Sergi i Eloi

Un relat de: Llorenç Garcia
Sergi era el gallet de la classe. En el futbol era el líder indiscutible i en les baralles sempre guanyava. Malgrat que el mestre contínuament el renyava perquè no complia amb les obligacions, ell aguantava la pluja de retrets estoicament. Més d'un trompada li havia badat ferides d'hemorràgies èpiques, però ell suportava el dolor amb estoicisme heroic. De fet, li agradava exhibir les cicatrius de totes les seues batusses com si es tractaren de condecoracions. Fins i tot ostentava la veu més rogallosa de la classe. En definitiva, traspuava una masculinitat que preludiava tot el torrent de testosterona que exsudaria anys més tard.
Eloi era la nenassa de la classe. No sabia com se li pegaven potades al baló però era el més destre botant a corda amb les xiquetes. Rara era la vegada que no presentava els deures però, abans que el mestre li etzibara una reprimenda, ell ja havia esclafit en un plany de contrició. A la mínima arrapada que rebia, amollava esgarips que astoraven tothom i feia udolar els gossos. Patia perquè el seu delicat tegument dèrmic perdera la màcula amb el mínim arrap. En definitiva, era com una nina de cristall a qui ni li creixeria ni ombra de borrissol al cos. Fins i tot la seua veu era més vellutada que la companya que feia de princesa a l'obra de teatre.
Quinze anys després, els inescrutables viaranys de la casualitat creuarien els camins de Sergi i Eloi en un bar. Fou l'avinentesa perfecta perquè Sergi li brindara una confessió que envermelliren les galtes d'Eloi:
"Sempre vaig admirar la teua fortalesa, Eloi. Afrontares insults, humiliacions i, lluitant contra vent i marea, et rebelares a seguir el patró de conducta que a tots els nens ens imposàrem seguir. Tu decidires no asfixiar-te per cap model rígid i ser tu mateix malgrat el peatge que hagueres de pagar".
Sergi i Eloi es fongueren en un petó de passió.

Comentaris

  • Gran, com sempre![Ofensiu]
    Franxapa | 23-01-2018 | Valoració: 10

    Encantat de llegir-t'hi també per aquí, mestre! M'encanta com transmet sonoritat amb les paraules

  • La volta de la truita[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-01-2018 | Valoració: 10

    No m'esperava gens aquest final sorprenent. Ha sigut com la volta de la truita, amagada, crua, a punt de ser cruspida. La fortalesa de l'Eloi és admirable, però més ho és el reconeixement d'aquesta fortalesa per part de'n Sergi. Relat rodó i amb final feliç. Una forta abraçada Llorenç!

    Aleix
    .

  • Vicent Terol | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Una història més real del que alguns puguen pensar. Com sempre, ho has escrit amb correcció, amb un llenguatge fluid i ric. Bona aportació.

  • Potent[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 21-01-2018 | Valoració: 10

    Un relat, amb una descripció enginyosa, sense anar amb embuts, directe i amb un final inesperat i reconciliador pel que fa a una atracció que surava en l'ambient i no es manifestava per les circumstàncies del moment.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

86 Relats

312 Comentaris

107721 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog