Ofrena de sang

Un relat de: Llorenç Garcia
(...)El dia que puguem desprendre'ns de totes les cadenes que ens atenallen despertarà la bèstia que aquest poble duu dins empresonada. Perquè, tal com afirmà el gran Estellés, hi haurà un dia que no podrem més i llavors ho podrem tot. Tots els barrots es fondran davant la solidesa d'una ràbia continguda durant tant de temps. I serà també quan restituirem a la repressió el nom que se li adiu: REPRESSIÓ. No tornarà mai més a camuflar-se sota les etiquetes de “democràcia”, “estat de dret”, “justícia”, que han acabat contaminant amb impúdiques urpes tots aquests conceptes fins devaluar-los a la banalitat més sòrdida. Tan bon punt hàgem desemmascarat la repressió, també haurem restituït la noblesa d'aquests altres termes i tornarem a anomenar les coses pel seu nom. Mentrestant, molts pagarem el preu amb la sang. La mateixa que conté amuntegada la suor i el patiment dels pares, avis, besavis i de tota una cadena perduda en la foscúria del temps. Que millor ofrena per alimentar la causa que amb tan sucós obsequi!

Digueren que havia mort per una parada cardiorespiratòria de caràcter congènit. La dada que policies, forenses i jutges oblidaren consignar fou que l'atziac final es desembocà per una sessió de tortura a la garjola. L'altre succeït que també negligiren fou que aquell pres polític diposità el manuscrit en un amagatall inaccessible de la cel·la. Dècades més tard, per una d'aqueixes giravoltes tan sinuoses on la casualitat llança els daus, aquest escrit eixiria a la llum i esdevingué el manifest que esperonaria la revolució d'un poble que a la fi acabaria ensumant el límpid aire de la llibertat. L'anàlisi del manuscrit corrobaria al seu torn que el vermell de la tinta corresponia a l'ADN de la pròpia sang amb què el Jordi l'havia redactat.

Comentaris

  • Impressionant![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 22-12-2017 | Valoració: 10

    Un relat impressionant, brutal! Una realitat que ens rodeja i ens colpeja massa de prop. M'alegra la referència a l'Estellés, aquesta gran veu valenciana. Reflexions fines. Una forta abraçada, Llorenç i que passis un molt bon Nadal.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

75 Relats

270 Comentaris

65865 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog