Primer exercici: Brionia (ninona)

Un relat de: Taller de narrativa
Irene, la de la dolça mirada i infantil innocència, mira per la finestra de la seva habitació asseguda en un vell pupitre escolar.

El ginebre de la plaça li amaga l'Ajuntament i, darrere d'ell, les eres, però es coneix massa bé el paisatge per necessitar veure'l. Sap que, a aquella hora, sestegen sota el sol de migdia els camps de blat, estesos com una infinita cabellera daurada que les segadores han pentinat en simètriques bandes de color or vell salpebrades de reflexos vermells allà on la terra s'obre pas entre els ressecs rostolls.

Monotonia de groc.

Tanca els ulls per visualitzar, aquí i allà, alguns ginebres solitaris que esquitxen de verd fosc el llenç daurat: promesa d'ombra, descans i frescor. Dibuixa en el marge dret una multitud de cares que s'alcen somrients, torrant les pipes al sol; diademes de groc viu i fràgil cos de verd intens.

Monotonia immòbil. L'aire quiet. El temps adormit.

A l'habitació del costat sent parlar els seus pares que intenten decidir on posar cada cosa: els vells miralls, el reclinatori, el bastidor dels enagos. És important que cada detall estigui en el seu just lloc, perquè en cada objecte viu una història i de vegades, en el silenci de la nit, pots sentir una veu antiga explicant-la.

Irene vol esbrinar alguna de les històries i es concentra en escoltar, però aviat una figura estranya distreu la seva atenció per fixar-la novament en la plaça. Sota el ginebre, un home d'aspecte atrotinat sembla descansar; en la seva esquena, una mena de motxilla coberta de pols del camí; als seus peus un gos de raça indefinida es protegeix del sol. Per un moment, Irene s'oblida de tot per fixar-se només en el gos i les seves llargues orelles plegades i el seu pèl –curt i tofut- que en algun moment havia estat marró motejat de blanc i que ara és d'un color indefinit i brut que s'adiu molt amb el seu aspecte abandonat, magre, danyat, cansat, exhaust. Com pot ser? Quina classe d'amo és aquell estrany? Se'l mira i no sap endevinar la resposta. La seva roba és vella i el seu aspecte és tant o més abandonat, magre, danyat, cansat, exhaust, que el del seu gos. Voldria veure-li la cara, però l'ampla ala d'un barret de palla, li impedeix.

La veu de la Joana –la mare- des de la porta de l'habitació, la distreu: Irene!... Irene!, Que no em sents? Què mires tan embadocada?

- Res, mare.

I realment no era res, perquè en retornar la vista al ginebre de la plaça, el banc de pedra estava sol i per enlloc es veia rastre de l'home ni del seu gos.

(ninona)

Comentaris

  • En resposta als comentaris[Ofensiu]
    ninona | 09-08-2017

    Hola,

    Les meves disculpes a tots per respondre tan tard (molt tard) als vostres comentaris, sempre molt benvinguts, però han estat uns mesos caòtics de feina i altres temes i m'ha estat impossible fer-ho abans; així que aprofitant el descans vacacional, intento posar-me al dia.

    Primer de tot, he de dir que la meva intenció era fer un relat més llarg i que aquest exercici havia de ser només la introducció; per això pot semblar que no acaba d'explicar gaire res o que apunta alguns temes que no acaben de concretar-se. D'altra banda (com la intenció no sempre quadra amb la realitat, i potser no l'acabo allargant), volia que l'exercici tingués sentit per si sol i aleshores se'm feia molt difícil descriure molt més els personatges sense quedar desproporcionat.

    lisboa, l'exercici està escrit en dos moments diferents perquè l'havia començat fa temps i ara -amb motiu del taller- l'he allargat amb l'aparició del personatge "misteriós" i el seu gos; crec que això pot haver influït en el canvi de prosa que comentes.
    He de dir, però, que també té un punt d'intencionaliat ja que pretenia que la forma del llenguatge (més enllà de les paraules) ajudés a definir el personatge com si fos la seva aura: Irene té un aire més eteri i introspectiu; mentre que l'home del gos és més terrenal. Lluís, m'apunto revisar els possessius que, com dius, resulten un pèl excessius.

    Sobre el títol: Briònia (per cert, em vaig descuidar l'accent), no aneu desencaminats i té a veure amb la carbassina (Bryonia dioica) però no pas per cap de les seves propietats o característiques, sinó perquè el relat, el paisatge i algun gest dels protagonistes es situen en el poble de Briongos de Cervera (Burgos) que sembla ser que deu el nom a aquesta planta. Em va semblar un bon nom per ubicar el relat sense citar expressament el poble o la zona.

    Ferran, uf! Tens tota la raó amb aquesta frase, i a més en sóc conscient, però no veia clar on posar les comes, segons com em semblava que tallava el lligam entre les parts. Segueixo donant-li voltes :P

    Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris.
    Seguim treballant!

    Pilar

  • prosa poètica [Ofensiu]
    lisboa | 22-05-2017

    Hola ninona !

    No em tocava comentar-te, però ...

    El primer que et vull dir és que la prosa poètica que fas servir m'ha semblat precisa i evocadora; molt bonica. És especialment densa i rica en els dos primers paràgrafs, després, en la descripció dels objectes de casa i de l'estrany i el seu gos, la teva prosa és més terrenal, més propera al que jo podria escriure.

    El personatge misteriós amb el gos, principalment, i la mateixa situació de la protagonista, no sabem que fan els seus pares decidint on posar els mobles, és una mudança?, deixen amb ganes de seguir llegint.

    Però no sabem gairebé res de la protagonista, poca cosa podem deduir del seu caràcter per exemple, en aquest punt potser t'has quedat curta (respecte als objectius de l'exercici).

    Un text molt ben escrit. M'ha agradat.

    Salutacions.

  • comentari de taller[Ofensiu]
    Anna Melgar Samper | 22-05-2017

    Per mi sí que crees molt bé una expectativa i la descripció d'un personatge.

    L'expectació la trobem ja des del principi amb el títol. Fins i tot, has aconseguit que s'hagui buscat informació sobre els possibles significats de Brionia. Altres elements que ens creen ganes de seguir llegint són el misteriós personatge de l'home amb el gos i la idea del trasllat, l'inici d'una nova vida amb records de l'anterior i dels que els han precedit:

    "És important que cada detall estigui en el seu just lloc, perquè en cada objecte viu una història i de vegades, en el silenci de la nit, pots sentir una veu antiga explicant-la."

    La teva escriptura poètica i els paisatges que descrius em recorden a un quadre de van Gogh.

    Em sobta que davant de "Irene" no hi posis article i, en canvi, ho facis per "la Joana". (La veritat és que jo evito els noms començats per I i U perquè no sé exactament en quins casos va l'article apostrof i en quins no............).

    Pel que fa al personatge, la Irene és una noia contemplativa, introvertida, tranquil·la, sensible, observadora i que prefereix veure i escoltar abans que actuar: "Irene vol esbrinar alguna de les històries i es concentra en escoltar". Al menys, de moment sembla així.

    Salutacions i fins la propera,

    Anna

  • uf, no em tocava el teu relat, però és un dels triats a ser comentat extra[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 21-05-2017

    Uf, ho dic, per la frase següent...

    estesos com una infinita cabellera daurada que les segadores han pentinat en simètriques bandes de color or vell salpebrades de reflexos vermells allà on la terra s'obre pas entre els ressecs rostolls.

    i les comes! o una senzilla "i" per algun lloc que ens permeti respirar!

    Jo sí que hi veig una descripció de la persona, potser no hi encerto cap edat concreta, té pares, això sí, però igual no és tan petita. Tot el relat és una introspecció del personatge, mirem amb els seus ulls, som el lector, som nosaltres qui mirem per la finestra, i la nostra condició personal, en un moment passat, de quan érem petits. Mirem-nos dins, no calien més explicacions.

    I no, no em crea expectatives a seguir la història, semblant a com em passa amb el del Joan Albert, és un relat tancat, per a mi, aquesta història en si mateixa ja és tota una història que ens porta a altres mons i es tanca amb la darrera paraula, i això no vol dir que no sigui un bon relat, ans al contrari, m'agrada i per això l'he comentat. M'agrada aquesta prosa poètica tal i com ens la presentes, com bé diu el Lluís, podria ser carrinclona (no utilitza aquesta paraula, però ja era això) i el teu relat és d'un estil elevat, senzill i ben entenedor, que és allò que valorem els lectors, que ens facin pensar i que es vegi el camí que ens mostres.

    He cercat briònia i em diu que és la carabassina que diu... el diccionari...

    f BOT Planta herbàcia vivaç de la família de les cucurbitàcies (Bryonia dioica), de tija enfiladissa, de flors verdoses i de baies globulars fètides de color vermell quan són madures.

    Això també podria ser una descripció de la nena, dic jo.

    I res més.

    Ferran

  • I una pregunta.[Ofensiu]
    Calderer | 20-05-2017



    M'oblidava. Quan vaig llegir el títol vaig donar per suposat que es referia al remei homeopàtic ja que jo he fet servir les característiques psicològiques de diversos remeis per "crear" personatges (per exemple sabina...). Però després vaig consultar la tipologia de brionia i no té a veure amb el teu personatge.

    M'expliques (ens expliques), doncs, el títol?

    Salutacions

    Lluís

  • El meu comentari[Ofensiu]
    Calderer | 20-05-2017



    Primer de tot dir-te que, com està força allunyada de la meva pràctica, aquesta mena de prosa poètica que a estones utilitzes em costa de jutjar. Diria, però, que està força bé, que no traspasses la incerta frontera entre el que és poètic i el que és ridícul i embafador.

    L’exercici constava de dues parts: la primera, crear una expectativa i una necessitat de seguir en el lector, i la segona descriure indirectament un personatge, el seu caràcter.

    La primera l’acompleixes amb escreix ja que el lector es pregunta: qui és aquesta noia? per què la família està endreçant els trastos vells? qui és el rodamón? On passa tot plegat?

    La segona, però, no l’acabo de veure. La descripció de la noia és explícita en la primera frase però després no hi ha gaire més, com a molt se suggereix, per la forma que mira el món, un caràcter poètic i somniador. Potser falta text per poder dibuixar altres aspectes del seu caràcter.

    Errors o aspectes que es poden millorar o dèries meves, que no sé ben bé si és una cosa o l’altra. En concret parlaria de l’abús de possessius. En català, com saps, quan utilitzem massa possessius o de forma innecessària aconseguim una prosa que té un regust una mica “vulgar”. I hi ha un paràgraf del teu text on detecto un excés de possessius, te’ls assenyalo amb cometes:

    Irene vol esbrinar alguna de les històries i es concentra en escoltar, però aviat una figura estranya distreu “la seva” atenció per fixar-la novament en la plaça. Sota el ginebre, un home d'aspecte atrotinat sembla descansar; en “la seva” esquena, una mena de motxilla coberta de pols del camí; “als seus” peus un gos de raça indefinida es protegeix del sol. Per un moment, Irene s'oblida de tot per fixar-se només en el gos i “les seves” llargues orelles plegades i “el seu” pèl –curt i tofut- que en algun moment havia estat marró motejat de blanc i que ara és d'un color indefinit i brut que s'adiu molt amb “el seu” aspecte abandonat, magre, danyat, cansat, exhaust. Com pot ser? Quina classe d'amo és aquell estrany? Se'l mira i no sap endevinar la resposta. “La seva” roba és vella i “el seu” aspecte és tant o més abandonat, magre, danyat, cansat, exhaust, que el “del seu” gos.

    Hi ha alguns d’aquests possessius que potser són necessaris però la majoria no. Per exemple, “La roba és vella i el seu aspecte és tant o més abandonat, magre, danyat, cansat, exhaust, que el del gos”.

    Jo, quan acabo un text, el repasso buscant errors gramaticals i la possibilitat de millorar-lo pel que fa a la sintaxi i el ritme i un dels aspectes que procuro millorar és treure els possessius innecessaris (jo també en poso en excés).
    Per acabar dir que en conjunt m’agrada el text i el trobo molt evocador del paisatge i del moment que narres.

    Salutacions

    Lluís

  • PRECIOS[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 17-05-2017 | Valoració: 10

    Un relat molt bonic

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Taller de narrativa

27 Relats

81 Comentaris

5088 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
TALLER DE NARRATIVA

Voleu participar en una nova iniciativa? Teniu ganes de progressar en la tècnica de l’escriptura? Voldríeu conèixer els vostres punts febles com escriptors? Esteu disposats a criticar amb sinceritat i sentit i a rebre les crítiques amb humilitat? Aspireu a lliurar-vos dels empipadors errors ortogràfics i sintàctics? Us sembla que no avanceu? Necessiteu impuls i motivació per continuar escrivint o per tornar a escriure? Voleu llegir amb criteri i aprenent del que llegiu? Disfruteu escrivint però us sentiu sols i voleu compartir esforços i interessos?

Aquí teniu la nostra proposta :

Un taller que pretèn abastar tres aspectes de la literatura: llegir, escriure, comentar.

Un exercici cada 15-20 dies en tres fases: llegir-aprendre, escriure, comentar.

Primera fase: tots els participants ens llegim el mateix text (d'un autor bo, reconegut o interessant) i el comentem, discutim, aprenem. Posem 3-5 dies. A partir d'aquest text l'organitzador proposarà un tema.

Segona fase: escrivim un relat segons el tema marcat. En un termini de 7-10 dies.

Tercera fase: comentem els nostres relats. 3-5 dies. Un comentari intel·ligent, sincer i útil. I ben redactat. Aquesta seria, doncs, una part més de l'exercici.

L’essència d’aquests exercicis seria treballar la redacció, l'estil, el lèxic, la gramàtica, l'estructura, la trama… i deixar en un segon pla la història o l’argument. En resum, centrar-nos en la tècnica ja que les històries són les que cadascú necessita, li agraden o vol contar. I res de paraules prohibides o obligades.

Qui participi en cada exercici es compromet a fer una crítica intel·ligent, amb sentit, sincera i útil a dos o tres companys. O a tots si som poca gent.

Una d’aquestes critiques vindrà donada per sorteig, les altres las podrà escollir lliurement cadascú. I, és clar, es podran fer més critiques si ve de gust o es té temps.

Hi haurà un ORGANITZADOR que proposarà el text inicial i el tema de cada exercici d'escriptura i també organitzarà el sorteig dels comentaris/crítiques obligatoris. Anirà canviant, segons decidim entre tots.

Si voleu es podrà escollir un guanyador per cada tema que escolliria l'ORGANITZADOR o bé tots per votació. Pensem-ho, però, ja que l'essència de la idea és la d'un taller d'escriptura, no la d'un concurs.

Es penjaran exercicis i crítiques, aquí amb aquest nick de “Taller de narrativa”.

Si la cosa funciona, hi ha participació i interès es podria plantejar editar alguns dels textos, crítiques, comentaris... en un bubok o similar. Per a això escollliríem entre els participants un EDITOR que tingués experiència en el tema.

En principi pensem en un grup d'uns vuit participants que es comprometin a mantenir la continuïtat durant els propers mesos, fins a l'agost.

Si esteu interessats us podeu adreçar al primer organitzador:

lluisjulian58@gmail.com