Teràpia

Un relat de: Mercè Bellfort
Va anar de poc que no perdés la vida en aquella topada. Tothom l’havia avisat que era impossible conduir com acostumava a fer-ho: pendent de la conducció i dels whatsApps alhora. I és que en Dani era temerari de mena. Potser era la seva joventut que el portava a viure la vida al límit; en tot cas, quedava palès que estava totalment enganxat a les xarxes socials.

Quan els pares van rebre la notícia que el seu fill havia patit un accident a l’autopista van témer el pitjor. Van acudir immediatament al seu costat i van respirar en constatar que, afortunadament, se’n sortiria. El gran ensurt no els va afeblir, ans al contrari, van esperar el temps prudencial de recuperació d’en Dani per posar mans a l’obra. Ara calia reconduir l’obsessió del jove d’estar en contacte permanent amb el mòbil. Li van parlar de dur a terme una teràpia que l’ajudaria a viure sense estar tan pendent d’un aparell que li estava robant la vida.

En Dani va respondre negativament a la iniciativa dels progenitors. Com coi, amb els seus dinou anys, havia de curar-se d’un “mal” que no el sentia com a tal? Com podien fer-li aquella jugada, disfressada de pur egoisme, per un fet que no va tenir més conseqüències que un simple ensurt? Com gosaven ficar-se en la seva vida quan ja era major d’edat?

La mare va marcar el número de telèfon del terapeuta per reservar hora per a ella mateixa. Segur que la va errar junt amb el seu home quan van regalar a en Dani el primer mòbil. En recordar l’edat li va venir una esgarrifança...

Comentaris

  • No sé com ho he fet, però[Ofensiu]

    he penjat el comentari que et faig d'aquest escrit al meu propi espai de comentaris.
    Si no és molta molèstia per a tu, llegeix-lo al meu "Nova esperança". Ja em disculparàs.

  • Tots malalts[Ofensiu]
    Llorenç Garcia | 22-01-2016 | Valoració: 10

    El que em pareix més interessant del text és que convida a la reflexió. Realment, la tecnologia s'ha incrustat en la nostra vida d'una manera tan ràpida que ho ha acabat fent de manera antinatural i ens ha fet a tots pagar un alt cost en la vida diària sense que acabem d'ésser-ne conscients. Mentrestant, farem allò que puguem.
    Una abraçada, Mercè!

    Llorenç

  • Relat-Descripció[Ofensiu]
    Vicent Terol | 19-01-2016

    Darrere un relat, hi trobem una descripció d'una realitat de hui. Possiblement hi ha un toc moralista, però no deixa de ser un relat; un bon relat. Enhorabona!

  • Dones en el clau[Ofensiu]
    Naiade | 18-01-2016 | Valoració: 10

    Ja fan bé aquests pares de demanar hora al psicòleg. Tothom és culpa de que potser ha fet quelcom que no hauria d'haver fet. Cal saber conviure amb l inevitable. I ara som en temps de xarxes socials. Segurament que si no li haguessin regalat hauria passat el mateix

    Una abraçada

  • M’has arrancat u somriure...[Ofensiu]

    M’has arrancat u somriure en llegir les frases finals... molt, molt encertades!
    Em trec el barret que no porto i et saludo afectuosament.
    Gràcies pel relat!
    —Joan—

  • Culpables[Ofensiu]
    Materile | 16-01-2016 | Valoració: 10


    Fantàstic, mercè! Un relat ben real. Sovint som els pares que fem massa cas dels precs dels fills. S'estimen tant que se'ls dóna tot el que demanen i, també sovint, ens penedim d'haver estat dèbils i, sense desitjar-ho, haver-los abocat per un camí equivocat.
    Un relat que fins al final no desveles la incognita. Molt ben trenat.
    Materile

  • La volta de la truita[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 14-01-2016 | Valoració: 10

    Has donat al relat una volta de truita fantástica. No imaginava que fossin els pares els que acabessin demanant hora al terapeuta. Moltes reflexions en aquest relat, molta actualitat i un perill que va en augment: el silenci de parlar. Una forta abraçada, Mercè.

    Aleix

  • Ben real...[Ofensiu]
    brins | 14-01-2016 | Valoració: 10

    Has descrit amb la teva mestria habitual un dels problemes de la nostra societat; només cal que donem un cop d'ull al carrer per comprovar l'exagerada afecció que existeix vers el móbil; és una llàstima que no retardem més el moment de regalar-lo als fills...
    L'imprevist final que dónes al relat és encertadíssim; tot i tenir un cert punt d' ironia, impacta la consciència del lector.

    Una abraçada, benvolguda Mercè,

    Pilar

  • molt bonic[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 14-01-2016 | Valoració: 10

    Un relat per desgracia molt actual
    Montse

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: