Una alumna responsable

Un relat de: Llorenç Garcia
Artemisa no havia perdut ni una engruna de la seua genialitat, però els seus llenços cada vegada eren de tonalitats més grises. Tot i que la seua instructora no li podia retraure res ni quant a tècnica ni quant a creativitat, aquell traspàs de blaus i grocs pastels cap a cendres de desesperança no deixaven d’amoïnar la instructora. Pintura rere pintura, reflectia amb pinzell d’enginy el decandiment d’aquella adolescent.
La mentora aprofità l’avinentesa que Artemisa sempre era la darrera a escampar la boira a la fi de cada classe. L’abordà amb perspectiva ben delineada de manera que no poguera fer-se fonedissa. Què es covava dins un cervell tan prodigiós com per supurar olis tan foscos?

-Artemisa, em pots dir què et passa?

La xicona abaixà les pupil·les d’atzabeja cap un infinit blanc mentre els llavis li perfilaven un lleuger arc descendent. Un sospir molt tènue maldà per trencar-lo infructuosament. Finalment mussità una frase que sortí banyada de llàgrimes:
-En ma casa es respira un ambient molt negre...

La professora no indagà en una nafra que intuïa vermella com la sang i amarga com la fel però, com a bona artista, sabia que l’art comportava salvació.

-Mira, et contaré un secret... Sabies que els colors posseeixen el poder d’aclarir les emocions negatives? T’encomanaré deures per a casa. Pinta un quadre que sols tinga tonalitats verdes perquè el verd, ja saps, és el color de l’esperança. I quan ho faces, pensa que aqueixos verds brollen de les venes dels membres de la teua família. Comprovaràs com te’n sentiràs, de bé.

-...de les venes de la meua família...-repetí Artemisa en un fil de veu.
La inquietud de la mestra l’anava corcant per dins amb l’absència massa perllongada de la seua geni a les lliçons. Una inquietud que desembocà en esfereïment quan el periòdic local traçà uns gruixuts titulars obscurs:

ADOLESCENT ASSASSINA TOTA LA SEUA FAMÍLIA I PINTA UN QUADRE AMB LA SANG DE LES VÍCTIMES

Havia oblidat que Artemisa era daltònica.

Comentaris

  • amnaseo | 21-09-2020

    They can give you hassle-free and comfortable relocation experience so that you can enjoy your new place sooner.
    Privatumzug Berlin

  • amnaseo | 20-09-2020

    Today, finding customer support is as simple as writing an
    e-mail or picking up the phone. But, even though you're not
    face-to-face with your customers, you still leave a lasting
    impression.
    Haushaltsauflösung Berlin

  • mibevo8017 | 28-07-2020 | Valoració: 10

    https://bit.ly/2X0lDVm
    https://opizo.com/gAvAk1
    https://ej.uz/nd6i
    https://ej.uz/drob
    https://frama.link/uMAa0vhC
    https://bit.ly/3jJTc7Q
    https://tinyurl.com/yxffg28o
    http://301.nz/1Bjj
    https://is.gd/Fhdaeg
    https://v.ht/H9S6

  • L'Art ho cura tot[Ofensiu]
    rober | 23-03-2020 | Valoració: 10

    L'art ho cura tot, només cal llegir el teu excel.lent relat per adonar-se'n, tot i que, a vegades no ho fa de la manera esperada, oi?. Felicitats i gràcies.

  • Sorpresa de que era daltònica...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 22-03-2020 | Valoració: 10

    Quan he arribat al final, se m'han fet els pels de punta. Quin horror. Doncs si s'havia oblidat de que l'Artemisa era daltònica, estava apanyat.
    Molt ben relatat.

  • stbpope | 22-03-2020

    Aquests ninots que parlen o es belluguen sempre m'han fet por. Per això he anat llegint el relat amb un ai al cor. Sort que al final la història resta un xic emboirada... Però el bo d'aquesta és que del comen fins al final et té segrestat, i sobretot encuriosit. Amb això ja és motiu suficient per a tornar-te a llegir.
    http://www.vetterlumber.net

  • don't[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 21-03-2020 | Valoració: 10

    em recorde I don't like monday's.
    Semprè hi ha quelcom darrera d'una gesta. Sempre roman un pacte

  • Final sorprenent...[Ofensiu]
    Romy Ros | 21-03-2020

    i terrorífic! un bon relat que m'ha frapat perquè no sé si l'Artemisa és víctima o botxí. Provablement les dues coses. Excel.lent.
    Una salutació!

  • Daltònica[Ofensiu]
    SrGarcia | 21-03-2020

    Un relat certament terrorífic. Presentes l'artemisa com una víctima (sense dir-ho, però donant-ho a entendre) i mira per on peta...
    Un bon cop això del daltonisme de la pintora; jo en vaig conèixer un de pintor daltònic, pintor de parets; és sorprenen en un artista.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

80 Relats

353 Comentaris

83987 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog