Una alumna responsable

Un relat de: Llorenç Garcia
Artemisa no havia perdut ni una engruna de la seua genialitat, però els seus llenços cada vegada eren de tonalitats més grises. Tot i que la seua instructora no li podia retraure res ni quant a tècnica ni quant a creativitat, aquell traspàs de blaus i grocs pastels cap a cendres de desesperança no deixaven d’amoïnar la instructora. Pintura rere pintura, reflectia amb pinzell d’enginy el decandiment d’aquella adolescent.
La mentora aprofità l’avinentesa que Artemisa sempre era la darrera a escampar la boira a la fi de cada classe. L’abordà amb perspectiva ben delineada de manera que no poguera fer-se fonedissa. Què es covava dins un cervell tan prodigiós com per supurar olis tan foscos?

-Artemisa, em pots dir què et passa?

La xicona abaixà les pupil·les d’atzabeja cap un infinit blanc mentre els llavis li perfilaven un lleuger arc descendent. Un sospir molt tènue maldà per trencar-lo infructuosament. Finalment mussità una frase que sortí banyada de llàgrimes:
-En ma casa es respira un ambient molt negre...

La professora no indagà en una nafra que intuïa vermella com la sang i amarga com la fel però, com a bona artista, sabia que l’art comportava salvació.

-Mira, et contaré un secret... Sabies que els colors posseeixen el poder d’aclarir les emocions negatives? T’encomanaré deures per a casa. Pinta un quadre que sols tinga tonalitats verdes perquè el verd, ja saps, és el color de l’esperança. I quan ho faces, pensa que aqueixos verds brollen de les venes dels membres de la teua família. Comprovaràs com te’n sentiràs, de bé.

-...de les venes de la meua família...-repetí Artemisa en un fil de veu.
La inquietud de la mestra l’anava corcant per dins amb l’absència massa perllongada de la seua geni a les lliçons. Una inquietud que desembocà en esfereïment quan el periòdic local traçà uns gruixuts titulars obscurs:

ADOLESCENT ASSASSINA TOTA LA SEUA FAMÍLIA I PINTA UN QUADRE AMB LA SANG DE LES VÍCTIMES

Havia oblidat que Artemisa era daltònica.

Comentaris

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Llorenç Garcia

Llorenç Garcia

80 Relats

307 Comentaris

78202 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
Vaig nàixer a Yecla, terra cèlebre pel vi de la qual vaig ser collita del 1979. Hi vaig viure una infantesa un tant anodina per a un nen, però molt enriquidora en el meu fur intern.

Quan el mil·leni anava agonitzant, vaig traslladar-me a la ciutat de València on, amb l'excusa d'estudiar a la Universitat, vaig aprendre a fer-me adult si bé aquest procés no sé si arribarà a completar-se algun dia satisfactòriament... A València també vaig anar nodrint-me del devessall de sentiments i experiències de persones que l'atzar m'oferia.

També vaig descobrir les excel·lències de la llengua i literatura en català que acabaren formant part del meu esperit rere haver sigut criat en un ambient culturalment i idiomàticament castellanòfon. Efectivament, Mercè Rodoreda i Martí i Pol entre altres em van arrabassar el cor.

"Relats en català" va suposar una afortunada troballa dins del meu vagarejar per la xarxa on puc soltar les regnes que retenen tota la gamma de sentiments que bullen dins de mi.

Gràcies.

Llorenç Garcia

el meu blog