Sempre busco llegir alguna cosa per la que el títol m'hagi cridat l'atenció ( tot i que, sincerament, jo no soc pas original amb els meus ).
Així que... com que em sé una mica boja... i no puc dir-te res més que: felicitats!

Et seguiré llegint, però.... tu segueix publicant!

... com una bonica fotografia

com poder oblidar a qui més estimes? Sí. Potser demà o demà passat, o l'any que ve....

Saps? a mi em costa desprendre'm de les sabates velles. I a voltes tinc aquesta sensació que descrius. És com.. com no voler desprendre's d'alguna cosa que en el fons t'ofega i que alhora fa que tinguis més desig de llibertat. I que lliure et sents quan pots caminar descalç!

Mentre et llegia, a casa meva sonava Albinoni.... una combinació estupenda.
Felicitats!

Jo també vull un cafè! Has aconseguit que em trobés ben bé al teu costat.

Tot i no compartir plenament el que s'hi exposa, això no treu que m' hagi agradat llegir-ho.
Salut!

Tot i no compartir plenament el que s'hi exposa, això no treu que m' hagi agradat llegir-ho.
Salut!

Us ho faré saber. Tot i la por...

De veritat. I no hi ha més comentaris. Senzillament: Genial!

de fet, mepn fas sovint de pessigolletes a l'ànima!
Un petó

Gluppps!!!!
Crec que les aromes de Montserrat m'han pujat al cap!