Detall intervenció

RE: A què aspireu, relataires?

Intervenció de: RATUIX | 03-02-2015

Així, m'agrada, Allan Lee. Apretant! Res de preguntes faciletes... ;)
A què aspiro quan escric? A que aspiro quan ja he escrit?
Doncs no sé ben bé. El primer que em ve al cap és necessitat. Sento com alguna cosa s'ha anat fent, prèn forma malgrat jo mateixa, ha de sortir, ho de mostrar. De vegades només mostrar-m'ho a mi mateixa, de vegades sento que ha d'anar més enllà com si em calgués resposta al que he escrit.
La narrativa, el conte o història per a mí, requereixen reelaboració, relectura, ampliació. Demana tot més temps, potser perquè normalment un relat va treient espais, situacions o personatges que volen lloc físic, o diàleg o tenen idees pròpies que volen inserir-se. Requerix més anàlisi, en fí.
L'altra vertent meva, la poesía, em fa la sensació que surt d'un altre lloc. Ës més automàtica, no té estructura, és visceral. Tinc la sensació quan l'escric que és com fer una aquarel.la del natural, en aquell espai de temps que queda abans que el sol es pongui, en què saps que allò que veus ara tan clar, desapareixerà ràpidament si no ho atrapes ara. O com (imagino) els dofins, que dormen amb una part del cervell atenta i l'altre en repòs i continuen nedant.... Doncs una cosa semblant.
I potser molt més, és clar. De vegades, com darrerament, passo temporades de letargia, segueixo creant però sense escriure-ho i de cop, torno a trobar-mi. Necessitant dir-ho. Dir-m'ho. Escoltar-me, respondre'm. I també escoltar què veuen els demés en allò.
Ah, i escriure cura, escriure allibera.


Respostes

  • RE: A què aspireu, relataires?
    lisboa | 26/01/2015 a les 16:51
    Ho tinc ben clar: d'entrada NO aspiro fer literatura de qualitat, és massa difícil i sóc conscient que mai no en sabré prou. Dit això, la bona noticia és que, escriure bé, ben mirat, no fa cap falta!

    Jo aspiro a escriure alguna cosa com la saga de Crepusculo, o las Sombras del Grey, o la Sombra del Viento, per mencionar només tres casos molt clars de bódrios infumables que han fet guanyar una bona morterada als seus autors.

    Bé, siguem sincers, us he de confessar que, en el fons, no aspiro a res més que passar-ho bé escrivint. Sí, ho confesso, he participat en algun concurs d'aquests locals. He estat finalista en un parell i mai n'he guanyat cap. Participar-hi porta molta feina, i la recompensa, en el millor dels casos, és paupèrrima: no ho penso repetir.

    Actualment escric poc, i ho faig, sobretot, per la sensació que tinc quan em sembla que he escrit alguna cosa no massa dolenta. És una sensació intensa, breu i satisfactòria.

    Salutacions.
    • Quin qüestionari!
      Mena Guiga | 26/01/2015 a les 19:57
      Escric per vici total i un vici és exageració i aparició contínua.

      Espero que em dugui a un punt d'equilibri. Mentrestant no paro. És el tram vital que ara estic passant i és capdal en el redefinir-me d'aquests darrers temps.

      Sí que he participat a concursos, els que veig que se m'adiuen i que tenen una certa cara i ulls. Sempre amb cert deix de desconfiança, perquè sovint es publica per 'modes' i aquí no hi entro. Ja no parlo d'influències. Tot és possible. Millor no pensar-ho, o és feina perduda, hi ha d'haver un marge d'autenticitat per part dels convocants (s'espera i es desitja).

      I editar. Tinc editats una vintena de contes, co-autoria amb A. Mercader, i il·lustrats per mi mateixa. Fa uns anys aquesta aixeta va parar de rajar, crisi dels ajuntaments (es tractava de contes amb barreja realitat-imaginació sobre fets, personatges, espais...de les viles que estiguessin interessades en fer arribar als més petits d'una manera lúdica perquès fantasiosos de realitats del municipi i era prou divertit, calia esmolar l'enginy per crear 'associacions', per trobar alguna cosa per tal que la lectura no fos espessa...i és que de vegades et tocava cada moooort, com la vida del Cardenal Vives i Tutó, de St. Andreu de Llavaneres, però que, amb tot, penso que vam reeixir prou, que una cosa és la llibertat artística i l'altra una feina per encàrreg, que l'A. definia d' 'artesania').

      Actualment estic esperant l'acabar-se de fornar del meu primer recull de relats i no és fruit d'una auto-edició, sinó de la plena convicció de l'editorial. No sabia si ho havia de dir.

      Mena

      Mena
      • Perdona, lisboa, he clicat a sota del teu contestar! Ja veig que hi ha cafès que no fan efecte!!!!!
        Mena Guiga | 26/01/2015 a les 19:59
      • Vici
        allan lee | 27/01/2015 a les 15:21
        i tant que és un vici, escriure, Mena. No sabia que tenies tants contes editats com a il.lustradora. Moltes felicitats! Jo també hauria volgut ser il.lustradora, però dibuixar em surt només a estones ( com escriure).
        I felicitats també per aquesta propera edició de relats. Ets una crack, noia! ;-) Gràcies per respondre al post!
    • Hola Lisboa
      allan lee | 27/01/2015 a les 15:18
      les teves aspiracions ens il.luminen. Però no ens fas creure que vols escriure una altra Sombra del viento, encara que diguis que sí. Meravellós desenllaç: t'ho vols passar bé! Doncs, que sigui aixì per molts anys! M'ha agradat molt saber què en penses, moltes gràcies!
  • RE: A què aspireu, relataires?
    Joan G. Pons | 26/01/2015 a les 17:22
    Gaudeixo escrivint i comunicant. Dins una línia del valor persona i actituds. Opino i comparteixo.
    • Hola Joan!
      allan lee | 27/01/2015 a les 15:22
      Fantàstic aquest gaudi de l'escriure. Molts ho compartim! Gràcies per deixar el teu missatge!
  • RE: A què aspireu, relataires?
    Jere Soler G | 26/01/2015 a les 18:23
    A res.
    A passar-ho bé. A gaudir. A poder rellegir d'aquí uns anys el que he escrit i sentir-me bé. A que els meus néts em llegeixin i diguin: "Ai quina gràcia! Mira que feia el iaio!
    A res més. Ni premis. Ni afalacs. Ni ser d'un grup. Ni diners. Res. (alguna vegada he rebut aquestes coses, i les agraeixo, no vull ser mal educat; però no les busco ni m'agraden gaire; embafen. Les coses que fan feliç de debò són senzilles i fàcils )

    Cerco la solitud i el meu calaix, ple de papers i idees, i les quatre persones de casa, i un bon vas de priorat, i una guitarra; i de tant en tant una posta i una platja. I molts somriures.
    ;-)
    • Hola Jeremias
      allan lee | 27/01/2015 a les 15:30
      estic contenta que hagis contestat. El teu és un punt de vista molt personal i algunes vegades m'hi identifico, considero aquesta posició com un nirvana, com un estat zen, un equilibri molt profund. Però l'equilibri i jo no tenim els peus sobre el mateix terra. Fa dies no passo pel teu blog Nuesa literària: dels millors que conec. Una abraçada, ves tornant, sisplau.
  • RE: A què aspireu, relataires?
    aleshores | 26/01/2015 a les 18:49
    Quan encertes a tractar un tema adequadament, puja l'autoestima i es converteix en quelcom molt plaent.
    • Sí!
      allan lee | 27/01/2015 a les 15:32
      En poques paraules, ben expressat i compartit. Molt plaent! Com m'agraden aquestes dues paraules juntes! Gràcies, Aleshores, per passar, una abraçada, amic.
  • RE: A què aspireu, relataires?
    aleshores | 26/01/2015 a les 18:51
    Vull dir que aspiro a encertar-la de tanta en tant, i al meu nivell, per aquesta sensació que deia i per explicar-me a mi mateix i compartir amb els altres, alguna cosa d'interès.
  • RE: A què aspireu, relataires?
    E. VILADOMS | 26/01/2015 a les 19:51
    Escric per aprendre a escriure.
    Aquesta és la tercera edició del concurs ARC a la ràdio en què participo. El fet que el meu primer relat quedés seleccionat em va esperonar a continuar enviant-ne. Ara, però, en tinc prou en sortir-me'n amb el repte de fer un relat cada més segons el tema proposat i comprovar per mi mateixa com en vaig aprenent.
    Estic molt agraïda a l'ARC per l'esforç que fa al publicar i difondre els nostres treballs d'amateurs.
    Formo també part d'un grup de relataires del facebook on també compartim escrits i ens animem i passem informació sobre activitats literàries, cursos, concursos (he guanyat algun petit premi).
    M'agradaria, en un futur més o menys llunyà, si n'he après prou, escriure alguna cosa més llarga. De moment no disposo ni del temps ni de la capacitat de concentració que això requeriria. De moment, doncs, m'ho passo bé escrivint aquests relats de 2000 caràcters i dedicant un parell de minuts a llegir i comentar els dels companys.
    Potser algun dia ho arribaré a fer tan bé com l'Allan Lee.
    • Guapaaa!
      allan lee | 27/01/2015 a les 15:35
      Al pas que vas, guanyaràs les properes edicions. M'agrada MOLT la teva manera d'escriure. A mi també m'agradaria fer una cosa més llarga, i tinc un escrit entre mans....però escriure llarg cansa mooolt. Un dia ho aconsseguirem;-) Una abraçada i gràcies!
  • He demanat disculpes a lisboa, que erròniament he escrit sota la seva resposta. Sorry sorríssim (sempre cagant-la, no sé pas on aniré a parar)
    Mena Guiga | 26/01/2015 a les 20:00
  • RE: A què aspireu, relataires?
    Mercè Bellfort | 27/01/2015 a les 00:08
    M'agrada escriure per descobrir-me a mi mateixa inventant petites històries que sé com comencen però ignoro com acabaran. Aquest jugar amb la ficció m'atreu i em fa gaudir molt (desconnecto de tot!)
    Publicar en aquest web m'ha aportat molt a nivell personal i literari. Tinc un vincle molt especial amb RC des de fa més de set anys. Llegint-vos he après molt. Ser llegida i rebre comentaris em segueix fent molta il·lusió.
    Si m'he presentat a algun concurs (ho he fet unes quantes vegades però només al Victor Mora d'aquí L'Escala) ha estat com un repte amb mi mateixa: provar d'escriure històries més llargues que requereixen una estructura i un contingut allunyats de la improvisació que tant m'agrada.
    Crear, inventar és fantàstic. Si, a més a més, tens la sort de que les teves històries surtin publicades la satisfacció és molt gran ja que saps que compartiràs amb algú una manera de contar, uns pensaments, uns sentiments. I això sempre resulta gratificant per tu mateix.
    A mi també m'agrada explicar aquestes coses, allan.
    Petonets!
    • Mercè!
      allan lee | 27/01/2015 a les 15:39
      ets l'alegria de la casa, carinyo. Ens ho has explicat tant bé que m'identifico amb cada paraula que dius. Una cosa important: un repte amb tu mateixa. Escrius per tu, per gaudi, per agradar-te a tu mateixa. Els lectors venen després ( i tant que venen). Felicitats pel Victor Mora i pels que no sé i una abraçada, estimada Mercè!
  • RE: A què aspireu, relataires?
    Aleix de Ferrater | 27/01/2015 a les 10:10
    Escric perquè tinc uns dits que així m'ho demanen. Sóc curiós de mena i m'atreuen les petites coses, les grans i les mitjanes. Les valoro totes. M'encanta observar i que m'expliquin. M'agrada alimentar el cervell amb suc de taronja i experiències, meves i d'altres. No cerco exactament res, peró si que m'agrada la comunicació. Escriure més enllà d'un mateix i esperar a veure què passa.
    M'he presentat en algun concurs, n'he guanyat algun i penso continuar-ho fent. També penso continuar publicant a RC, autoeditar-me, presentar algun escrit a una editorial, fer llibres conjunts, etc. Mentre la font brolli, aniré fent. M'encanta escriure, llegir, comentar i que em comentin, em llegeixin i m'escriguin. I conèixer amics que escriguin. Aquí haig d'agrair molt la feina de RC, organitzant concursos, presentacions de llibres, diades de Sant Jordi o qualsevol acte, fets que favoreixen el coneixement entre nosaltres. M'alimenta molt saludar-vos i descobrir qui s'amaga darrere aquell nom.
    M'agrada valorar quan llegeixo i valorar bé. No em crec capacitat de fer-ho amb un 9, amb un 8 o amb un 7 i altres xifres. O m'agrada o no, però sempre valoro l'esforç del que escriu. Hauria de tenir coneixements teòrics i pedagògics per a fer-ho i no els tinc.
    Gaudeixo escrivint i valoro els escrits en to positiu, que em fan córrer la sang. què seria de la vida sense la sang? De totes maneres,llegeixo de tot (ara mateix estic llegint el voluminós ELS GERMANS KARAMAZOV, duríssim i impressionant). M'agrada tenir la finestra oberta i no tancar-me a res, escoltar, callar i valorar. I parlar, xerrar, riure i caminar. I saludar-vos. Hola Sílvia, hola relataires!
    Mentre hi hagi il·lusió, voler i batec, aniré escrivint. Fins aviat!

    Aleix

    • El teu batec
      allan lee | 27/01/2015 a les 15:43
      i la teva alegria ens impregnen, Aleix. Has dit una cosa entre d'altres: conèixer amics que escriuen. Quin goig compartir una passejada, un sopar, amb els amics que escriuen! Què bé m'ho he passat quan hem coincidit ! I si no ens podem trobar, què bo resulta llegir-nos, trobar el fil lluminós que ens uneix a l'hora de expressar-nos, de connectar entre nosaltres! Una gran abraçada, amic, gràcies per aquesta resposta tan bella.
  • RE: A què aspireu, relataires?
    rnbonet | 27/01/2015 a les 22:48
    Escric perquè m'ho passe bé escrivint, com també m'ho passe bé dibuixant. I per això faig una cosa i l'altra.
    Si he participat en concursos i n'he guanyat alguns, ha estat simplement per 'fer turisme', una altra cosa que em diverteix: viatjar i conéixer llocs i persones.
    I ja està tot dit!
    • Hola rei de la rebolica!
      allan lee | 28/01/2015 a les 13:06
      Contesta clara, neta i brillant. Quina raó pot ser millor que "passar-ho bé"? Fer turisme a l'aguait de rebre premis, amic, és el summum de la plenitud. Que per molts anys i panys segueixis aquest ritme de crack!! Una abraçada!!
  • RE: A què aspireu, relataires?
    Nonna_Carme | 28/01/2015 a les 09:51
    Responc a les teves preguntes:
    Per a mi escriure ha estat tot un repte perquè no sabia escriure en català ni fer anar l'ordinador.
    Mai agrairé prou a l'amic que em va parlar de Relats en català que m'ho digués. He conegut GENT MERAVELLOSA i he fet vertaderes amistats. L'estona que passo llegint, comentant i rebent comentaris és una de les millors del dia.
    Tan sols m'he presentat una vegada al concurs de haikus d'Olot i , com crec que no estic prou preparada, no ho penso fer més.
    Una forta abraçada, estimada Sílvia.
    • Estimada Nonna
      allan lee | 28/01/2015 a les 13:17
      a mi m'ha passat exactament igual amb RC: he aprés a escriure molt millor el català, he llegit escrits que m'han semblat brillants, he trobat amics que tenen el gust d'escriure...no hi ha res en aquest "saldo" que surti negatiu. Sobre els haikus d'Olot: veuràs, fa anys que força gent d'aquesta casa hi participa ( o hi participava). Recordo a en rnBonet, Angie, i més gent que ara mateix no em vé al cap, alguns d'ells- i de veres ho crec- brillants. Doncs, mai cap de nosaltres, que sàpiga jo, va rebre un premi. Res. No dic que siguem els millors, però és estrany que mai ens hagi rossat un premi. A hores d'ara, no sé si hi participa encara algú de per aqui, perquè ens hem anat desencantant. En rnBonet et dirà igual.
      Una abraçada ben forta, guapissima;-))
  • RE: A què aspireu, relataires?
    RATUIX | 03/02/2015 a les 12:23
    Així, m'agrada, Allan Lee. Apretant! Res de preguntes faciletes... ;)
    A què aspiro quan escric? A que aspiro quan ja he escrit?
    Doncs no sé ben bé. El primer que em ve al cap és necessitat. Sento com alguna cosa s'ha anat fent, prèn forma malgrat jo mateixa, ha de sortir, ho de mostrar. De vegades només mostrar-m'ho a mi mateixa, de vegades sento que ha d'anar més enllà com si em calgués resposta al que he escrit.
    La narrativa, el conte o història per a mí, requereixen reelaboració, relectura, ampliació. Demana tot més temps, potser perquè normalment un relat va treient espais, situacions o personatges que volen lloc físic, o diàleg o tenen idees pròpies que volen inserir-se. Requerix més anàlisi, en fí.
    L'altra vertent meva, la poesía, em fa la sensació que surt d'un altre lloc. Ës més automàtica, no té estructura, és visceral. Tinc la sensació quan l'escric que és com fer una aquarel.la del natural, en aquell espai de temps que queda abans que el sol es pongui, en què saps que allò que veus ara tan clar, desapareixerà ràpidament si no ho atrapes ara. O com (imagino) els dofins, que dormen amb una part del cervell atenta i l'altre en repòs i continuen nedant.... Doncs una cosa semblant.
    I potser molt més, és clar. De vegades, com darrerament, passo temporades de letargia, segueixo creant però sense escriure-ho i de cop, torno a trobar-mi. Necessitant dir-ho. Dir-m'ho. Escoltar-me, respondre'm. I també escoltar què veuen els demés en allò.
    Ah, i escriure cura, escriure allibera.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.