Aquest meu petit país

Un relat de: ninona
Aquest meu petit país,
de tan petit, no té fronteres,
que no li calen
       ni les vol pas.

Aquest meu petit país,
de tan petit, m'hi cap al cor
           i se m'arrela
i -com l'amor que em fa sentir-
se m'eixampla
           i se'm desplega
en un immens mapa acollidor
on tothom hi cap,
    si hi vol ser
            i s'hi vol estar.

Aquest meu petit país,
no entén de pàtries
          ni de banderes;
només en sap
      de dones i d'homes,
           de drets i deures,
                d'honestedat,
                   i d'un llarg camí
                     que volem fer
                       en pau
                  i llibertat.

Aquest meu petit país,
de tan petit, no pot guardar
     ni pors,
         ni odis,
             ni amargors,
que té l'ànima curulla
de campanars i de cels blaus,
i de la joia de sentir-se
          infinitament estimat.

Comentaris

  • Bell poema, bell país, bella autora.[Ofensiu]
    Annalls | 05-08-2013

    Una preciositat, de poema i de país... suposo que parles de Catalunya però l'idea del país intern es maça.
    Anna

  • gran país[Ofensiu]
    magalo | 04-08-2013

    Aquest teu petit país és també el meu i és més gran que molts altres que ocupen més. I aquest teu gran país veig que t'ha inspirat a fer aquest gran poema. Felicitats ninona!

  • cap a preferits[Ofensiu]
    Jimbielard | 01-08-2013 | Valoració: 10

    Si el sentiment dels catalans es convertis en energia, Catalunya seria el sol del món.
    Sentit i bonic poema sense fronteres.
    Felicitats!

    Joan.

  • Molt bonic[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 01-08-2013

    tot sentiment i fent un dibuix molt ben trobat.

  • Comparteixo sentiment[Ofensiu]
    Naiade | 31-07-2013 | Valoració: 10


    Un gran poema Pilar, per llegir i rellegir el nostre sentiment, explicat amb mestria.
    Tan debò ens podessin comprendre.
    Una forta abraçada

  • Sentiment[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 30-07-2013 | Valoració: 10

    El sentiment nacional és això, un sentiment. Tant és si el país és gran o petit. Si és meu i petit, fantàstic. Si és gran i ric, fantàstic. Però si és petit i pobret, també. El meu país m'omple, me'l sento propi, és meu de cor, senzillament. Jo vull la llibertat per acomodar el cor al cap. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de ninona

ninona

58 Relats

230 Comentaris

119208 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona el 1964. Volia investigar i fer grans descobriments, i vaig estudiar Bioquímica, però després de moltes voltes he acabat fent projectes informàtics, una feina que m'agrada.

De sempre m'ha apassionat llegir i escriure. Un dia vaig descobrir aquesta web a través d'un bon amic que hi escrivia, i des d'aleshores m'hi passo quan puc.

Va haver un temps que participava en els reptes (aleshores nomès hi havia el clàssic) i era gairebé addictiu, però ara m'és gairebé impossible.
Darrerament m'he aficionat al niporepte, però només hi participo de tant en tant.

També em trobareu al bloc Univers madur.

Passeu-vos, comenteu i no dubteu a criticar: és la millor manera de millorar.

Per qualsevol cosa que vulgueu, m'agradarà tenir notícies vostres ...

ninona1206[arrova]gmail[punt]com


Per si us fan servei, algunes eines i enllaços útils