L'Eusèbia

Un relat de: Llorenç Garcia
L'Eusèbia anava a trescar un camí molt pedregós. Tot i que la dictadura començava a exhalar els darrers sospirs, la mentalitat continuava estancada en els pútrids aiguamolls de sempre; sobretot en un entorn rural a on la creu de l'Església era massa allargada. Ser fèmina era un desavantatge, però quedar-se embarassada sense haver travessat l'adreçador de l'altar era una temeritat. I el futur pare s'havia fet el fonedís amb la responsabilitat, però la meuca seria ella en tota aquesta història. Això era un llibre amb final cantat, així que la millor opció seria tancar-lo abans que s'escrigueren les següents pàgines amb lletres vermelles. L'Eusèbia, dona coratjosa i decidida, impedí que els acòlits dels panxuts de sotana negra retolaren el desenllaç.

-Xicaaaaa! Que ets tu? L'Eusèbia?
-La mateixa.
-Anava a missa i he dit: És ella o no és? Quasi no t'havia reconegut! Però estàs estupenda! I aquesta nina tan bonica és la teua filla?
-Sí, volia que coneguera el lloc d'origen de sa mare.
-Ah, vaja! I ara. Entre tu i jo, has trobat marit per criar-la allà a la capital?
-No, ni m'ha calgut.
-Tu a soles? Llavors, de segur que t'has encomanat al Nostre Senyor o a la Mare de Déu per tirar endavant.
-No, no m'he encomanat ni al Nostre Senyor ni a la Mare de Déu del Prepuci de Crist. Precisament les remors tòxiques de rosegaaltars com vostés, els sermons admonitoris del capellà i la moralina rància d'aquest poble m'esperonaren a eixir d'aquest forat de beateria i encomanar-me a mi mateixa com a únic bastió de fe. I la filla sols es batejarà si ella ho desitja. Apa! Ja estàs trigant a escampar la brama que, a banda de ser mare soltera, també sóc una heretge.

Comentaris

  • Si senyor![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-03-2018 | Valoració: 10

    Clar que si! La resposta de l'Eusebia em sembla fantástica! A vegades cal dir les coses pel seu nom. Una forta abraçada, Llorenç!

    Aleix

  • Eusèbia[Ofensiu]
    Loira Durban | 23-03-2018

    Bon dia!

    Suposo que ja saps que Eusèbia vol dir "pietosa", oi? he, he, he. Molt bona, la idea que, precisament, la que té la pietat al nom sigui una heretge.

    Et convido a llegir el meu relat "Resant llenties". És una altra mena de fe, però també alimenta :)


    Molta sort i que la fe ens acompanyi!


    Marta

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

75 Relats

270 Comentaris

61567 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog