Sí, aquì podria ser on ens duran els presidents bojos d'avui i del demà i les seves armes de destrucció massiva... Ho saps plasmar molt bé, jomagi. Bé, ens veurem per aquí!!!

M'ha agradat molt el teu poema, els elements i les metàfores estan ben escollits... I abandonar-se a un somni pot ser temptador, en efecte. Felicitats pel poema. Ens veurem!!!

Monsier Hulot m'ha semblat un personatje extravagant i curiós, no sé molt bé perquè, trobo que l'hauries de definir una mica més concretament; jo no sóc ningun expert en literatura i potser per això no entenc a què et refereixes.

Ara bé, t'animo a continuar endavannt.

Bona tarda, jomagi.

M'agrada el teu relat que reviu el sentiment nadalenc amb un llenguatge una mica impulcre, però simpàtic a la seva manera.

Realment, el caganer és una cosa molt típica del pessebre català, malgrat que ensenyar el cul davant el fill de l'home és una cosa una mica impresentable.

Espero que el fill de l'home no castigui amb massa duresa el pobre caganer, que prou té amb les seves particulars necessitats.

Ens veurem, llpages, per Relats, o almenys això espero!!!

¿T'has llegit el meu article, Antonio?

Alguna cosa em suggereix que no ho has fet pas...

Si és així, ¿perquè hi poses un comentari? Ai, l'ambició dropa...

He llegit de punta a punta el teu relati, Nil de Castell-Ruf, però no l'he entès.

No el puc puntuar, perquè mai punto per sota de 8 sobre 10, i no vull mentir.

Pel que crec haver entès, és d'una noia o dona que va mirant, en els urinaris, la gent com surt i entra, alguns són extrangers o gent casada, i van recorrent...

Bé, espero que pel següent relat en facis un de superiior qualitat... almenys ets insistent, ara mateix veig que has fet 88 relats...

T'animo a seguir endavant i a fer coses amb més gràcia, i ho vull dir amb respecte.

Salut, ens veurem per aquí, bon senyor, o almenys això espero!!!

Aquest relat m'agrada, crec que té un cert potencial.

Algun dia passarà que ens tornarem a retrobar, algun dia passarà que tornarem a ser feliços... diuen que tot lo bo va a arribar!!

Bé, Queralt, ens veurem per aquí, salut i molta sort!!!

Sí, la gent al supermercat compra de tot. Segons els rumors, sobretot coses saludables. A vegades, però, també compra patates fregides o dònuts. Tot són gustos, apetències i creences.

El teu relat és original però l'hauries pogut fer més llarg, dividit o no en vàries parts. Et desafio a augmentar-ne la longitud afegint-ne més idees. Creu-me que si et desafio a aixo`és precisament perquè em sembla molt bona idea; de fet, potser l'adoptaré jo mateix...

Bé, ens veurem, PERLA DE VELLUT, o almenys això espero jo!!!

Un relat que sembla fer un paralelisme entre la realitat real i una mena de relat literàrio-real, m'ha semblat entendre.

Crec que el teu relat tindria més virtuts si t'animes a reescriure'l, tot i que de fet no està malament.

Espero que la injecció que ha rebut aquest bon home l'animi a ser millor escriptor.

Salut i sort, Nèlida, ens veurem per Relats o almenys això espero!!!

Em sembla un relat amb un cert potencial... tot i que el inspiro més que veig evident.

És veritat que una llengua ha d'unir i no pas separar gent... això és veritat, encara que sigui una llengua minoritària.

A veure si entre els guàrdies civils aquest bon home és admès... parli la llengua que sigui.

Bé, ens veurem per Relats, ANtonio, salut!!!

¿Què és ser català i no ser-ne? ¿Caldria ser republicà també?

Una bona reflexió.

I és veritat, la bombolla immobiliària està pitjor que mai. No sé si hi ha realment pisos insuficients, però que són molt cars no ho dubto pas.

Fas una bona reflexió del present en un relat bastant àgil, felicitats.

Ens veurem per Relats, o almenys això espero!!!

No estic segur d'haver entès gaire del relat... tot i que juro que me l'he llegit de la A a la Z.

Una noia que busca un joc picant en la biblioteca i un company que li passa com un objecte en el llibre...

Em fa pensar en les aventures sexual-erotiques dels Toomics.

T'animo a seguir endavant, Gladis i Nispro, però el proxim cop cuida més les metàfores visuals.

Força i ànims!!!

Un enemic que cobra un sou per eliminar feixistes cruels, l'auge de l'extrema dreta...

Tens una imaginació genial, Antonio Mora Vergés.

Ara, m'agradaria saber si l'assassí segueix les seves matances o el pilla la policia (o assassins en la seva contra) i el maten o l'empresonen.

Bé, espero llegir-te de nou aviat, salut i molta sort company de webs!!!

Realment, estar a dos metres només de la mort deu ser dolorós i, almenys fins a cert punt, fàcil d'imaginar...

... i no gaire divertit....

El teu poema és molt agradablement evocador, la Blau, felicitats.

Ens veurem per Relats, o almenys això espero. Bé, salut i sort!!!

M'agrada la teva reflexió metafòrica sobre què és la música i la seva part místico-espiritual-màgica, per dir-ho així.

També en alguns fragments de la filosofia es pot trobar aquesta reflexió meravellosa, per exemple en alguns fragments de Hegel, i és agradable de llegir-ho.

Espero que posis més reflexions sobre l'encant musical secret i sobre altres coses que et semblin espiritualment magnífiques.

Ens veurem per Relats, o almenys això espero!!!