M'agrada molt aquest relat familiar i íntim sobre el nadal, Targarina.

És molt bonic i fa pensar...

Jo també penso que el Nadal és temps de records... tant pels que hi són com pels que ens han deixat. Temps de records, alegries i pau. I comprar bons regals, i menjar torrons i, si et ve de gust, anar a la missa del gall...

Tant de bo el Nadal duri molt de temps, m'agradaria...

Bé, salut i molta sort, amics de Relats!!!

El teu optimisme m'agrada molt, almenys en certa manera... Targarina.

És un relat amb un text i, sobretot, amb una musicalitat preciosos.

Si, la natura en un dia de bon sol és així de romàntica i preciosa, veure-la desplegar-se en certa manera al teu voltant, i sentir el goig de veure-la... poques coses són més precioses que això.

Bé, ens veurem per aquí per Relats. Cuida't i sort, encant!!!

M'agrada el teu relat.

M'agrada perquè em fa pensar en què, a vegades, les paraules és com si fossin, o almenys ens semblessin, buides, sense significat, sense que ens convencin en ningun sentit, o com si no volguéssim que ens obliguessin cap a on les mateixes ens volguessin portar... Paraules buides, que no semblen res...

El teu relat és bo i m'ha fet pensar.

Bé, ens veurem per Relats, o almenys això m'agrada de pensar. A reveure, llacuna, maca!!!

Sí, si ho he entès bé, fa referència a com n'és de farragós reescriure sobre paper ja repassat... ja passa en els bons autors, ja...

Un interessant poemet petit, que fa pensar... hi faré una relectura...

Crec que tens un talent, Asso, que val la pena d'intentar animar, i d'acord amb això et poso un 10, ¿què vols?, no et puc posar nota millor...

Ànims i no deixis d'escriure, bon home!!!

Bona tarda, Victòria Solans.

Em sembla que soc el primer que et posa un comentari. Em sembla que ets nova a Relats en Català. ¿Encerto, suposo?

Bé, anant al gra, el teu article em sembla sincerament que no està malament. Em sembla que, més que ser fàcil d'entendre, busca ser una melodia agradable de llegir, com una música clàssica sense veus, en certa manera.

Com que crec que tens un bon potencial en brut, o això crec de veure, t'he posat una bona nota (ja veus, un 9 sobre 10).

Ah, la lleugeresa de l'ésser, sobretot en tardor...

En fi, espero que publicaràs més coses i que aniràs millorant encara més.

Salut, bona dona!!!

M'agrada molt el teu relat, almenys en certa manera.

Sí, realment fa pensar en què serveixen les guerres cruels matapersones. ¿Per a aconseguir petroli? ¿Per a controlar el món? ¿Per a matar gent i governs rebels? Que trista i mala gossa que es la guerra, realment, que "perra" que és...

Felicitats per aquest relat, Lluís.

Ens veurem per Relats, o almenys això vull jo.

Salut i molta sort!!!

Sí, el 2040 potser tindrem la vida eterna, almenys en certa manera. ¿Però, a quin preu? ¿Podríem perdre la nostra ànima encara que no perdem la nostra vida? ¿Val realment la pena viure eternament de la manera que sigui?

El teu relat m'ha fet pensar. És breu però està bastant ben escrit. Felicitats.

Ens veurem per Relats.Salut i molta sort!!!

M'agrada aquest relat teu.

Està ben aconseguit, on dues persones es vacilen mútuament com a amigots de segona regional, a veure qui salta, a veure qui no, no ets imbècil, sí que ho ets, saltaries, mai saltaries, etcetra.

Potser em dones idees per a algun relat meu, i ho dic sincerament. Ara, ben pensat, t'apujo la nota de "solament" un 9 a un immillorable 10.

Bé, ens veurem per Relats o almenys això espero, salutacions!!

No té pinta de semblar pas malament el teu relat.

¿És el futur d'una època en què hem experimentat l'horror d'una guerra i ara ens costi molt fins de trobar menjar assequible?

No entenc perquè has fet el relat tant curt i indefinit... em sembla que podries millorar com a relataire, amic meu... però t'he posat una bona nota perquè crec que ets un bon diamant brut

Bé, ens veurem per Relats, a reveure bon amic meu!!!

Sí que en deu ser de sorprenent, suposo...

A vegades ens quedem palplantats sense saber què esperar o què fer... i això ens xoca, com si durant uns segons ens haguéssiim quedat amnèssics.

Això podria ser el que tu vols dir en aquest relat... que potser no he entès gaire o gens.

En fi, ens veurem per Relats, salut!!

M'he llegit de punta a punta aquest relat i no l'he entès.

Quines coses més rares li passen a aquest esquirolet tant trapella... no les he entès massa, amb franquesa.

Però t'animo a continuar endavant... tots podem millorar, també jo.

Una abraçada i salutacions!!!

Potser no he entès massa el teu relat, però em sembla bastant bo...

Realment, a la llum de la semi-foscor, la vida fa com una certa por... amb el futur misteriós, el present incomprès i el passat torturant-nos... s'ha de veure què ens pot passar...

El teu relat està bé però em sembla una mica negativament inexplícit, una mica... Opino que es podria millorar, però et poso una bona nota, un 9, per a dir-te que ho has fet bé i que crec modestament que milloraràs.

A reveure, Forenza!!



www.ciutat-perenne.com/m/588

Asio, ets tot un romàntic.

M'agrada el teu estil d'explicar petits relats que tenen una certa musicalitat agradable.

Sí, un mirall té alguna cosa de màgica, sempre fent infinites cares diferents, amb milers de petits trossets en certa manera...

No sé del tot què té el teu mini-relat, però em sembla molt evocador... Poques paraules però molt positivament agudes.

Bé, ens veurem per Relats, o almenys això espero.

Salut i molta sort!! Que facis més escrits!!!

Ah, l'astrofísica i l'espai infinit, quant de romanticisme.

El teu poema és molt breu però molt evocador, m'ha agradat molt, sincerament. Segueix així, Assio.

Ens veurem per Relats, o almenys això espero.

Salut i bona tarda!!!




www.relatsencatala.com/m/588

Per fi, un relat que crec haver entès almenys un 75%.

Bon relat el de la jove que va a banyar-se i es troba amb la sirena que, aparentment, pel motiu que sigui, la busca per portar-la davant el déu Posidó, i després passen coses i perd misteriosament la memòria, tot i que a jutjar per la roba seca no es deu haver banyat.

Et felicito molt per a aquest relat excel·lent, Prou bé.

Ens veurem per Relats, o almenys això espero.

Que passis un bon dia!!!