Sempre tindrem les teves paraules i els teus ajuts seran sempre recordats.
Gràcies, per tant!

Hi ha qui et dona la definició en un comentari? No ho puc creure! Sí que esteu malament a la pàgina ara mateix. Que no saben interpretar un relat?, o és que realment vol anar a aquest planeta desconegut, un paradís perdut?
Això vol dir, potser, que aquest relat és més realista que no penses. Et felicito!

Per aquestes terres tenim la Brívia, que segons el costumari és un drac femení, així que potser és la parella procreadora del drac i la que pon els ous que després la Mare de Dragons, i de la tempesta, cuida… segons l’anomenat R.R. Martin.

Hauries de fer un estudi, sobre la brívia. No descarto el tema de les femelles verges d’humà. Elles, potser per desig carnal, gaudeixin dels favors d’un drac més ben dotat, però també hi ha les beates que no ho veurien de tan bon grat, així d’entrada, després qui sap, però les beates solen ser molt beates.

Però bé, m’ha agradat aquest petit article sobre els dracs, tot i que el veig inconclús i mancat d’algun detall, com el de la brívia… què hi pinta la brívia en tot això?

Esperaré el teu proper article.

aquest cop m'has enredat del tot, o ha estat el teu germà bessó? qui ha escrit el relat, vull dir... no em facis cas. Un relat del teu estil, infal·lible i ben escrit i amb un final sorpresa que m'ha enxampat del tot fora de joc, fora de tauler, hauria de dir, ja que parlàvem dels escacs.

Bona feina Joan, magnífic relat i molt ben portat.

Sort!

Ferran

no és el meu millor relat, però és molt entranyable.

jo diria que has anat més enllà d'explicar una història relacionada amb els senyals de fum, i per dissort, com no era fantàstic, no has pogut encabir la telepatia que hauria salvat al sense nas.
Un relat molt ben trenat i explicat, original i dins del tema amb tota la bona imaginació que saps utilitzar.

Felicitats!

Ferran

i sort que jo he tirat per un altre camí al final del meu relat, però ens hem tornat a creuar inspirant-nos en idees paral·leles, cosa no gaire complicada, amb el tema del fum tots pensem en els indis americans. Tots no, que n'he llegit algun de diferent amb incendi inclòs, si no recordo malament.
Un relat el teu, senzill i efectiu, felicitats i sort.

Ferran

Si voleu seguir llegint nanoreptes, cliqueu l'enllaç Nanorepte 2.0
i gràcies per la vostra lectura.

no has traduït la oració final?

Bon relat èpic que veu de les fonts de Tolkien i altres seguidors similars. Aquí ens mostres un bon domini de la situació, malgrat alguns canvis de temporalitat demanarien una mica més de claredat en el canvi d'escena.

Bona feina Elendil, i ben trobat un altre cop.

Si us hi fixeu, aquest poema no porta cap lletra "i".
Aquest era el repte dels blocaires, i el resultat el jutjareu vosaltres.

Aquest relat quedarà de mostra, la resta els aniré esborrant a poc a poc. Segurament en deixaré algun altre més, però pocs, serà difícil saber de què va tot plegat, però no patiu abans del que us penseu el podreu llegir tot sencer.

no havien de ser relats? pel concurs?
Bé, jo tampoc soc gaire poeta. Hauré de mirar-ho, potser encara hi és a temps el meu sosies.

Un poema molt encertat Montse!

Ferran

Saps captar l'interès del lector i això et dóna punts per a que seguim el segon capítol. Miraré que no se'm passi per alt.

Has conformat una trama que en el seu inici fa molt bona pinta, et seguiré llegint.

i venturós 2012, i un acròstic ben lligat i rematat amb el numeret de l'any.

Felicitats

F

en aquest hauries d'haver participat tu, Alícia!

espero que al mil ho facis, valen?

Si puc, jo també ho faré, tu prometo, però sols si tu hi participes.


500 nanus, com passa el temps!!