Foto de perfil de Persona

Persona

268 Relats, 138 Comentaris
68657 Lectures
Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Una Persona


No es alta ni baixa
Ni home ni dona
No es gran ni petita
D'on ve no se sap
A on va , qui l'atrapa.

No es ric ni tampoc es pobre
A que es dedica, tan fa
Ni el càrrec ni, quan guanya
Si es creient , o no
Ni a qui vota, no es extranya.

No us en féssiu servir
Tampoc res no mana
No es fama el dit
Tampoc us enganya.
Ni es deleix per ferir.

Una pedra existeix. No te rés a dins, vull dir, la pots trencar i ho veuràs tot. Si trenques una pedra, rés no canvia, rés no es destrueix, fins i tot fent-la miques, és la mateixa pedra. Però si trenques una persona, d'immediat, quelcom immensament valuós desapareix.

Diuen que ho va dir un tal Rajneesh Chandra Mohan Jain , qui es deixava anomenar entre d'altres cosses Osho.

Els drets, la base dels deures. MAI a l'inrevés...

Tinc dret, a la vida, a viure omplert i mogut per uns ideals que busquin una comprensió més profunda de la veritat, una llibertat més gran per a l'ésser humà, i una vida vida millor.

Tinc dret a viure sense haver d'amagar aquests ideals. Tinc dret a manifestar-los en públic i a no ser perseguit, ofès o rebutjat, per ells.

Tinc dret a canviar els meus ideals, quan jo amb llibertat ho decideixi; empès, tal vegada, per una visió més àmplia de la veritat. Ningú no em pot impedir de canviar-los en qualsevol moment de la vida.

Tinc dret a proposar, que no imposar, aquests ideals als meus fills, com també tenen dret tots els pares i mares del món d'ensenyar als fills els seus punts de vista i el propi estil.

Tinc dret a no ser considerat un boig , un fanàtic o un integrista, només a causa dels meus ideals, per part d'aquells que viuen buits de somnis i de lluites, i que no pensen ni reflexionen sobre la vida, el comportament i la natura.

Tinc dret que la meva visió de la realitat sigui respectada; i que la meva persona, pel fet de viure enamorat d'uns ideals, no sigui ofesa, prejutjada, perseguida, dominada o ignorada.

Tinc dret que els meus ideals puguin oposar-se radicalment als valors tradicionals i a les creences establertes, amb vistes a una llibertat més gran per a totes les opcions i a una recerca sincera, objectiva i oberta, de la veritat.

Tinc dret que els meus ideals siguin diferents, i fins i tot provocadors o insòlits, a la llum del pensament d'algú.

Tinc la obligació de respectar els ideals dels altres, encara que em resultin molests, incomprensibles o desagradables. Els meus ideals no són superiors ni inferiors, són els meus.

Tinc la obligació de ser fidel a la meva consciència, i de no renunciar als meus ideals per por al que pugui pensar la societat o les persones que estimo.

Tinc l'obligació de no posar mai el valor dels meus ideals per damunt del dret a la vida i a la llibertat de cap persona.

Tinc l'obligació de no imposar mai els meus ideals, ans exposar-los i proposar-los per la via dels diàleg i la pau.

Tinc l'obligació de fonamentar els meus ideals damunt l'exercici de la raó, del cor i del be; i de rebutjar, en ells, com a doctrina o com acció, la violència i les sensacions i sentiments negatius.

Tinc l'obligació de posar els meus ideals, i les seves conclusions, al servei de tota persona humana; i de viure i comportar-me de manera coherent amb aquests principis.

Avui encara conservo aquell paper rebregat; el mateix paper. De vegades el toco i l'ensumo; fa olor de llibre noble. aquesta olor em suggereix paraules i frases, i no puc evitar de posar-me a escriure.


Jeremias Soler "Els peus dins l'escuma" 2002. Relataire d'aquesta web.



Últims relats de Persona

Últims comentaris de l'autor

  • Persona | 11-06-2016 | Valoració: 10

    Un plaer estrenar "marcador" amb un nou i saborós "relataire".

    La nova religió del mercat. Proporciona "idees" , "ideologies" de corporació per tota nova persona fagocitada. Robotitzada. L'essència de tot pensament viu, és, pot ser que te de ser viu. Mai una sabata a mida. Pensar, decidir, fer...són VERBS, mai substantius.

    Molt interessant i agradable lectura.

    Relataires!...com nosaltres, no gaires!

  • Persona | 10-05-2016

    Mercès per tant be haver-hi jugat!

    Helena Sauras Matheu !!!

    també de part de'n Groguet,
    el gat!!!

    :-)

  • Persona | 09-04-2016



    No mes el silenci sap de veritats

    escrivia i escric amb la mes gran de les pretensions:
    Ser llegit, i sobre tot, comentat. Enganxar el paper,
    sobretot el cor i sobretot un relat com el teu
    agraidíssim comentari és: un mirall reflectint
    un altre.

    Callo doncs, per gaudir del moment i no trencar-lo:
    Ni el silenci ni els miralls.

    Reflexió[Ofensiu]
    Falciot blanc | 09-04-2016 | Valoració: 8
    El final del teu relat o diu tot i es ven veritat.

    He repassat un comentari teu que vas fer-me fa uns anys, on dius que només pretens escriure sense pretensions. Doncs penso que escrius molt bé i que les teves lletres es queden enganxades, no solament en el paper, en el cor també.

    En el que a mi respecta he tornat a relats, espero inspirar-me. Fa uns mesos que he compres el que tu dius en el teu relat i també que és molt fràgil la nostra existència. Gràcies per compartir sentiments.

  • Persona | 12-08-2015

    Quin luxe a la pell i al sol. La teva Poesia. De fet: AMOR. Una paraula, sols!

  • Persona | 25-03-2014

    En un matí d'hivern. La llum, la poesia teva que m'arriba i m'agrada. Què és si no fer l'amor?. Digues -li llum, digues-li sol. Les paraules teves esclaten. Com aquesta primavera.

  • Persona | 25-11-2013


    Escoltar (llegir) poesia.

    És quelcom que no es pot explicar.
    Com la pròpia sang que batega;
    s'ha de sentir: A crits, a cops,
    a carícies...de ben de fons.
    Com no mes poetes com ara
    Aleix de Ferrater, poden fer,
    et poden fer...si tu pots
    si tu vols...

    Encara pot rajar molta de sang
    mentre hi sigui...mentre la bombi el cor!

  • Persona | 01-05-2013

    Però de vegades cal cercar-la.
    Aixecant pedres del torrent.

    Tot i que l'aigua, generosa, brolla.
    calen!... els amics poetes. No es
    l'amistat i la poesia una sola cosa?
    per que ens remoguin una mica el cor.
    de vegades també cal que remoguin
    la consciència!

    Si no cou...no és amor. Què és si no
    de donar, el do, donar vides a l'existència'?

    "Hi ha tanta vida per a tots aquells
    que ens agrada remenar
    les teranyines de les golfes!

  • Persona | 29-04-2013

    Quina descripció! o mes ben dit quina vivència! amb el cel enegrit de Barcelona en una irrupció inesperada de l'hivern...tan de bo! les arribi a tocar...per que m'harriba clarament (serà per que és també hora de dinar?...que arribi a tocar...a tastar...aquest foc i aquestes costelles?

    A mes de poeta, prosista i destacat relataire...vident!

    "Em sembla que passes per un molt bon moment, m'equivoco?"

    Moltes mercès.necessitò ànims literaris. Diuen ( i crec que tenen raó) que quan et trobes massa be...la capacitat poètica se'n resenteix.

    Com deia Lao Tsè en la seva mítica consulta, que li va fer en Confunci...

    massa temps sense experimentar "metamorfosi", poden ajudar a la il.lustració però no al "coneixement" el coneixement, la vida en definitiva...és transformació.

    No obstant no tinc ara per ara tampoc cap presa en cridar a cap temps de transformacions! ;-)

    Un abraçada.

    En el corazón yo tenia
    la espina de una passión
    logré arrancármela un dia.
    Ya no siento el corazón.

    ( tan clar, Machado...).

    Una abraçada, Poeta!

  • Persona | 29-04-2013

    i com diuen els Asteques...hola! sóc tu! :-)

    "et tinc al puny de la ma
    sense tu res no hi ha"

  • Persona | 05-03-2012

    Pregunta o ja resposta.

    no és ja la cançó el seu ball?
    Amor...amor...em cantes?
    no és el vent i l'aigua
    ja el meu cor?

    i la pregunta l'eterna pregunta...
    no es ja tota ella l'amor?

    l'amor no és, pot ser
    una fita. Ni un viatge
    ni una sort.

    l'amor es pregunta
    i resposta.

    l'amor ho és ja tot

    N'hi ha qui pren cura,
    mes,qui pren cura
    del curador?

    Vers tu, vers jo.

  • Persona | 25-01-2012

    Hi tornaré.

    DE moment fascinat pel personatge de Claude R. Monfils. L'he cercat per internet i tot, dedueixo que és una creació. ( i si no vaig errat prou engrescadora. M'ha tingut una bona estona entretinguda).

    El poema, de moment interessant, em manca ara temps i serenor per entrar-hi, per descomptat que hi tornaré.

    Doncs això: Molt de gust de llegir-te. (continuarà)

  • Persona | 11-08-2011

    Confirmo en els teus mots que la poesia pertany més a la música que a la literatura
    què és la por? pot ser un salt d'energia que ens fa cridar, però tanmateix...no mes un miratge, que no ens em de "creure" mai...i molt menys lluitar-hi. Quan fugim d'una ombra, l'ombra s'allargassa. Quan la mirem serenament. Desapareix. Com els crits...no l'eco però. Com l'eco del teu vers, és etern!

  • Persona | 24-03-2011

    Sempre es penja dels ulls
    els ulls del cor.
    De les artèries
    amb un intens
    batec.
    De qui no te
    llàgrimes,
    per plorar
    doncs
    son
    al
    cul
    del
    sac
    del
    fons
    dels
    mots!

  • Persona | 02-03-2011

    Com les persones som lliures. La llibertat no ens fa necessàriament més feliços, simplement ens fa PERSONES.
    Ens neguen com a poble. Per existir calen FETS que diu l'amic Epicuri.
    El temps no es pot perdre. No existeix! la democràcia Crida al Nord d'Âfrica.
    Pot ser per que existeixen i el que existeix no es fàcil d'ensarronar



    Passaran els dies,
    i tot en un plegat
    arraconaran el problema,
    i quan algú el tregui
    un altre cop al carrer,
    diran que ara ja no toca.

    I qui dia passa...peix al cove!

    SOM-HI???

    Si seguem cadenes SI!
    amic poeta!

    La poesia diu molt mes enllà de les paraules
    No es pot,ser l'existència, fins i tot les dels pobles
    un etern Poema?

    Cal retrobar molts juliols però, per que hi ha massa
    paraula vana.

    Mercè per la gran Persona que ets
    que les teves paraules esdevinguin
    carn! ( i no de canó)
    Cal que doni una opinió????

  • Persona | 07-02-2011

    Com crec entendre't company!
    no del tot ni molt menys, tan sols, potser...com a mi mateixa!


    I el veler, ja menys altiu,
    i una mica apedaçat,
    ja tornarà a navegar
    pels camins de l'oceà
    fins que un dia, a posta de sol,
    i aquest cop, per sempre més,
    s'esvaneixi a l'horitzó.

    PO ser els velers han d'inflar les veles als vents! en sortir del port. Però tard o d'hora han d'enfrontar la tempesta....si es que de debó surten a la mar.

    Els homes són com tres mariposes
    davan una espelma encesa.
    La primera va volar vers
    la vora de la flama:
    -He vist l'amor- digue.
    La segona va volar
    es va cremar una
    pota.
    -He sentit la ferida de l'amor-digue-
    -La tercera, va anar directa a la flama
    i es va consumir.

    No més aquesta darrera
    sap que és l'amor.

    Poema sufí .

    Un plaer, Joan. A rellegir!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: