agradarà tenir notícies vostres ...

ninona1206[arrova]gmail[punt]com


Per si us fan servei, algunes eines i enllaços útils