És una imatge preciosa la de les teves llàgrimes volent-se quedar entre arrossers i palmeres... me l'apunto per versionar-la i impressionar alguna noia.

I parlant seriosament, m'alegro que comparteixis coses per aquí. Jo fa molt i molt de temps que no ho faig, i crec que hi tornaré.

Com és que ho fas tan bé?

M'he llegit uns quants poemes teus i fan que el cor em funcioni diferent. M'agrada aquest perquè parla d'incomprensió, o potser de solitud, i tinc tendència a la tragèdia.

Si segueixes escrivint, jo hi sortiré guanyant.

Un relat fantàstic. Un estil directe que el fa més colpidor quan descobrim el forat del bon home aquest.

Potser alguna gent firmaria tenir aquest vida, no creus?

Ens seguirem llegint!

M'encanta el que transmet el relat, la barreja aquesta de decadència (com deia algú) i d'esperança, una escena entre el patetisme i el surrealisme. Està molt ben escrit, em sembla força original, i per això li atorgo el meu vot del segle.

M'ha estat dificilíssim votar un repte com a millor dels primers 99. Fins a última hora he dubtat entre aquest, "El forner i el seu fill" d'en Jeremias, i "Sense argument i pressumptament inacabat" de Perdix. Els tres em semblen fantàstics. Si pogués repartir deu vots, en donaria 4, 3 i 3, respectivament.

He disfrutat molt participant en aquesta votació, m'ha permès llegir reptes que potser d'una altra forma mai no hagués llegit.

Per molts centenaris més!

Ja el vaig triar en el seu dia, d'entre un altre grup de relats, i ara ho torno a fer. Em sembla un text molt lúcid i clarivident.

Impressionant per com està escrit, per com transmet la situació, i per ser tristament real amb tota probabilitat.

Si pogués votar dos de cada dècada, Pells gelades de la quetzcoatl s'enduria l'altre vot.

Felicitats als dos

Suau, dolç i encisador.

També, dins d'aquesta desena, m'ha encantat el "Mentrestant" d'ambre, un altre estil de relat.

Un relat fresc i irònic, amb un regust optimista tot i relatar una escena bastant sòrdida.

Cada cop és més difícil triar un relat de la dècada. En tenia quatre com a mínim que per sí sols m'encantaven. Al final, entre aquest i el d'en Jeremias, he hagut de triar.

M'ha agradat molt com has triat uns veïns atípics. Veïns que no conten a les estadístiques.

Molt bo l'estil del teu relat... Qui sap si guanyaràs el repte del segle...!

M'ha agradat força. La relació entre plaer, dolor i religió, ben tractada, és un tema amb molt de suc.

Aquest i el que havia guanyat la marga m'han fet dubtar, però aquest l'he trobat millor estructurat.

L'he trobat força enginyós. Hi ha molts bons reptes en general a la primera dècada, ha costat molt decidir-se!

...les bases d'aquesta cosa. Espero aturar-me tan sovint com fins ara.

Felicitats per fer-me sentir part d'aquest no-res!

...ben bé que jo m'hi sento una mica així, en algun àpat de Nadal...

El dia de Reis em va "inspirar" un poema.

l'amor en quatre paraules

Felicitats per la lucidesa!

... que m'ha sortit així. Potser és que m'agrada la primavera i volia que fos l'última a aparèixer.

Fins al proper repte!