Trastorn bipolar

Un relat de: Llorenç Garcia
Sensacions amalgamades que de vegades convivien en harmonia i, d’altres, lidiaven entre si. Així era la seua constant quotidiana. Un dia l’ànima li bullia en autèntica alegria i optimisme desorbitant, però no trigava molt a decaure fins a un plumbi pessimisme que li atrofiava tota iniciativa de moviment. La seua vida havia esdevingut una tragicomèdia, com si les atàviques màscares del somriure i de l’amarga ganyota arquejada cap avall hagueren estat dissenyades per a escenificar la seua vida. I enmig, entremesos de rancúnia, de clímaxs amarats de fúries ocultes en algun plec oblidat del record però que reviscolaven desfermades tants anys després...

En un d’aquells dies quan les muntanyes russes descendien en picat, tragué forces d’algun indret recòndit de l’ànim per consultar el déu Google a veure si el seu oracle en forma de casella en blanc li revelava la causa de tots els seus mals.

“Canvis sobtats d’humor. De l’eufòria a la depressió. Dies d’hiperactivitat amb dies de plors incontenibles. Alternança d’insomni amb hipersòmnia... TRASTORN BIPOLAR”.

Selene cercà en l’oracle el nom d’un bon sacerdot dels que ara anomenen psiquiatres. Alguna cibersibil·la li va xiuxiuejar al cercador el nom d’un que comptava amb les cinc estrelles designades per la plebs. Així doncs, Selene concertà audiència amb la clínica “Delfos” i, arribat el gran dia, el pontífex amb el món de la psique examinà acuradament els símptomes per saber si algun íncub se li havia enquistat. Fins que sembla que, potser mitjançant un acte de mediumnidad aprés a la Facultat, Apol·lo s’introduí en el cos de l’especialista i a través de la seua boca emeté el següent diagnòstic:

“Senyora Selene, vosté no pateix de cap trastorn bipolar. Del que realment és víctima són de les lògiques vacil·lacions anímiques de romandre tantes setmanes confinades a casa pel culpa del maleït Covid19. I com vosté, més de mitja humanitat. Així que relaxe’s i acostume’s a alternar mitja vida en el cel i mitja vida en el infern com feien Càstor i Pòl·lux.”

Comentaris

  • amnaseo | 30-04-2020

    Before buying office supplies it's a good idea to take inventory of the supplies used most and those that are used least. Office Supplies

  • Selene,la lluna[Ofensiu]
    NADINE | 24-04-2020 | Valoració: 10

    M'ha agradat com has utilizat la mitologia greco-romana per presentar una personatges amb afeccions actuals. Interessant. Tot i així, al trastorn bipolar no és bo minimitzar-lo. Es una afecció que permet viure amb certa qualitat de vida si l'afectat és conscient i es cuida.
    La teva protagonista, Selene, símbol llunàtic, te va i ve anímic propi de la vida de confinament que l'hi ha tocat viure: aquesta ciclotímia anímica s'equl.librarà quan les coses tornin a puesto...si es que tornen algun dia!
    Nadine

  • Oblidava la puntuació![Ofensiu]
    Romy Ros | 24-04-2020 | Valoració: 10

    Fetes les matisacions sobre l'autèntic TB he de dir que wl teu relat està molt ben construït. Per això et seguiré llegint.
    Salutacions!
    Romy Ros :)

  • amnaseo | 23-04-2020

    The transient nature of P labs means the number of contaminated houses is growing. Even if a doctor recognises the causes of their illnesses, which is usually not the case, those who are affected have little chance at any recompense.virus disinfection

  • Sobre el trastorn bipolar...[Ofensiu]
    Romy Ros | 21-04-2020

    Hola Llorenç Garcia,
    M'agradat que tractessis aquest tema del TB...un tema molt serios per això!. Volia matitzar-te algun punt: soc una experta per experiència!
    El pas de l'eufòria a la tristesa no es mai d'un dia per l'altre. Tampoc a l'inrevès. A vegades el pas de la depressió a l'eufòria es pot produir pel propi tractament amb antidepressius, que produeixen un efecte euforitzant.

    Sigui com sigui, el que sí és cert que darrera de cada fase "depressió" o "euforia" hi ha molt patiment psicològic. I les conseqüències que el trastorn te sobre la persona poden ser bastant nefastes si no es tracta. El TB no s'hauria de banalitzar mai. He vist persones arruinar-se i algunes d'elles han estat abocades al suïcidi. La història està plagada d'artistes amb aquest trastorn: Virginia Woolf, Ernest Hemmingway, Van Gogh, i molts dels que apareixen en el meu relat "L'esperança i la genialitat". També parlo d'aquest trastorn en altres relats com "Records transformats..." i "L'ascensió dels inferns" per si t'interessa...
    Una salutació molt cordial,
    Romy Ros :)

  • a tots[Ofensiu]
    Atlantis | 21-04-2020

    Això ens deu passar una mica a tots. Gràcies per explicar-ho

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

80 Relats

293 Comentaris

76956 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog