El senyor Vicenç. Inici. 1r exercici. Calderer.

Un relat de: Taller de narrativa


El senyor Vicenç.


Aquell funest dia em vaig llevar a les 6:30 del matí com sempre, com cada feiner de l'any. I de seguida al vàter, puntualitat britànica li vaig dir una vegada al metge. Va riure.

I tot seguit una bona afaitada, ben repassada que no hi ha res més deixat que un home mal afaitat. I la dutxa. Primer calenta, després tèbia i per acabar fresca. Fresqueta per espavilar-me i per allunyar els mals pensaments. No recordo que aquell dia en tingués gaires de bon matí, però a la dutxa sempre em venien i l'aigua fresca ajudava a esbandir-los.

Dijous, tocava un ou passat per aigua, dues torradetes i un parell de talls de pernil en dolç. I el cafè. Imprescindible. Com sempre deia, començo a ser persona després de la dutxa i del cafè. Bon dia, Catalunya! A veure quin temps farà, però abans la negociació del pressupost, la corrupció i el futbol. Com sempre el maleit futbol. Però l'escolto, per saber-ne alguna cosa, per les converses amb els companys de feina. Temps fresc i ennuvolat però sense pluja, no cal agafar paraigua.

I la medicació, és clar. No se'm va oblidar la medicació, el que va passar no va ser per això, de cap manera. Havia establert un sistema infal·lible per tal que no se m'oblidés. Les caixetes, pastilleros, les omplia el vespre, abans de ficar-me al llit i així ja ho tenia. I si me n'oblidava quedava la pastilla a la caixeta, acusadora, però mai no me'n vaig oblidar ni una. «Viu sol vostè», preocupat, «ja se'n recordarà?». «És important que no s'oblidi de cap dosi» I això que no coneixia ni la meitat del que em passava. Només li havia confessat el pensaments més acceptables, i res del que havia fet.

Raspall, pasta. Girant, comptant fins a quinze. Quinze vegades les dents de davant, quinze voltes. Comptant amb parsimònia: un, dos, tres, quatre… fins a quinze. M'agradava comptar llavors i encara m'agrada. Raspallo, compto i buido el cap de preocupacions, obsessions i pensaments perillosos. Un costat, quinze vegades, l'altre, quinze vegades, girant. I després per dins quinze vegades també, la part on es toquen les dents de dalt i de baix, un costat, l'altra, a dins i a fora, un, dos tres, quatre… fins a quinze.

I vestir-se. Una de les set camises que em planxava cada diumenge a la tarda i un dels quatre pantalons. Em molestava l'assumpte dels pantalons: me’ls canviava cada dos dies, si en planxava tres el diumenge em faltava un, si en planxava quatre sobrava un dia. Emprenyador. Recordo que aquell dia portava uns pantalons blau foscos i una camisa d'un blau clar amb unes ratlles verticals, petiles, d'un lila fosc. La camisa va acabar estripada i tacada de sang.

«La corbata fa senyor», sempre em deia. «Un home amb una bona corbata i un nus ben fet es fa respectar». Per aquelles dates ja feia anys que havia mort però encara hi pensava cada cop que em feia el nus. I recordava com es llevava només per fer-me el nus de la corbata. Com si jo no en sabés! Però sempre em va tractar com el seu nen. Una corbata també d'un blau fosc amb un dibuixet discret, vermellós.

Un ull al mirall abans de sortir. Repassar el pentinat, els cabells ben repartits, curosament d’esquerra a dreta. Dissimulant.

Puc descriure tot el que vaig fer aquell dia perquè vaig fer el mateix de sempre, les rutines habituals. El mateix que havia fet els darrers..., quants? Sis mil, set mil feiners? Trenta-cinc anys. Un dia ho calcularé.

I vaig sortir. A les 7:20, puntualitat britànica també en això. Una bona hora, al carrer hi havia gent però encara no la gernació de noiets i noietes, joves, frescos, temptadors, que entraven als instituts del barri a les 8. Tranquil·litat, doncs. Un agradable passeig de deu minuts, recordo que feia fresqueta.

«Buenos dias, don Vicenç», l'Osvaldo sempre tan respectuós. S'esforçava en dir-me Vincenç encara que li sortia rar, sibilant «...Vicensss», amb el seu accent sud-americà. M'estava molt agraït perquè sempre arribava d’hora i se'n podia anar mitja hora abans. «Una noche tranquila don Vicenç», «que tenga un buen dia, don Vicenç».

L'únic que em deia don Vicenç, per a la resta, senyor Vicenç. Feia tants anys que era a l'empresa que ja ningú recordava quan era el Vicentet. Després em van dir Vicenç, per acabar convertint-me en el senyor Vicenç. O don Vicenç per a l'Osvaldo, el guarda nocturn. Un bon paio, casat, amb dos fills. Volia portar la família cap aquí. Peruans, tots petits, rebeguts, el fill gran tot guapo amb uns ulls negres intensos, un dia em va ensenyar una foto.

La feina, el meu santuari, on poder concentrar-me, treballar, superar els fets del passat i els impulsos pecaminosos de cada dia i ser una persona normal, productiva, respectada. Fins aquell dia.

Calderer.

Comentaris

  • Quina angúnia[Ofensiu]
    ninona | 09-08-2017

    Hola Lluís,

    Molt bon relat, especialment pel que fa a la descripció del personatge, en primera persona, que traspua un caràcter obsessiu, més que meticulós, maniàtic, que fa una certa angúnia; ja veus que amaga alguna cosa que no rutlla del tot bé.

    Crec que aquests trets del protagonista (qual Norman Bates) queden molt palesos en l'assumpció que hem fet del paper de la mare, que he de dir que no s'esmenta en cap moment (crec), però que en canvi tots hem interpretat darrere el nus de la corbata.

    M'he quedat amb ganes de llegir la continuació (cosa que faré tot seguit aprofitant que l'has penjada), o sigui que el segon objectiu assolit, també, amb èxit.

  • Quina angúnia[Ofensiu]
    ninona | 09-08-2017

    Hola Lluís,

    Molt bon relat, especialment pel que fa a la descripció del personatge, en primera persona, que traspua un caràcter obsessiu, més que meticulós, maniàtic, que fa una certa angúnia; ja veus que amaga alguna cosa que no rutlla del tot bé.

    Crec que aquests trets del protagonista (qual Norman Bates) queden molt palesos en l'assumpció que hem fet del paper de la mare, que he de dir que no s'esmenta en cap moment (crec), però que en canvi tots hem interpretat darrere el nus de la corbata.

    M'he quedat amb ganes de llegir la continuació (cosa que faré tot seguit aprofitant que l'has penjada), o sigui que el segon objectiu assolit, també, amb èxit.

  • Intriga[Ofensiu]

    El relat en primera persona on ens explica què fa i com ho fa ens descriu perfectament aquest personatge. D'entrada semblaria un personatge maniàtic, metòdic, matemàtic, escrupolós, però amb la normalitat de molts altres. Però, des del començament ens apuntes subtilment, fins al final que ja és més descarat, que hi ha alguna cosa que no és tan "normal": allunyar els mals pensaments, noiets i noietes temptadors, i els impulsos pecaminosos del final. Deduïm també algun problema amb la mare, qui sempre el va tractar com un nen.
    Genera, per tant, expectativa de saber què va passar, com va sortir el monstre que de ben segur que aquest home porta a dins i què va fer...

  • inquietant i perfecte .[Ofensiu]
    lisboa | 22-05-2017

    Un text impecable; fàcil de llegir, interessant i inquietant.

    Aquí sí que tenim una primera persona, i la veu del teu protagonista diu molt de com és, fem un recull:

    Meticulós; és un home de rutines, les explica i deixa clar la importància que tenen per ell.

    Maniàtic; aquesta meticulositat va un punt més enllà de la normalitat, i el lector ho aprecia en molts detalls, des de la manera de rentar-se les dents, fins a la seva manera de vestir-se.

    Pateix d'alguna desviació/fòbia sexual; ho veiem a la dutxa, amb els seus mal pensaments, o al carrer quan, com que no veu "noiets i noietes frescos "considera que el passeig serà tranquil.

    Ha tingut una figura materna dominant; s'intueix en la manera que recorda a sa mare.

    Per cert, l'única petita dissonància que he apreciat: en el paràgraf que comença "«La corbata fa senyor», sempre em deia", jo suposo que la que li deia era la mare, però tu no ho explicites ni abans ni després. No crec que aquesta omissió sigui conscient, penso que és un error, potser en la revisió, a l'hora de treure i posar coses.

    En fi, el teu personatge és una figura inquietant, fet que queda emfatitzat, per les mencions a què el dia que ens narra va ser funest ... Et quedes amb ganes de saber que va fer aquell psicòpata, et quedes amb ganes de llegir.

    Salutacions.

  • Detallista[Ofensiu]
    Josep Casals | 20-05-2017

    Rutinari, ordenat, net i pulcre, meticulós, una mica distant, discret, previsor... són adjectius que et venen al cap mentre vas llegint com el senyor Vicenç ens explica l’inici d’aquell dia. En principi, un personatge d’aquestes característiques no despertaria cap mena d’interès, però amb quatre tocs basats en el contrast, ben inserits, l’autor s’encarrega de crear expectatives. El primer toc és a l’inici de l’inici: “Aquell funest dia...” i més endavant “La camisa va quedar estripada i plena de sang” i ja no hi ha cap més referència fins al final: “Fins aquell dia”. I distribuïdes entre la detallada descripció dels hàbits del personatge, un parell d’insinuacions —els mals pensaments i els impulsos pecaminosos. La fórmula, interpreto, consisteix en transmetre la idea que el senyor Vicenç n’ha fet una que farà exclamar: Qui ho havia de dir! (després ja es veurà si objectivament n’hi ha per tant)
    Un cop plantejada la intencionalitat de l’autor, penso si cal valorar el nivell de detall, la minuciositat de les descripcions. En aquest aspecte jo seria partidari d’una recerca més estricta de l’essencialitat, d’alló que és imprescindible per aconseguir l’efecte desitjat.
    Quan he començat a llegir, en el primer paràgraf he vist una manera d’expressar que m’ha sobtat: “I de seguida la vàter, puntualitat... “ Després he comprovat que aquesta expressivitat és manté, discretament, en el decurs del relat i per tant en resulta un llenguatge coherent; especialment perquè es tracta d’una narració en primera persona.
    No he trobat ni una falta d’ortografia que recriminar, mecaxis! Ha estat un plaer llegir-te, Lluís, espero poder saber quina l’ha feta aquest home tan com cal... Ah, i enhorabona pública per aquesta iniciativa!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Taller de narrativa

27 Relats

81 Comentaris

9992 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
TALLER DE NARRATIVA

Voleu participar en una nova iniciativa? Teniu ganes de progressar en la tècnica de l’escriptura? Voldríeu conèixer els vostres punts febles com escriptors? Esteu disposats a criticar amb sinceritat i sentit i a rebre les crítiques amb humilitat? Aspireu a lliurar-vos dels empipadors errors ortogràfics i sintàctics? Us sembla que no avanceu? Necessiteu impuls i motivació per continuar escrivint o per tornar a escriure? Voleu llegir amb criteri i aprenent del que llegiu? Disfruteu escrivint però us sentiu sols i voleu compartir esforços i interessos?

Aquí teniu la nostra proposta :

Un taller que pretèn abastar tres aspectes de la literatura: llegir, escriure, comentar.

Un exercici cada 15-20 dies en tres fases: llegir-aprendre, escriure, comentar.

Primera fase: tots els participants ens llegim el mateix text (d'un autor bo, reconegut o interessant) i el comentem, discutim, aprenem. Posem 3-5 dies. A partir d'aquest text l'organitzador proposarà un tema.

Segona fase: escrivim un relat segons el tema marcat. En un termini de 7-10 dies.

Tercera fase: comentem els nostres relats. 3-5 dies. Un comentari intel·ligent, sincer i útil. I ben redactat. Aquesta seria, doncs, una part més de l'exercici.

L’essència d’aquests exercicis seria treballar la redacció, l'estil, el lèxic, la gramàtica, l'estructura, la trama… i deixar en un segon pla la història o l’argument. En resum, centrar-nos en la tècnica ja que les històries són les que cadascú necessita, li agraden o vol contar. I res de paraules prohibides o obligades.

Qui participi en cada exercici es compromet a fer una crítica intel·ligent, amb sentit, sincera i útil a dos o tres companys. O a tots si som poca gent.

Una d’aquestes critiques vindrà donada per sorteig, les altres las podrà escollir lliurement cadascú. I, és clar, es podran fer més critiques si ve de gust o es té temps.

Hi haurà un ORGANITZADOR que proposarà el text inicial i el tema de cada exercici d'escriptura i també organitzarà el sorteig dels comentaris/crítiques obligatoris. Anirà canviant, segons decidim entre tots.

Si voleu es podrà escollir un guanyador per cada tema que escolliria l'ORGANITZADOR o bé tots per votació. Pensem-ho, però, ja que l'essència de la idea és la d'un taller d'escriptura, no la d'un concurs.

Es penjaran exercicis i crítiques, aquí amb aquest nick de “Taller de narrativa”.

Si la cosa funciona, hi ha participació i interès es podria plantejar editar alguns dels textos, crítiques, comentaris... en un bubok o similar. Per a això escollliríem entre els participants un EDITOR que tingués experiència en el tema.

En principi pensem en un grup d'uns vuit participants que es comprometin a mantenir la continuïtat durant els propers mesos, fins a l'agost.

Si esteu interessats us podeu adreçar al primer organitzador:

lluisjulian58@gmail.com