M'agrada molt aquest relat.

Realment inspirat i original. I amè i fluid de llegir.

¿És potser alguna teoria científica que es veu com a probable?

Potser sí que tindrem un futur així d'estrambòtic i "multiorgàsmic"... Ho dubto molt, però no trobo totalment impossible no.

Ens veurem per Relats, jomagi, que vagi molt bé!!

És una cançó magnífica!! O m'ho sembla molt a mi...

És molt imaginativa i d'una lectura molt fluïda.

No és que importi, però no estic segur d'haver-ho entès al 100%. La masovera va al mercat, allà compra molt (espero que els preus no siguin massa alts) i coneix un xiquet (¿el seu recent nuvi? ¿practiquen sexe de l'atrevit?) i sembla que ella i el xiquet fan algun tipus de trapelleries, mig informant a la iaia. Està molt bé, i molt ben plasmat.

T'animo a seguir fent noves versions de cançons originals.

Una abraçada, Prou bé. I molta sort.

M'agrada aquest relat. És sincerament simpatiquet.

Em fa pensar que la protagonista ha patit un allau autèntic i, almenys en certa manera, ha perdut la raó e imagina moltes coses... espero que en el post-relat (ja sigui escrit o no) aconsegueixi ser salvada i recobri el seny.

Espero que facis més relats com aquest, que un també vol passar-ho una bona estona llegint.

Salut i molta sort!!

M'agrada aquesta poesia, ajuda a reflexionar, pel que crec haver entès, a veure que en la vida a vegades cal ser senzill i anar al rumb de les simples rutines. Viure a vegades és més senzill del que sembla.

Ho dic tenint en compte que hi ha gent que a Ucraïna ho passa fatal, pobres.

Bé, a reveure angelapfor.

M'agrada molt el teu relat... encara que trobi una mica discutible la seva moralia.

Jo em faig preguntes profundes a vegades, i generalment després no les trobo pas estúpides, no.

Sí que la felicitat és com posar una trampa. Pots posar-ne moltes si en tens, però al final serà la felicitat la que, si ho troba bé, caurà en la trampa mateixa.

Alguns diuen que la felicitat depèn dels diners, però jo no sóc pas ric (o considero que em faltaria bastant o molt per a considerar-me'n) i a vegades estic feliç. Opino que el materialisme està massa sobrevalorat.

Bé, MariaM, ja ens veurem per aquí, una abraçada!!

Està ben aconseguit el relat. Té un final molt imaginatiu i el desenvolupament de la història breu també val la pena de llegir.

Aquest soldat al final serà un heroi... però es podria convertir en un heroi mort si la sort no l'acompanya...

Intentaré seguir-te llegint de tant en tant. Que vagi molt bé, Carme_ !!!

És veritat, Nietzsche va néixer el 1844 (no pas el 1944). Perdó per l'error. Gràcies per corregir-me, SrGarcia. Ens veurem per aquí.

Creia que l'aventura seria sobre l'heroi de la mitologia grega Perseu. Però ja veig que va sobre un viatge sideral i com a romàntic i com a pur.

La lectura ha estat interessant i fins una mica didàctica.

Doncs res, espero que el gegant Perseu no acabi pas amb tu i segueixis amb els teus viatges siderals.

Una abraçada.

Molt interessant.

Tens la raó en que moltes notícies són mig mentida i, alhora, almenys en certa manera, irritants.

És que és la vida. Cal mantenir el noticiari i, amb ell, la fe del poble... malgrat que sovint de manera... imperfecta.

Salut i ens veurem, Francesc Domenech.

M'agrada aquest breu relat. Crec que reflexa bé la relació problemàtica de l'excursionista perdut. Seria complicat dir-ho milllor.

Ens veurem per Relats. Salutacions i segueix endavant"""

És un relat imaginatiu i ben definot, que estimula a la imaginació. M'agrada.

Espero que en facis més con aquest Ens veurem!!

Hola Atlantis.

M'ha semblat un bon relat en vers, parlo sincerament, tot i que no he entès si és el cas d'algú de raça negra que vol ser de raça blanca (com Michael Jackson, déu el tingui en la glòria, i al dir déu no vull dir ni Yahvé ni Jesús, que segons mi s'han apropiat de la paraula "déu" amb descaradura i van regalant perdons com si tinguessin sempre i en tot cas autoritat per a perdonar, tots dos ells barruts per a mi) o bé, en altre cas, tu et refereixes a algú, qui sigui (¿perquè no podria ser una dona?) algú deprimit que vol desaparèixer, que vol suicidar-se o almenys, possiblement, algú a qui no li importaria morir-se ràpidament.

SIsplau, si no t'és massa esforç i no és cap inconvenient per a tu, digues-me què significa aquest relat.

Encara que signifiqués una tercera cosa (no em diguis geni perquè no ho sóc) insisteixo en que m'ha agradat; potser tinc mal gust (jo diria que no tant) però lo cert, que pesat sóc, és que el teu minirelat m'ha agradat, mireu vós.

Ens tornarem a llegir, o almenys això espero.

A reveure!!

No sé fins a quin punt el relat és exactament real o no tant... però, en tot cas, almenys com a relat, és excel·lent i entretingut... i ho dic seriosament.

Feia temps que no et visitava, SrGarcia...

Aquest relat és, real o no tant, molt enginyós i sap entretenir i passar una bona estona, sense necessitar (jo en tot cas i fins a cert punt ho sóc) ser un entès en filosofia per a agradar-te el relat. Pobra filla de Descartes, això ja ho sabia, que va morir als cinc anys, pobrissona... Es diu que la filla de Descartes li va arribar al cor més que no la mare de la mateixa i xicota, suposo, almenys, de Descartes. Coses dels nens, suposo.

Ens veurem, SrGarcia!!!

Hola, Perla de Vellut.

Com sempre, no perds qualitat en la redacció dels teus poemes i relats.

En aquest en concret, ja entenc que la pobra dona, ja anciana, li agradés el somni eròtic (o pensament eròtic) i preferís en certa manera el no poder dormir pensant en el jove. Quines coses. És clar que s'ha de dormir bé... però el desig és el desig.

És un relat que fa pensar, potser em donarà idees per als meus propis contes.

Ens veurem per Relats. Aposto a què sempre seràs benvingut.

Salut, company!!!

Bon dia, Perla de Vellut!! No em diguis que no saps res de qui sóc...

He llegit el teu relat i el trobo magnífic. No sé quina és la seva moralitat (si la té, que no la necessita pas) o el seu sentit (si el té, que no el necessita pas), però malgrat aquests inconvenients no pas imprescindibles he de dir que és un relat d'una musicalitat i d'una invenció tals que potser m'hagués agradat a mi mateix inventar-lo. Realment, potser em donarà alguna bona idea per al futur; penso que potser faré...

En fi, que compleixes una de les finalitats bàsiques d'un relat: agradar i entretenir.

Bé, espero que ens veurem per relats. Salut i sort!!