Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

València,

71 Relats, 257 Comentaris
57531 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog

Últims relats de Llorenç Garcia

Últims comentaris de l'autor

  • Llorenç Garcia | 22-01-2016 | Valoració: 10

    A banda de la sorpresa del final del relat, la màgia de la seua construcció per a mi resideix en el fet que les relacions paterno-filials no desafien el temps i l'espai. Un bon pare, siga de la condició que siga, sempre mirarà més pel fill. I amb el temps, a mesura que el fill cresca, mirarà pel pare. Això fa que tot el text, fins a la sorpresiva frase final tinga validesa universal.

    Una abraçada, Ferran.

    Llorenç.

  • Llorenç Garcia | 22-01-2016 | Valoració: 10

    El que em pareix més interessant del text és que convida a la reflexió. Realment, la tecnologia s'ha incrustat en la nostra vida d'una manera tan ràpida que ho ha acabat fent de manera antinatural i ens ha fet a tots pagar un alt cost en la vida diària sense que acabem d'ésser-ne conscients. Mentrestant, farem allò que puguem.
    Una abraçada, Mercè!

    Llorenç

  • Llorenç Garcia | 12-04-2014 | Valoració: 10

    És a meitat de text quan m'he adonat que es tractava de "Los santos inocentes" de Miguel Delibes. Aquesta volta escrit en un català molt natural que pareix que la idea original haja eixit d'aquestes terres. Però el més interessant, una volta que el lector ha descobert la procedència de la situació i dels personatges, és que les paraules finals reblen el relat amb una reflexió inesperada però amb una contundència quasi esfereïdora. Però el millor de tot, és que tot flueix de manera molt natural.

    Una abraçada d'aquest valencianet d'adopció encantat de poder llegir-te.

    Llorenç

  • Llorenç Garcia | 29-03-2014 | Valoració: 10

    Potser és la millor història d'aquest mes. Sempre m'han arribat les històries de caire intimista i personal amb un final curiós i inesperat. I també amb un llenguatge tan natural i fluït.

    Espere poder disfrutar de més relats teus, Mercè.

    Una abraçada!

  • Llorenç Garcia | 29-03-2014 | Valoració: 10

    Jo sóc partidari de mantenir el misteri de certs capítols històrics! Que guanyem sabent-ho? I això faria canviar el sentit de moltes coses? Sense certes intrigues la vida seria molt avorrida. I et felicite per l'art que has tingut mantenint aquest interrogant sobre Colom tan obert.

    Una abraçada.

    Llorenç

  • Llorenç Garcia | 29-03-2014 | Valoració: 10

    M'encanta la manera tan costumista amb què descrius un retall de la història ben curiós que jo no coneixia i que m'ha fet investigar. S'aprén molt amb tu!

  • Llorenç Garcia | 22-03-2014 | Valoració: 10

    Ai, la Mitologia! Per a mi es un món fascinant que reflecteix les experiències humanes amb pinzellades màgiques incomparables. El mite de Cassandra per a mi és la del visionari en qui ningú no creu però que després el temps acaba donant la raó i la Història acaba col·locant-los en el lloc adient. Per exemple, quantes Cassandres van albirar aquesta crisi abans que vingués i ningú no li va fer ni cas? La por és que de suposats "profetes" d'avui, quants endevindran sent Cassandres?

    Un relat, el teu, molt inspirador :)

  • Llorenç Garcia | 26-01-2014 | Valoració: 10

    Un relat molt sensorial, escrit amb els cinc sentits on la intimitat carnal no eclipsa sentiments a flor de pell que protagonitzen l'última part de la trama.

    Quede a l'espera que ens tornes a delectar amb un altre relat!

  • Llorenç Garcia | 26-01-2014 | Valoració: 10

    Un relat molt ben estructurat en què es teixeix de manera paulatina la intimitat i la confiança que uneix aquesta parella. L'element de sorpresa final reforça encara més aquesta línia temàtica tan ben pintada amb les pinzellades necessàries.

    Una abraçada, Montse! :D

  • Llorenç Garcia | 26-01-2014 | Valoració: 10

    Sense cap gènere de dubtes, és de tots els relats que he llegit darrerament, el que més m'ha fet riure. A banda de provocar la hilaritat, sobre el text planeja la idea que l'obscenitat no es troba en l'objecte en sí, sinó en els ulls de qui mira. Potser perquè en la majoria dels casos uns ulls obscens són els que converteixen en obscé el que veuen.

  • Llorenç Garcia | 21-12-2013 | Valoració: 10

    Com m'agraden eixos finals sorprenents en què un espera una continuació anodina de la trama. Ja tots havíem donat per fet que el viatge en el temps no suposaria cap novetat i després arriba la sorpresa final! Això és perquè has sabut ficar-nos dins la pell del científic i acompanyar-lo en el seu estupor!

    Ànim i espere que continues escrivint molts relats, Santi!

  • Llorenç Garcia | 21-12-2013 | Valoració: 10

    Passaran milers d'anys i sempre trobarem maneres d'evadir-nos de la realitat per fugir-ne. Però, al seu torn, també algun dia ens adonarem que les grans respostes que demanem les trobarem dins de nosaltres. Així és com la protagonista d'aquesta història s'adona que no es troba al costat de l'home que li convé.

    Un relat deliciós, Mercè!

  • Llorenç Garcia | 21-12-2013 | Valoració: 10

    Collons! Un text que comença pintant un ambient tan fred que fins i tot se m'ha gelat la medul·la espinal, per esbrinar amb els ulls esbatanats que estem parlant de la mateixa Barcelona. El que m'ha inquietat ha sigut el final... Guió d'una pel·lícula. Eixa frase deixa obertes moltes interpretacions.

    Una abraçada pre-nadalenca!

  • Llorenç Garcia | 21-12-2013 | Valoració: 10

    Potser algun dia caurà un meteorit amb deixalles d'ADN amb parentiu humà i ens hàgem de replantejar la història de l'evolució humana i trobar-li un punt de partença en l'espai sideral. Sense anar més lluny, algunes religions com la Cienciologia prediquen que provenim de naus espacials que va dipositar humans al planeta terra.
    Un text molt divertit i ben pinzellat com un quadre ben elaborat.

    Una abraçada, Ferran!

  • Llorenç Garcia | 21-12-2013 | Valoració: 10

    Potser algun dia caurà un meteorit amb deixalles d'ADN amb parentiu humà i ens hàgem de replantejar la història de l'evolució humana i trobar-li un punt de partença en l'espai sideral. Sense anar més lluny, algunes religions com la Cienciologia prediquen que provenim de naus espacials que va dipositar humans al planeta terra.
    Un text molt divertit i ben pinzellat com un quadre ben elaborat.

    Una abraçada, Ferran!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: