Cercador
Llista categories
Recomanats editora
Detall intervenció
Ho sento. (Aquest és el que val)
Intervenció de: Mississippi | 09-03-2007
-Hola, amor, ja sóc aquí...
-Espera, Josep, que està mullat...
-Mullat...?
-Sí. Acabo de fregar.
-Ja ho veig. Però suposo que després de dotze hores a la fàbrica tinc dret a entrar a casa meva... no...?
-Doncs treu-te les sabates...
-Té... Ja està...! Les sabates fora...! Puc passar?
-Passa...!
-Doncs passo.
-I ara on vas...?
-Com que on vaig...? Al vàter...!
-Però si l'acabo de fregar...!
-I doncs... què faig?
-No et pots aguantar una estona...?
-Que no puc més... que rebento...!
-Doncs ves al bar.
-Escolta... vull anar al vàter de casa meva...! Hi ha algun problema?
-Ai com ets, noi! Vinga ves-hi ràpid que després el tornaré a fregar.
-Si vols... el frego jo, que ahir va ser el dia de la dona treballadora i no vull que em diguis masclista...!
-Tu? Fregar el vàter? No em facis riure.
-Què vols dir?
-Que no ho faries bé...
-Ah no?
-No me'n fio pas.
*
-Ja estàs?
-Sí.
-Noi, quina pudor!
-Doncs he premut l'ambientador...
-Sí, però tot i així... quina pudor!
-I quina culpa en tinc jo?
-No, si tu no tens mai culpa de res.
-Ara sí que em fas riure. O sigui que em retreus que el meu ventre faci pudor...
-Què vols, que et digui que flaira a roses?
*
-Què fas, Josep? Encreuats? Estàs tot el dia fent encreuats...!
-Tot el dia, no... Però m'agrada fer-ne... i m'he passat el dia a la feina... I em venia de gust...
-Oh és clar... els encreuats t'importen més que no pas jo...
-No diguis això, que t'estimo molt...
-I segur que després dels encreuats sortiràs a fumar al balcó.
-No puc?
-Per mi pots fer el que vulguis; sempre fas el que et dóna la gana...
*
-Què fas, Josep?
-Em menjo l'escudella.
-Però per què fas aquest soroll tan horrible? Sembles un aspirador...
-Noia, ho sento...
-Ai! Sempre estàs dient ho sento...
-Sempre ho estic dient? Doncs ho sento!
-Un altre cop...
-Ai...
-Vinga, Josep, menja i calla!
-Com vulguis...
-Però no facis aquest sorol!
-Ai! Ho sento! Ai! He dit ho sento. Ho sento
Respostes
-
Diàleg amb "moi"
gypsy | 08/03/2007 a les 16:25
- Què foto aquí esperant?, no vindrà...
a qui se li acudeix quedar amb un tio per internet?
m'he posat la brusa blanca amb botons vermells i l'americana negra, tal com li vaig dir.
- passen deu minuts, em va dir que portaria una jaqueta marró i un polo verd poma.
- ostres! aquell que s'acosta...
- Aggghh, és guapíssim, no pot ser que busqui rotllo per internet.
- Ha entrat!, va a la barra i està mirant.
M'arrenco els botons de la camisa d'una estrebada i els llenço a terra. Sort que m'he posat el top blanc a sota. Bec. Merda!. M'he abocat la tònica per sobre!. Ara, se'm marca un mugro. Quin horror!
- Quina fila més espantosa dec fer?
Em miro al mirallet de la bossa de mà, estic vermella com un oraldine!.
Busco les pòlvores matizants de la Clarins!!
- Encara no m'ha vist. Em passo la borla per tota la cara.
- Deixo l'americana negra a la taula del costat.
Estic suada i neuròtica. Impossible que em reconeixi.
- Ohh Noooo! que véee!!!
- Hola, sóc en Marc, tu ets la Berta?
- ¿?¿?¿?¿ nooo
-
RE: gitaneta...
rnbonet | 08/03/2007 a les 18:09
...llegeix-te bé les bases! Sols -i només- diàlegs! No és això, manel?
-
RE: Repte CCXIX (o 219)
Lois Tarranco | 08/03/2007 a les 17:49
-Que com vas amb el teu nou novio?
-Pues t'haig d'explicar una que ja veuràs..
- I això?
- T'explico: Ja saps que te un fill, i que no podem veure'ns tot el que vulguem, esta separat però entre setmana va a buscar-lo al col.legi. A mi em sembla perfecte, i crec que el fill es primer, però com em va dir que estava tan enamorat de mi, li vaig dir que si volguéssim ens veuríem mes cops. Saps lo que em va contestar...
- Pues no ¿que?
- Es va quedar mut un moment i em va dir, pues ara que ho dius es veritat si estigues molt enamorat de tu si que faríem per veure'ns mes..
-Ostra nena això et va contestar?
-Em vaig quedar de pedra, i li vaig dir dons millor que ho deixem i li vaig penjar el telefon. A la nit em va enviar com quatre o cinc missatges tots molt romàntics, em va demanar perdó dient-me que no volia dir que no estigues enamorat que em volia molt.
-Pobre, dona a lo millor estava nerviós.
- No sé però en aquell moment en va fer dubtar.-Que com vas amb el teu xicot?
-Va no l'entenc el altre dia em va enviar un missatge que em vaig emprenyar
- No dona lo que passa es que a vegades els homes no s'asclaran.
-Ja,ja,ja.
-
m'estimes?
gypsy | 08/03/2007 a les 23:23
- Carinyo, m'estimes?
- sí, ja ho saps
- però com al començament?
- dona, més!
- per què no m'ho dius mai?
- per què necessites que t'ho digui?
- per sentir que encara sóc viva
- jo sempre em sento viu, independentment del que expressis, ja sé que m'estimes i en tinc prou
- jo no, dec ser més insegura...
- i em desitges com abans?
- com quan?
- com quan quedàvem a casa de la meva avia, els dissabtes al mati quan ella no hi era i fèiem l'amor, esbojarrats
- teníem disset anys i érem uns inconscients, quan hi penso...
- doncs a mi m'encantava la sensació de perill
- sí, ja et conec quan comences amb el tema sensacions de perill,
- Xavi, quan fem l'amor, et costa més posar-te a to?, em tens molt vista?
- però què dius? si jo sempre estic a punt
- per què mai no vols que fem fantasies?
- perquè sóc un tio pràctic, sóc de ciències pures, ja ho sabies no?, a més aquesta imaginació teva, em fa una mandra...
- doncs a mi em xiflen les fantasies, m'ho passo el triple de bé.
- Marta, filla però què vols?, tornar-me boig?
- no
- doncs?
- res era per parlar, sabies que la teva germana i l'Alex s'han comprat el durex play?
- hostia Marta!, ara us expliqueu la vida sexual amb la Montse?
- una mica...
- no suporto com sou les dones!
- sabies que l'Alex la té enorme? i que s'ha de posar una anella com els moros que li fagi de tope?
- Marta, vols parar?, que no suporto que m'expliquis aquestes intimitats
- és la teva germana...
- em va preguntar si tenia orgasmes
- qui?
- jo
- i què li vas dir?
- que depèn de si li posava fantasia i m'imaginava que eres bomber, doncs sí.
- estàs boja!, les dues!
- la Montse diu que l'Alex tot el dia la persegueix, com tu i com jo, però al revés.
- prou, apaga el llum, vull dormir
- Xavi..
- mmm
- fem un clau?
- ara?, demà hem de matinar
- doncs què? em masturbo?
- sí, però no facis soroll, que vull dormir.
-
correcció: on diu "tope " ha de dir "topall", gràcies n+
gypsy | 09/03/2007 a les 09:22
-
Tot es convèncer
Urepel | 09/03/2007 a les 15:57
-Així què? Ho tornem a provar o no?
-Un altre vegada? Jordi, això s'ha d'acabar.. es que no et va escarmentar el que va passar l'altre dia?
-Es que és superior a mi.. Aquesta cançó em porta uns records i unes ganes de gresca orelluda..
-I perquè no mirem plegats la peli? Últimament et trobo molt distanciat amb els cascs de l'mp3 posats i aquesta mirada perduda; sembles un altre...
-Apa! Mira la senyora! Precisament la que mai proposa res diferent... No fem més que mirar pelis de por i llagrimeta fàcil.
-I que proposes? Mossegar-me ara l'orella sana? No preferiries diguéssim una sessió de xicota sensual i exploradora? Eh?
-Au calla, treu la ma d'aquí que ja saps que amb res em poso burro. Para! Paraa... Que ens sentiran els teus pares! Vam quedar que de sexe, només diumenges, quan els teus mares no miressin Cine de Barrio a l'habitació del costat.
-Ai, que n'ets d'esquerp.. Una vegada que sóc jo la que s'anima i així m'ho pagues
-Perquè sempre fem el mateix. No volies noves sensacions? Per una vegada que t'ofereixo noves sensacions..
-Les noves sensacions m'agraden més a l'entrecuix, com totes les dones; i no amb dents precisament.
-Va ser sense voler! A més, d'aquí a res estaràs bé, que dilluns et daran l'alta. Total, no passa res per una escapçadeta a l'orella..
-Com que no passa res? No ets pas tu qui escolta ara la peli en monaural... Ja veus on em porten les teves innovacions; iode, gasses i l'orella tapada i embenada.
-Però allò va ser mala llet Qui es podia esperar que sonés el telèfon i m'espantaria? Precisament quan ja la tenia entre dents...
-Ets un cas... Que en son d'estrambòtiques les teves frustracions Au, va; apaga el llum i desconnecta el telèfon. Però l'última vegada eh!
-Aii.. T'he dit mai com t'estimo torronet?
-Va, calla i queixala.. Però fluixet i tranquil eh! Tens gasses? No, no per si de cas només...
-
Torna amor meu, torna a casa.
Anjo Laví | 09/03/2007 a les 17:04
-Carme.
-Què vols? el taxi m'espera.
-Per favor no marxis.
-Amb què surts tu ara! una vegada que em toca un viatge i l'he de desaprofitar?
-És que et vull dir una cosa.
-Eliseu, em sap greu, però...
-Em deixes i el meu cor plora, que no el sents? no puc viure sense tu.
-No em vinguis amb llagrimetes una altra vegada, que aquest to no te'l suporto.
-No trobaré les coses; com m'ho faré per sobreviure? no sé on és el menjar; les olles, les cassoles; confondré el sucre amb la sal. Que no ho veus que em moriré?
-Morir-te tu? doncs ara que ho dius... uns dies sense menjar encara t'aniran bé o penses que el teu greix té un atractiu especial?
-No em diguis això, que em fas mal i quedo trist; no saps com et trobaré a faltar; seré una ànima en pena.
-Però si quan t'espaterres al sofà no saps que existeixo, ni t'adonaràs dels quatre dies que seré fora.
-I si la tele s'espatlla?
-Només em faltava sentir això!
-Per què ets tant cruel? que no valores el meu amor, la meva companyia?
-Però quin amor? si cada vegada que ho fem te m'adorms a sobre... si tinc por de morir esclafada sota teu! i la companyia... mira no em facis parlar.
-Sí almenys haguessis deixat la nevera plena...
- Ah, és això? no m'ho puc creure.
-I la roba? què faré quan no tingui cap muda neta, ni camises ni pantalons...
-Eliseu! prova de rentar-los, què et penses que faig jo cada dia? t'hi has fixat que al costat de la nevera hi ha un aparell? serveix per a rentar la roba.
-És que tants botons m'atabalen, no sabré què volen dir, i amb el microones em passarà el mateix, i amb la forn, i amb la vitro... Tu això ho fas tant bé!
-Seràs imbecil! Quan torni parlarem de com t'ha anat i més val que t'espavilis perquè em sembla que m'agradarà això de fer la meva. M'espera un pont magnífic i no el vull desaprofitar. ADÉU!
-Collons! quin cop de porta.
-
Un dia de feina (subtítol: Tants anys d'estudis...)
Leela | 09/03/2007 a les 17:48
- Carme, la impressora té un llum vermell encès. No sé què té. Em sembla que s'ha espatllat o potser se li ha quedat el paper enganxat.
- La impressora? Vols dir la fotocopiadora?
- Si, si. La fotocopiadora. Vine a mirar-ho.
- Ara vinc.
- Veus. És aquest llum. Saps què li passa?
- Si. Si et fixes en el que diu a la pantalleta veuràs que posa posi paper a la safata manual'.
- Ah! Si. No m'hi havia fixat. Escolta, ja que ets aquí, em pots dir com es fa per enviar un fax, és que no sé si aquest aparell nou funciona igual que l'altre.
- Si. Funciona exactament igual que l'altre.
- Em recordes com anava?
- Mira: has de posar els papers de manera que tu no vegis el que hi ha escrit, marcar el número i prémer aquesta tecla blava grossa i rodona.
- Ah! Molt fàcil. I després, com sabré si ha arribat correctament?
- Et sortirà un full informe on posarà ok', igual que amb l'altre aparell.
- Una cosa més. Si vull fotocopiar transparències com ho he de fer. Quines són les transparències que he de posar? Les de la capsa vermella o les de la verda.
- Mira. Ho diu al darrera de la capsa. Les que poden utilitzar-se amb la fotocopiadora són les de la capsa vermella.
- D'acord. Per cert, aquest cap de setmana varem anar a un restaurant al port olímpic i vaig demanar un seguit de menús per fer el dinar del congrés. Té, aquí tinc la tarja. Pots trucar per dir que enlloc de lluç fregit volem lluç a la planxa? Ah! I de passada digues que serem vint enlloc de vint-i-cinc, i dona'ls en CIF perquè facturin bé. Truca també a l'hotel que el senyor Fabra al final vindrà amb la seva dona.
- D'acord.
- Espera! Mira que passa ara!. Surt fum de la impressora.
- De la fotocopiadora? Si, ja veig. Em sembla que t'has equivocat i enlloc de transparències has posat una tapa transparent de plàstic de les d'enquadernar.
-
RE: L'aniversari
Josep Bonnín Segura | 09/03/2007 a les 18:09
- Qui s'ha menjat la melmelada de fresa?
-No t'enfadis Joan, igual ha estat ta mare.
-Ma mare? Però si no li agrada.
-La deu haver emprada per fer un dels pastissos.
-I per què?
-Que no te'n recordes?
-I de què me'n tinc que recordar?
-A veure avui quin dia és?
-Això si que ho sé.5 de juliol i què?
-Aquesta neurona et fa cadufs. Avui és l'aniversari de n'Elena.
-Ah, ara si que ho record. Hi fa divuit anys, veritat?
-És clar.
-O sigui que major d'edat.
-Si.
-Pareix que era ahir quan encara li canviàvem els bolquers.
-Si, Joan, passa el temps i d'aquí poc seran ells els que agafaran ...
-Esper que ho facin d'una manera encertada.
-Que vols dir?
-Que facin les coses millors.
-Millors que qui?
-Dona, millor que nosaltres.
-Joan a vegades sembla que bades. Si no ho fan bé, saps de qui serà la responsabilitat?
-Idó no ho sé o millor dit no ho vull saber.
-Uep, que tu no tens ni un pel de beneit. El que passa és que no t'atreveixes a donar la resposta.
-Està bé. Si, la responsabilitat serà dels que els hem educat. Era això el que volies sentir?
-Idó si, perquè és vera.
-Li podríem regalar el carnet de cotxe.
-Doncs no és mala idea.
-Ho celebrarà amb els amics, per això millor que ho celebrin a casa, no et sembla?
-Si. No son tots els pares que ho farien. Avui vespre anirem a sopar a qualque lloc i no arribarem massa prest.
-Saps que podem confiar amb ella o no?. Sembla que la nostra manera d'educar-la, sense repressió i amb molt de diàleg, ha donat el seu fruit. I mira que va néixer sense manual d'instruccions.
-Ja, ja, ja, és ben cert.
-Ens veiem a les vuit a la plaça?.
-D'acord. No em facis esperar.
-muas
-muas
-
RE: Repte CCXIX (o 219)Diàleg d'una altre època
marga | 09/03/2007 a les 19:00
Diàleg d'una altre època
-Em permets aquest ball?
-El tinc compromès amb en Xico.
-Doncs el fox que tocaran a continuació serà per mi.
-Sí,descuida.
-Ballarem ben arramblats.
-Que dius ximple, no veus que la meva mare i la tieta no ens trauran ull de sobre.
- Jo sé el que em faig, ballarem ben separadets i de mica en mica irem anant cap aquella cantonada i la tarima dels músics ens ocultarà de la mirada d'elles.
-No sé, si darà resultat; bé que me agrada ballar amb tu!
-Hola Margarida,deixa ja de xerrar amb aquest presumit i ballem aquesta samba.
-Si tens raó, ballem.
-Que bé mous el maluc, m'enfolleixes.
-Calla Xico , em fas posar vermella.
-Ballaria tota la nit amb tu ,ets una noia tan bonica!
-Com jo n'hi ha tantes.
-Tu est especial per mi.
-Mira , treu a ballar a la Dolores ,es posarà molt contenta ,està enamorada de tu.
- No et diré que no sigui guapa, però a mi no em fa emocionar.
-S'ha acabat el ball ,gràcies
-Voldràs quedar per un altre ball?
-No sé.., potser... més endavant , torna venir i ja veurem.
-Mira Mercè, ja ve en Joan, estic emocionada, m'agrada tan!
-Que noia ,posem s'hi?
-Sí ,ballem.
- És lent i romàntic, fa per nosaltres.
-I ara que ja les Espelmes no ens veuen ,treu-me la ma del pit, posa-la al coll i ajuntem les cares.
-Que bonica que est Margarida!
-Voldria que aquest fox no s'acabés mai.
-Si tu vols, si no els has emparaulat abans, ballarem tots els que toquin.
-No et capfiquis no en tinc cap de promès.
-Tinc en braços a la noia millor de la sala, del poble i del món.
-Boig... quines coses de dir.
-Estic enamorat de tu.
-Jo també de tu.
-Vols que siguem "novius"?
-Sí.
-Manela ,veus a la meva filla?, es que fa estona que la he perduda de vista.
- És darrera els músics amb el noi de can Perot.
-Aquell morenàs que mena un tractor?
-Sí .
- Mira'ls , s'apropen.
-Mare,tieta, en Joan i jo festegem.
-
El maltractador.
Jere Soler G | 09/03/2007 a les 19:52
-Hola, amor...
-Hola, Joan.
-Com ha anat el dia?
-Ha anat.
-Et veig sèria.
-Hem de parlar.
-Què passa?
-Estic farta.
-Farta? De què?
-No t'estimo.
-Què?
-No sento res per tu. T'he avorrit.
-Però què t'he fet?
-Treballar un munt d'hores fora de casa.
-I doncs? Hem de viure, no?
-Sí, però quan arribes t'ajeus al sofà i mires la tele. Estic cansada que no em facis cas.
-Jo t'estimo.
-Però em maltractes.
-Et maltracto?
-Psicològicament. Fas un munt de coses i em deixes de banda.
-Doncs digues-me tot el que creguis que haig de millorar.
-És igual.
-És igual?
-Sí. És igual. Ja n'estic cansada.
-M'estàs dient que no hi ha res a fer?
-Ho sento, Joan.
-I els nens?
-Te'ls deixaré veure de tant en tant?
-Me'ls deixaràs veure?
-No siguis dramàtic. No intentis fer servir els nens per a entendrir-me.
-No és això. És que tu ja dónes per suposat que els nens te'ls quedes tu.
-Qualsevol jutge em donarà la custòdia a mi; sóc la mare; o sigui que no em portis problemes o acabaran per no conèixer-te.
-No em puc creure el que m'estàs dient.
-No siguis manipulador. Ja estic fart que em facis sentir culpable.
-Culpable?
-I que em maltractis.
-Que et maltracti?
-No t'esveris, que et denuncio.
-Que no m'esveri?
-I ara per què plores, Joan?
-Què vols? Que rigui?
-No aconseguiràs res amb les teves llàgrimes de cocodril.
-No tens dret a prendre'm els nens.
-Tu vigila com se solucionen les coses de la separació, que si no t'asseguro que els veuràs de grans.
-Déu meu! I quan marxes...?
-Quan marxo? Marxes tu!
-Jo?
-És clar!
-Però si ets tu qui es vol separar, i aquest pis era dels meus pares?
-Sí, però jo em quedo els nens?
-Els nens me'ls vull quedar jo...
-Sí? Doncs ves i digues-li al jutge! Maltractador!
-I quan vols que marxi.
-Si pot ser, abans de divendres.
-Per què?
-Ve un amic...
-Ah! o sigui que em deixes per un altre...
-No siguis manipulador... has estat tu qui m'ha empès a aquesta situació.
-
Ho sento.
Mississippi | 09/03/2007 a les 20:23
-Hola, amor, ja sóc aquí...
-Espera, Josep, que està mullat...
-Mullat...?
-Sí. Acabo de fregar.
-Ja ho veig. Però suposo que després de dotze hores a la fàbrica tinc dret a entrar a casa meva... no...?
-Doncs treu-te les sabates...
-Té... Ja està...! Les sabates fora...! Puc passar?
-Passa...!
-Doncs passo.
-I ara on vas...?
-Com que on vaig...? Al vàter...!
-Però si l'acabo de fregar...!
-I doncs... què faig?
-No et pots aguantar una estona...?
-Que no puc més... que rebento...!
-Doncs ves al bar.
-Escolta... vull anar al vàter de casa meva...! Hi ha algun problema?
-Ai com ets, noi! Vinga ves-hi ràpid que després el tornaré a fregar.
-Si vols... el frego jo, que ahir va ser el dia de la dona treballadora i no vull que em diguis masclista...!
-Tu? Fregar el vàter? No em facis riure.
-Què vols dir?
-Que no ho faries bé...
-Ah no?
-No me'n fio pas.
*
-Ja estàs?
-Sí.
-Noi, quina pudor!
-Doncs he premut l'ambientador...
-Sí, però tot i així... quina pudor!
-I quina culpa en tinc jo?
-No, si tu no tens mai culpa de res.
-Ara sí que em fas riure. O sigui que em retreus que el meu ventre faci pudor...
-Què vols, que et digui que flaira a roses?
*
-Què fas, Josep?
-Encreuats? Estàs tot el dia fent encreuats...!
-Tot el dia, no... Però m'agrada molt fer-ne... i m'he passat el dia a la feina... I em venia de gust...
-Oh és clar... els encreuats t'importen més que no pas jo...
-No diguis això, que t'estimo molt...
-I segur que després dels encreuats sortiràs a fumar al balcó.
-No puc?
-Per mi pots fer el que vulguis; sempre fas el que et dóna la gana...
*
-Què fas, Josep?
-Menjo l'escudella.
-Però per què fas aquest soroll tan horrible? Sembles un aspirador...
-Noia, ho sento...
-Ai... sempre estàs dient ho sento...
-Sempre ho estic dient? Doncs ho sento!
-Un altre cop...
-Ai...
-Vinga, Josep, menja i calla!
-Com vulguis...
-Però no facis aquest sorol!
-Ai! Ho sento! Ai! He dit ho sento! Ho sento!
-
Ho sento. (Aquest és el que val)
Mississippi | 09/03/2007 a les 20:27
-Hola, amor, ja sóc aquí...
-Espera, Josep, que està mullat...
-Mullat...?
-Sí. Acabo de fregar.
-Ja ho veig. Però suposo que després de dotze hores a la fàbrica tinc dret a entrar a casa meva... no...?
-Doncs treu-te les sabates...
-Té... Ja està...! Les sabates fora...! Puc passar?
-Passa...!
-Doncs passo.
-I ara on vas...?
-Com que on vaig...? Al vàter...!
-Però si l'acabo de fregar...!
-I doncs... què faig?
-No et pots aguantar una estona...?
-Que no puc més... que rebento...!
-Doncs ves al bar.
-Escolta... vull anar al vàter de casa meva...! Hi ha algun problema?
-Ai com ets, noi! Vinga ves-hi ràpid que després el tornaré a fregar.
-Si vols... el frego jo, que ahir va ser el dia de la dona treballadora i no vull que em diguis masclista...!
-Tu? Fregar el vàter? No em facis riure.
-Què vols dir?
-Que no ho faries bé...
-Ah no?
-No me'n fio pas.
*
-Ja estàs?
-Sí.
-Noi, quina pudor!
-Doncs he premut l'ambientador...
-Sí, però tot i així... quina pudor!
-I quina culpa en tinc jo?
-No, si tu no tens mai culpa de res.
-Ara sí que em fas riure. O sigui que em retreus que el meu ventre faci pudor...
-Què vols, que et digui que flaira a roses?
*
-Què fas, Josep? Encreuats? Estàs tot el dia fent encreuats...!
-Tot el dia, no... Però m'agrada fer-ne... i m'he passat el dia a la feina... I em venia de gust...
-Oh és clar... els encreuats t'importen més que no pas jo...
-No diguis això, que t'estimo molt...
-I segur que després dels encreuats sortiràs a fumar al balcó.
-No puc?
-Per mi pots fer el que vulguis; sempre fas el que et dóna la gana...
*
-Què fas, Josep?
-Em menjo l'escudella.
-Però per què fas aquest soroll tan horrible? Sembles un aspirador...
-Noia, ho sento...
-Ai! Sempre estàs dient ho sento...
-Sempre ho estic dient? Doncs ho sento!
-Un altre cop...
-Ai...
-Vinga, Josep, menja i calla!
-Com vulguis...
-Però no facis aquest sorol!
-Ai! Ho sento! Ai! He dit ho sento. Ho sento
-
Temps
Joanra | 09/03/2007 a les 20:26
- Hola.
- ...
- Ei! Hola.
- Hola carinyo.
- Que no em senties?
- ...
- Ves a la merda.
- Ei, escolta... perdona.. és que tinc un munt de coses al cap. Perdona. Què deies?
- Res. Només deia hola.
- Ah, hola. Com ha anat?
- Bé, tu?
- Bé, atrafegat. No me'n surto amb aquest repte.
- Quin repte?
- Res, els de relatsencatala.
- Encara segueixes fent reptes?
- Mira, de tant en tant m'agafa el cuc.
- Doncs jo no tinc ni temps per llegir un llibre.
- Portem ritmes diferents, suposo.
- Sí, es clar, la meva feina està pagada com una merda.
- Podries buscar una altra cosa.
- Però m'agrada el que faig, ho hem parlat mil cops.
- Doncs no entenc per què et queixes.
- No em queixo. Només és que podries mirar d'ajudar- me amb més coses, potser els dos podríem tenir temps lliure. Què dinem?
- El que vulguis. Vull acabar abans això.
- No has anat a comprar, suposo?
- ...
- Fantàstic. Hi aniré jo, faré el dinar mentre tu t'ho passes bé, dinarem en mitja hora i hauré de marxar a corre- cuita un altre cop.
- No ho faig per passar- m'ho bé. M'agrada escriure i és per això que els faig, els reptes. Que no hi guanyi diners no vol dir que sigui un passatemps.
- Fes- ne un recull i envia'l a les editorials.
- He, he.
- Què fa gràcia?
- Que cap editorial voldria publicar un recull dels meus reptes.
- Si tens tanta confiança en tu mateix, per què no ho deixes?
- Perquè m'agrada, ja t'ho he dit.
- Però no ho fas bé.
- Vaja, gràcies. A tu t'ha agradat algun dels que he escrit.
- Tu mateix dius que cap editorial et publicaria res. Això deu voler dir que penses que no ho fas prou bé.
- Ho faig bé per a mi. Però les editorials són una altra història.
- Sí, es clar. Ells s'ho miren amb ulls crítics i no complaents.
- Què vols dir, que tu em dius que t'agrada el que escric per pena?
- ...
- Mira que bé. A la merda el repte, fet i fet no em surt res. Ja vaig jo a comprar.
- No t'enfadis.
- No m'enfado. Adéu.
-
Cagun l'ou
XvI | 09/03/2007 a les 22:00
-Bona nit, nena.
-Bona nit, rei.
-Ei.
-"Ei"? Què vol dir "ei"?
-Què passa, papa?
-Això dic jo. Què passa? A tu et sembla manera de saludar el teu pare?
-Va, Jaume! Per favor.
-Ja està, ja surts a defensar-lo. No es pot dir res en aquesta casa.
-Doncs mira. Avui no.
-Per què no? Què passa avui?
-Ah! No saps què passa avui?
-uhm, sí. És clar que ho se.
-Més et val, perquè Merda! Que se'm crema el sopar.
-Però, escolta, no veig quin mal hi ha en que un vulgui que el saludin
correctament quan arriba a casa. Em sembla que no és demanar massa que et diguin "hola" o "bona nit", enlloc d'un descuidat "ei" sense apartar els ulls del maleït televisor, o no?
-Eh? Què dius, vida? No et sento.
-Coi! Doncs surt de la cuina.
-Crida més!
-Papa! Que estava mirant això! No canviïs el canal.
-Què dieu? Jaume, crida més que no et sento!
-És igual, nena, no deia res. Què dius que miraves, tu? Aquella cosa rara que tot són
melenuts?
-És un concert dels guns, posa'l, papa, que aquesta m'agrada molt.
-Però si només són sorolls!
-Au va! Posa'l.
-Quin canal era?
-El trenta-tres.
-Per cert, què diu ta mare que passa avui?
-És el seu aniversari, papa.
-Me cagun l'ou!
Respon a aquesta intervenció
Nous recomanats editora
Últims comentats
- Excavant dins meu, tot bressolant-me els gallarets (1 comentaris)
- ESBORRANY (1 comentaris)
- COSES MEVES (1 comentaris)
- La consciència de Jiminy Cricket (1 comentaris)
- El so de les paraules (1 comentaris)
- Punt final (1 comentaris)
- NO SOM D'ENLLOC (1 comentaris)
- CRÒNICA ALIENA (1 comentaris)
- En moments com aquest (2 comentaris)
- La carícia d'una rialla autèntica (Sisena i última part) (2 comentaris)
Nous més llegits
- POLIAMOR (15049 lectures)
- INSTINTS MATERNALS (567 lectures)
- Èsser tu mateix (562 lectures)
- CATALUNYA SAPS CAP ON VAS, OI? (426 lectures)
- EL BELL DIADOUMENOS, «el que cenyeix i descenyeix» (366 lectures)
- Pi i la quadratura del cercle. [temps real de lectura = 4 minuts] (329 lectures)
- CARLES 33. TERCERA CITA: DOS MUGRONS (326 lectures)
- L'ABC DE LA SEXUALITAT (299 lectures)
- Carta del poble (264 lectures)
- Kavi de l'Orient (244 lectures)
Nous més comentats
- L'ABC DE LA SEXUALITAT (12 comentaris)
- Tenir-ho clar (9 comentaris)
- Una dona, un home, un llibre (9 comentaris)
- A la piscina (9 comentaris)
- Carta del poble (8 comentaris)
- EL BELL DIADOUMENOS, «el que cenyeix i descenyeix» (8 comentaris)
- POLIAMOR (8 comentaris)
- Memòries d'un cavallot (7 comentaris)
- COM UN RELLOTGE SENSE AGULLES (6 comentaris)
- AMB ELS COLORS DELS TEUS ULLS (6 comentaris)
Nous més votats
- Kavi de l'Orient (Agrada a 3 relataires)
- Que no t'enganyi (Agrada a 3 relataires)
- L'ABC DE LA SEXUALITAT (Agrada a 3 relataires)
- CATALUNYA SAPS CAP ON VAS, OI? (Agrada a 3 relataires)
- Una dona, un home, un llibre (Agrada a 3 relataires)
- El protagonista amagat (Agrada a 3 relataires)
- Tot comença amb un full en blanc (Agrada a 2 relataires)
- Carta del poble (Agrada a 2 relataires)
- Saber llegir etiquetes (Agrada a 2 relataires)
- INSTINTS MATERNALS (Agrada a 2 relataires)