Foto de perfil de Persona

Persona

436 Relats, 200 Comentaris
180336 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una Persona


No es alta ni baixa
Ni home ni dona
No es gran ni petita
D'on ve no se sap
A on va , qui l'atrapa.

No es ric ni tampoc es pobre
A que es dedica, tan fa
Ni el càrrec ni, quan guanya
Si es creient , o no
Ni a qui vota, no es extranya.

No us en féssiu servir
Tampoc res no mana
No es fama el dit
Tampoc us enganya.
Ni es deleix per ferir.

Una pedra existeix. No te rés a dins, vull dir, la pots trencar i ho veuràs tot. Si trenques una pedra, rés no canvia, rés no es destrueix, fins i tot fent-la miques, és la mateixa pedra. Però si trenques una persona, d'immediat, quelcom immensament valuós desapareix.

Diuen que ho va dir un tal Rajneesh Chandra Mohan Jain , qui es deixava anomenar entre d'altres cosses Osho.

Els drets, la base dels deures. MAI a l'inrevés...

Tinc dret, a la vida, a viure omplert i mogut per uns ideals que busquin una comprensió més profunda de la veritat, una llibertat més gran per a l'ésser humà, i una vida vida millor.

Tinc dret a viure sense haver d'amagar aquests ideals. Tinc dret a manifestar-los en públic i a no ser perseguit, ofès o rebutjat, per ells.

Tinc dret a canviar els meus ideals, quan jo amb llibertat ho decideixi; empès, tal vegada, per una visió més àmplia de la veritat. Ningú no em pot impedir de canviar-los en qualsevol moment de la vida.

Tinc dret a proposar, que no imposar, aquests ideals als meus fills, com també tenen dret tots els pares i mares del món d'ensenyar als fills els seus punts de vista i el propi estil.

Tinc dret a no ser considerat un boig , un fanàtic o un integrista, només a causa dels meus ideals, per part d'aquells que viuen buits de somnis i de lluites, i que no pensen ni reflexionen sobre la vida, el comportament i la natura.

Tinc dret que la meva visió de la realitat sigui respectada; i que la meva persona, pel fet de viure enamorat d'uns ideals, no sigui ofesa, prejutjada, perseguida, dominada o ignorada.

Tinc dret que els meus ideals puguin oposar-se radicalment als valors tradicionals i a les creences establertes, amb vistes a una llibertat més gran per a totes les opcions i a una recerca sincera, objectiva i oberta, de la veritat.

Tinc dret que els meus ideals siguin diferents, i fins i tot provocadors o insòlits, a la llum del pensament d'algú.

Tinc la obligació de respectar els ideals dels altres, encara que em resultin molests, incomprensibles o desagradables. Els meus ideals no són superiors ni inferiors, són els meus.

Tinc la obligació de ser fidel a la meva consciència, i de no renunciar als meus ideals per por al que pugui pensar la societat o les persones que estimo.

Tinc l'obligació de no posar mai el valor dels meus ideals per damunt del dret a la vida i a la llibertat de cap persona.

Tinc l'obligació de no imposar mai els meus ideals, ans exposar-los i proposar-los per la via dels diàleg i la pau.

Tinc l'obligació de fonamentar els meus ideals damunt l'exercici de la raó, del cor i del be; i de rebutjar, en ells, com a doctrina o com acció, la violència i les sensacions i sentiments negatius.

Tinc l'obligació de posar els meus ideals, i les seves conclusions, al servei de tota persona humana; i de viure i comportar-me de manera coherent amb aquests principis.

Avui encara conservo aquell paper rebregat; el mateix paper. De vegades el toco i l'ensumo; fa olor de llibre noble. aquesta olor em suggereix paraules i frases, i no puc evitar de posar-me a escriure.


Jeremias Soler "Els peus dins l'escuma" 2002. Relataire d'aquesta web.



Últims relats de Persona

Últims comentaris de l'autor

  • Persona | 12-04-2020

    Encantada de trobar-te, dues vegades, encara que sigui breu. Un immens plaer de que ens trobem! mercès per la teva lectura i el el teu comentari NADINE!

  • Persona | 11-11-2019

    S'agraeix molt el comentari.

    Tu company...apuntes molt alt! ...el mestre Walt Withman!!!!


    ...tot i que com a posia eròtica festiva no el veig.

    ...pot ser el meu intent tampoc...anar-se expressant

    (el plaer oral no mel prendrà ningú.;-)

  • Persona | 13-09-2019


    Naturalment tu, PERLA DE VELLUT. Un plaer de compartir un do que em fas, en comentar-lo. :-)

  • Persona | 19-07-2019


    PERLA DE VELLUT

    L'ànima...preciosa paraula...eteri...concepte. metà fora en si.

    Déu, són tres lletres i un accent. ...eteri...concepte. metà fora en si.

    No m'interessa creure...vull saber!

    La realitat...velada per al·legories, il·lustrada per símbols.


    Pot ser si...Tot és qüestió de tindre els instants dins de l'ànima.

    Gràcies immenses a tu Perla de vellut, amb molt de gust, accepto la teva generosa invitació.

    Gràcies...germà relataire!

  • Persona | 12-05-2019

    D'acord[Ofensiu]
    aleshores | 12-05-2019

    Mercats per les persones, mai mes, persones pels mercats.

  • Persona | 02-02-2019

    Bona descripció.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-02-2019
    Vaja! m'impressiona molt aquest poema, doncs no el capte molt bé, però és un bon homenatge a aquest senyor Paul Lafargue. Està molt bé descrit.
    Una salutació...
    Perla de Vellu

    I tant que m'impressiona, que t'impressioni. no és aquesta la tasca de poeta?

    tota poesia és fa en llegir-la. La poesia pel que la treballa!

    Sorprès de que s'hagi oblidat tant un filòsof que ho tenia tant clar. La feina ( la bruta, la alienant)...per ningú! per les màquines!...i la humanitat...a viure!...tota i be!


    Llibertat, igualtat i fraternitat!...de veritat!


    ...a fer poesia. A viure-la!


  • Persona | 24-12-2018

    Ho sento se'm ha repicat la resposta de l'Epicuri!

  • Persona | 23-12-2018

    ...i El teu comentari!...tristesa i alegria..eren al menys dues...dues mil cinc-centes de les fulles que dansaven, volaven...dansem!...volem amb elles!!! paraules i imatges, són meravelles!!!

  • Persona | 29-05-2018

    Primaveres
    compartides
    sempre són
    mes primaveres!

  • Persona | 11-06-2016 | Valoració: 10

    Un plaer estrenar "marcador" amb un nou i saborós "relataire".

    La nova religió del mercat. Proporciona "idees" , "ideologies" de corporació per tota nova persona fagocitada. Robotitzada. L'essència de tot pensament viu, és, pot ser que te de ser viu. Mai una sabata a mida. Pensar, decidir, fer...són VERBS, mai substantius.

    Molt interessant i agradable lectura.

    Relataires!...com nosaltres, no gaires!

  • Persona | 10-05-2016

    Mercès per tant be haver-hi jugat!

    Helena Sauras Matheu !!!

    també de part de'n Groguet,
    el gat!!!

    :-)

  • Persona | 09-04-2016



    No mes el silenci sap de veritats

    escrivia i escric amb la mes gran de les pretensions:
    Ser llegit, i sobre tot, comentat. Enganxar el paper,
    sobretot el cor i sobretot un relat com el teu
    agraidíssim comentari és: un mirall reflectint
    un altre.

    Callo doncs, per gaudir del moment i no trencar-lo:
    Ni el silenci ni els miralls.

    Reflexió[Ofensiu]
    Falciot blanc | 09-04-2016 | Valoració: 8
    El final del teu relat o diu tot i es ven veritat.

    He repassat un comentari teu que vas fer-me fa uns anys, on dius que només pretens escriure sense pretensions. Doncs penso que escrius molt bé i que les teves lletres es queden enganxades, no solament en el paper, en el cor també.

    En el que a mi respecta he tornat a relats, espero inspirar-me. Fa uns mesos que he compres el que tu dius en el teu relat i també que és molt fràgil la nostra existència. Gràcies per compartir sentiments.

  • Persona | 12-08-2015

    Quin luxe a la pell i al sol. La teva Poesia. De fet: AMOR. Una paraula, sols!

  • Persona | 25-11-2013


    Escoltar (llegir) poesia.

    És quelcom que no es pot explicar.
    Com la pròpia sang que batega;
    s'ha de sentir: A crits, a cops,
    a carícies...de ben de fons.
    Com no mes poetes com ara
    Aleix de Ferrater, poden fer,
    et poden fer...si tu pots
    si tu vols...

    Encara pot rajar molta de sang
    mentre hi sigui...mentre la bombi el cor!

  • Persona | 01-05-2013

    Però de vegades cal cercar-la.
    Aixecant pedres del torrent.

    Tot i que l'aigua, generosa, brolla.
    calen!... els amics poetes. No es
    l'amistat i la poesia una sola cosa?
    per que ens remoguin una mica el cor.
    de vegades també cal que remoguin
    la consciència!

    Si no cou...no és amor. Què és si no
    de donar, el do, donar vides a l'existència'?

    "Hi ha tanta vida per a tots aquells
    que ens agrada remenar
    les teranyines de les golfes!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor