Sort

per llegir i comentar el meu poema, llpages. He estat llegint alguns dels teus relats. No perdis l'optimisme i el bon humor i no deixis de compartir-lo .
Fins aviat. Una abraçada des de Mataró
Joan

Moltes gràcies pel teu comentari al meu darrer relat! He aprofitat per llegir aquest teu i m'ha semblat molt divertit! Quan, en ple diàleg, llegia "Perdoni, què vol dir la frase al final del compte?" el meu subconscient m'ha traït i m'ha fet preveure, com sol passar, que hi hauria alguna lletra petita que feia estèril el premi que havia rebut la Paquita... Però no! Sempre ens quedarà la ficció :D Enhorabona!

Interesant Relat, curiós i suggeridor. Felicitats.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions,
.

He encertat el diumenge de lectura
Agraiexo el teu comentari i em fa contenta compartir els hàbits de llegir i escriure.
Salutacions.
MariaM

Paraules d'amor senzilles i tendres
Gràcies pel teu comentari i per animar-me.
Que el 2023, sigui un any literari per tots.
MariaM

Si et manca ambició ja estàs en el bon camí cap a l'autèntica felicitat, que deia aquell...
Però quan jo confessava que en el Fòrum havia trobat noves possibilitats no em referia al neguit de la competitivitat o a la vanitat d'obtenir un reconeixement, sinó a una cosa més senzilla: la terrible experiència d'asseure's davant d'un full en blanc (o de la finestra buida de l'editor de textos) sense saber què dir, no és tan dura quan entres en el joc de posar-te a escriure sobre un tema que et donen.

Moltíssimes gràcies llpages. La teva opinió sempre la valoro molt. Com no pot ser d'una altra manera. I com alguna vegada ja t'he demanat, si tens un moment m'agradaria que valoressis el poema. A flor de pell. No paro de demanar oi?

Una abraçada.

Rosa.

Per què no t'animes?: fins a les 5 de la tarda, encara ets a temps d'enviar al NanoRepte 1027 (última pàgina del Fòrum) un relat de no més de 20 paraules sobre el fracàs de les previsions en el Mundial de Qatar.

Res ens diu que la senyora Paquita acabi la seva sort en aquell moment,i els números de la rifa no li toquin! Però el teu protagonista fa bé en prendre mesures.
Un bon relat, inspirat en el tema del concurs? O pura casualitat?
Un bon relat del teatre de l'absurd, aquestes coses no passen, oi? Ens has fet navegar pels dubtes del protagonista, entre diàlegs i pensaments interiors sense que grinyoli el relat. Et felicito, un relat divertit, crític i ben nostrat que l'has sabut dur a bon port.

Sobre el meu relat dels consells de l'àvia.
El relat està ple de referents Lovecraftians. Una granja apartada, un ser desconegut que put horrors, amagat en una cova/mina tancada amb pany i forrellat. Qui hagi llegit les muntanyes de la follia, o l'horror de Dunwich, trobarà alguns referents aquí. I l'Aïna, els pares, la cosina del mas, tot plegat una conxorxa per dur innocents al cau de la Crafty (Nom que honora a Lovecraft), que això ja és collita pròpia. Els mestres s'han d'imitar, però no calcar-los!
I és clar, si la noia no té manies en dur innocents a la família del mas, per alimentar a la Crafty, fer l'amor amb ells tampoc ha de ser res de l'altre món, un cop fet, després no et venen amb floretes i nyonyades similars la resta de la vida, no trobes?

Gràcies per ser un fidel lector!!

M'encanta i enriqueix, llegir el teu Relat. Molt punyent. Felicitats.
Gràcies pel comentari al meu Relat,.
Cordialment,

Com qui no vol la cosa, a la protagonista, això de l'altruisme i que als altres els hi vagin bé les coses, té límits.

...amb aquesta situació grotesca i tanmateix una miqueta real! Hi ha cues de supermercat que semblen cues d'un quiosc de loteria, amb els cupons dels clients, els oferiments dels dependents..jajaja! Molt entretingut el teu relat! I gràcies per llegir i comentar el meu! Enhorabona!

Tots els comentaris m'estimulen, i els agraeixo, però els teus em donen això: força per seguir escrivint!
Amb total cordialitat

Es tracta d'un relat original perquè sap conjugar en un marc quotidià (un supermercat) una escena anecdòtica a la par que cómica i, al final, una reflexió sobre la sort amb final inesperat. I tot a un ritme fluid que enganxa de cap a cua. Enhorabona!

Tens una habilitat fora del comú per crear un relat a partir d'un fet sense importància, que la majoria hem vist a les nostres vides quotidianes. Però tu tens la paciència d'alentir el moment, d'incidir-hi, de guarnir-lo amb humor, ironia, tendresa, intel·ligència...

Tornat a llegir el Relat amb plena satisfacció. Un viure amb creativitat.
Gràcies pel teu comentari a Les Habilitats...
Cordialment,

Quan sembla que no creiem gaire o res en la sort, i ens mostrem indiferents davant les rifes, però quan el veí en té, de fortuna, se'ns remou el cuc que portem dintre.
Ben entés.
Gràcies pel teu comentari ""Encertada comparació".
Fins un altre.
MariaM

Un bon relat d'humor molt simpàtic. No sé si el protagonista hagués fet el mateix si en lloc de tenir la senyora gran al darrere a la cua, l'hagués tingut davant. Amb tanta pressa que tenim a tot arreu, ens perdem moltes coses. Un bon relat sobre la rutina diària i la il·lusió.

Jo també enganxo els cupons del super per refer vaixelles i cristalleries, mai jugo a la loteria però participo al concurs de microrelats de l'ARC i alguna vegada m'ha tocat i tot.
Gràcies pels teus comentaris Ilpages. és interessant veure com els altres capten el que tu has volgut suggerir i el que no.
Per cert, tinc també un relat amb aquest títol, era l'any que el concurs anava sobre El cicle de la vida.
Salut

He tornat a llegir, amb calma, aquest Relat i he assaborit la seva dolça sensibilitat. Molt maco.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre Il·lusións.
Salutacions cordials,

M´HA fet somriure es un relat bonic. Gràcies per llegir-me

Després dels comentaris de llpages i Homo insciens, estic adonant-me que aquest relat està camí de convertir-se en quelcom de semblant a aquell serial radiofònic ideat per Orson Welles en 1938, que es basava lliurement en "La guerra dels mons" de H.G. Wells i que va fer anar de cul durant hores a milers d'oïdors, convençuts que estaven escoltant un reportatge real. Per això, si no ho heu fet, us convido a llegir l'autocomentari precedent, "Aclariment:".

Jo faig compres molt curtes, no tinc targeta i mai no jugo a la loteria (per cert, no sabia que en venguessin, en els súpers), però això no treu que m'hagi imaginat la situació i m'he fet un fart de riure. Les teves descripcions i la tensió creixent del relat són magistrals.

https://www.guimera.info/wordpress/contesnadal/sort/

Gràcies.

Recorda que estem oberts fins passats els Reis

tribuna@guimera.info

Ostres això si que és estar de sort. Quina història més divertida i entranyable, m'ha agradat.
Moltes gràcies per llegir-me i pel teu comentari al meu darrer relat "l'un per l'altre", això anima a continuar escrivint.

SalutacionsUn dia de sort

Marina

Els de la tribuna@guimera.info convoquem com cada any EL NADAL DE CONTE

Ens pots enviar les teves publicació - i si vols una fotografia de la Sra. Paquita - com annex jpg a l'email en que ens facis arrbiar en format word la teva història.

Per endavant gràcies.

tribuna@guimera.info

Disculpe'm..., amb tot això de la mudança que no s'acaba mai, per trigar a comentar-te. Doncs m'agrada molt aquest relat!, tots temps he trobat les cues dels supermercats d'allò més encuriosides pel que s'arriba a esdevenir: a voltes m'ha servit per a flitejar amb el xicot del xandall del davant o el del darrera meu. Per a mantenir una conversa fluctuant amb les típiques "paquites" del barri, com ara la teva, o al veí de tota la vida que feia temps que no hi coincidia. M'encanta el teu personatge, les peripècies que fa per no perdre's el fil de la conversa de la Paquita amb el caixer i sobretot la reacció final de córrer cap al mostrador per adquirir també un número de loteria de manera recelosa. Enhorabona. Nil

M'ha agradat molt el teu relat. Això sí que és tenir sort. Ha ha ha.
Cordialment.

La mare va començar a guardar els cupons del supermercat spar..d'això ja fa bastants anys...Jo gairebé mai guardo els descomptes perquè entre una compra i l'altra ja els he perdut. (??) Potser també em perdo una bona piconada!!! Un relat amb humor a partir del diàleg. Ben trobat!!

Això és el què fa la protagonista, al final del relat, a l'ombra de la sra Paquita.
Un relat ple de divertiments, molt imaginatiu... O potser no tanta imaginació i sí dots d'observació del què passa per on passes.
No sé perquè encara em sorprenc ... El que sí sé ves que m'agrada molt llegir-te.
Amb total cordialitat

Et felicito per aquest Relat, molt interesant.
Gràcies, pel teu comentari al meu Relat sobre Placidesa.
Salutacions,

No, si ara els supermercats t'ofereixen de tot i més! Al que freqüento més t'ofereixen col·laborar amb "causes justes" i hi col·laboro, mira. Una delícia llegir-te, Lluís i una abraçada.

Aleix

que per gentilesa has deixat passar, i que t'has quedat ben parat quan el petit premi s'ha convertit en un de gran. Molt entretingut i divertit aquest relat. Lliçó apresa? hahaha.

Una abraçada.

Rosa.