Tens raó. El més important d’una paella és l’arròs i la seva textura. Quan baixo al pis de l’Hospitalet, també anem a dinar a L’oficina, un restaurant de menú a 12,5 € i que fan una paella de collons! Visca la bona literatura i visca el bon menjar! Una abraçada.
Aleix

Sempre podràs parlar amb el pare des de la memòria, des del record. A partir d’ara, el passat del pare també serà present en el record. T’imagines que no tinguéssim records? Una forta abraçada.
Aleix

M'ha agradat, sobretot, el lirisme d'aquest poema. El pots llegir com si fos prosa, com un conte, com una narració, com un dibuix. I aconseguir això no és gens fàcil. És admirable el moviment dels teus dits sobre el paper en blanc. Talment sembla escrit a mpa. Una forta abraçada!

Aleix

Redéu, com puja el jovent! No sé si sabrem estar, no a la seva alçada, sinó al seu nivell de raonaments. Crec que aquest, el tema del jovent, és un tema pendent.
Per cert, el meu darrer poema m'agrada que hagi restat obert, que cadascú en faci la seva interpretació. Podria ser un acomiadament, però m'agrada que hagi semblat l'avís d'un desnonament per un fons voltor.
Una abraçada, Lluís.

Aleix

Que la llum hagi marxat a tota la península ibèrica és una gran novetat, una novetat grandíssima, única. I si això és l'argument per escriure relats, em sembla fantàstic. Cap relataire hauria proposat escriure sobre un tema així. Endavant amb la creativitat! Una abraçada.

Aleix

Relat encantador, atractiu i emotiu. Perquè ben mirat, i per què no? A vegades la vida té sorpreses inesperades, com l'apagada o una aclucada d'ulls. M'agrada molt la teva prosa!
Ah, el meu darrer poema pot ser el que cadascú vulgui: un acomiadament, un desnonament, un desamor, el que cadascú vulgui. En aquest cas va ser un acomiadament. Però m'encanten les opinions diverses sobre un mateix poema.
Una abraçada.

Aleix

Renoi, quina història, quin relat més explosiu! Talment volcànic. Imaginació al poder. Però no donis idees, que algun empresari d'energies alternatives utilitzarà aquest relat com un credo per a la energia elèctrica volcànica.
Ah, el meu darrer poema parlava d'un acomiadament. Però m'encanta que cadascú hi faci la seva interpretació. Està molt ben vist això del fons voltor.
Una abraçada.

Aleix

Mira, ahir mateix escoltava "La mer", de Claude Debussy, una obra que m'atreu infinitament. I avui llegeixo aquest poema que reflecteix l'atracció per a aquesta meravella de la natura. Serà que hauré de baixar a la platja? Des de Ribes de Freser la tenim molt lluny, però hi baixarem.
Ah, pel que fa al meu darrer poema, "El voltor", és obert. Pot reflectir un missatger d'un desnonament, d'un fons voltor, pot ser un acomiadament laboral, pot ser la metafora d'un desamor,, etc. És un acomiadament, però m'agrada que cadascú se'l serveixi al seu gusgt.
Una abraçada.

Aleix

La Costa Blava és un lloc preciós, un lloc idoni per grans aventures amoroses. Aquí la sorpresa és la presència Reial. I esclar, en un principat tan petit i amb una clientela tant elitista, de primera, l’amor també ha de ser elitista, de primera. Una abraçada.

Aleix

Això és filosofia pura i de la bona! És el dubte entre el jo i els altres, entre la realitat i el desig, entre la monotonia i la novetat. Raül, sempre és un gran plaer llegir-te! Una abraçada.
Aleix

Tens raó amb això de que aquestes botigues només venen productes dietètics envasats. Les herbes a granel estan desapareixent massa ràpidament. Era un món Dolors i ara és de plàstic. Una abraçada.

Aleix

Em semblen molt interessants els arguments de cada un dels mitjans de transport. Potser hi podríem afegir el tramvia i d’altres més perillosos com el patinet elèctric o el taxi. Com a periodista, m’ha agradat aquest debat en un mitjà de comunicació com la ràdio. Una abraçada i felicitats per l’originalitat

Aleix

Jo recordo especialment les olors de la bodega de la cantonada, fresca i perfumada, i el vernís de la fusteria del passatge. És una realitat que va desapareixent. I el que també m’entristeix és la velocitat en què es fa. Aquí, a Ribes de Freser, en dos anys han desaparegut una botiga d’electrodomèstics, un forn centenari, un bar de tota la vida i una sabateria. Tot això a la plaça. No entenc la manca de relleu, generacional o no. Una abraçada.
Aleix

Veig una persona davant del mirall, veient el que hi ha més enllà de la pell. I aquesta persona es fa una sèrie de reflexions imprescindibles. L’ànima no es veu i cal concretar-la amb les paraules, amb la música, amb la pintura. Un poema excel·lent. Una abraçada.
Aleix

Per ser creatius cal actdivitat. Si ens quedem quiets, mau! Ara, potser aquesta inactivitat és una forma d'originalitat. Però vaja, la creativitat la considero imprescindible per a tots aquells que ens agrada escriufe. Un plaer llegir-te, mestre. Una abraçada.

Aleix