LA GENERACIÓ DE LA MALA CONSCIÈNCIA

Un relat de: JoanaCarner

No m'agrada parlar de dones però si cal parlar, parlem-ne. Som la generació de la mala consciència. Els nostres remordiments començaren quan varem començar a enganyar a la nostra rigorosa mare dient-li que anàvem a casa d'una amiga quan en realitat anàvem a una festeta de nois i noies.
Després, a la primera etapa del matrimoni la mala consciència venia de diferents llocs; per exemple, el fet de no agradar-te massa les coses de la casa: "a casa es menja fatal"-mala consciència-, "està tot fet una olla de cols" -mala consciència-, "no es troba cap paper" -mala consciència. I en el fons era, segurament, una mala consciència amb motius reals, donat el que "cal esperar" de la dona.
Ja mare, la mala consciència la teníem els quinze dies que deixàvem el nano amb els pares per anar amb el marit a esbargir la boira.
Amb els nous vents emancipadors moltes dones van sortir a treballar. I la mala consciència s'ha intensificat en motius i en intensitat. Pel que fa als fills no només en tenim un cop l'any, quan els deixem amb els avis o a colònies a desgrat d'ells, sinó que si queden a la guarderia per petits, o a casa per malalts, apa!, la mala consciència.
I quan arribem als 50, a sobre d'arribar-hi, ens aborda, la "maleïda" per un altre front: el pare o la mare, normalment la mare, ha quedat sense el seu company, és a dir sense "companyia". Com està demostrat, crec que amb escreix, en el 99'99 % de la gent que avui és gran, el desig de "companyia intensiva" és directament proporcional als anys, i augmenta en proporció geomètrica. I ja la tenim la nova mala consciència!: consentir, més encara, ser la culpable de que la teva mare sigui tan desgraciada; de deixar-la sola hores i hores. Ella explota la teva feblesa, única defensa dels grans per a quals fem un mínim de cas, i formant un cercle viciós se't fa insuportable l'estona que vas a fer-li companyia: esdevé una continuada queixa de com la deixes tan sola, amb les repetides referències a lo bé que estan les seves conegudes, sempre tan acompanyades de les seves filles i nets, i condolides i sorpreses, com no!, de com està tan sola "sempre".
Però ah! el dia fatídic que ha d'anar un mes a una residència per que tu vols fer aquelles vacances que somies fa tant de temps. Els remordiments són tan continus que penses hagués estat millor d'esperar a fer vacances quan tinguis 80 anys i els teus fills et portin a una residència.
No té interès el que jo pugui dir sobre les meves males consciències; quines penso que em torben amb raó i quines sense raó. Cada dona tindrà el seu punt feble en això de les males consciències. Tampoc pretenc que aquest sentiment sigui exclusiu de la nostra època ni del nostre sexe, Deu me'n guard! Només dic que hi són ací, i que penso que en tenim massa.
Bé, de tota manera hem anat fent moltes coses malgrat tot. Però, que n'és d'anorreadora i depriment tanta mala consciència.
I només mancaves tu, Maeve Haran.

Comentaris

  • Filles, mares i dones[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-02-2008 | Valoració: 10

    Arribo al teu espai i començo pel començament, que és una manera com una altra de conèixer la teva obra, trobant-me així amb aquest assaig amb tons socials i biogràfics, que m'ha recordat aquella frase: "Nosaltres vam ser filles en el pitjor moment per ser-ho i som mares quan resulta ser el paper més difícil. No parlem ja de ser dones, a més a més!"

    També m'has fet recordar que Haran va ser acusada d'escriure "pornografia" per les seves detractores i admirada per "dir la veritat" per les seves defensores. Tot té sempre més d'una perspectiva, oi?

    En vista d'aquest tast d'avui, tan interessant, tornaré a passar per llegir-te de nou...

    De moment, t'envio una abraçada per a celebrar que t'he descobert com autora,
    Unaquimera

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    teixidora | 23-03-2006 | Valoració: 8

    Tot i no compartir plenament el que s'hi exposa, això no treu que m' hagi agradat llegir-ho.
    Salut!

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    teixidora | 23-03-2006 | Valoració: 8

    Tot i no compartir plenament el que s'hi exposa, això no treu que m' hagi agradat llegir-ho.
    Salut!

  • Mmm...[Ofensiu]
    angie | 15-01-2006

    Benvinguda!
    Veig que t'han explicat "l'essència" de Relats.
    Penso que el millor és descobrir-ho amb el mapa que tu portis a les mans...

    Sobre el relat, felicitar-te perqué escrius molt bé i la lectura es fa agradable.

    Del contingut, cadascú tindrà la seva opinió, i la meva s'allunya una mica del que dius, tot i que tens raó en molts aspectes.
    No visc amb mala consciència, no m'ho permet el meu tarannà. Això si, m'equivoco una pila de vegades i llavors busco la sol.lució per a no tornar a relliscar, però amb la conciència ben tranquila.

    Una nova companya relataire,

    angie

  • Hola Joana![Ofensiu]
    Vicenç Ambrós i Besa | 07-01-2006 | Valoració: 10

    Estic d'enhorabona en ésser el primer a comentar-te! Relatsencatalà és una pàgina prou extensa i ben nutrida d'autoris i relats com per a perdre's-hi una bona estona.

    La filosofia de relatsencatalà és oberta a múltiples percepcions, maneres de dir i d'escriure. Hi ha gent que escriu per passar una bona estona. Hi ha gent que potser farà el que podríem dir-ne una mena de "carrera literària". Hi ha gent que hi ve a parar amb ganes, per sobre de tot, d'expressar el que pensa àdhuc sense complicar-se massa en la manera de redactar. Hi ha gent que ha trobat en RC un punt de trobada i coneixença d'altra gent. Hi ha gent que hi ha trobat tot això que t'he enumerat. I també hi ha gent que escriu molt bé com, si em permets, seria el teu cas.

    No es tracta d'ensabonar-te, la veritat, no en tinc cap necessitat d'ensabonar ningú, que sàpiga... encara que de vegades pot tenir alguna recompensa interessant a considerar.

    Bé, el que et deia: només he llegit aquest relat però m'ha agradat. Correctíssim des del punt de vista gramatical i ortogràfic (veuràs o has vist que no sempre es dóna a RC, a causa bàsicament d'aquesta filosofia oberta que, personalment, elogio molt), la redacció és molt clara i transmet al lector/a un missatge claríssim: en el millor dels casos (sí, en el millor) perviu encara el fantasma de la dona (filla - mare - mestressa de casa) ideal. I perviu arrelada al subconscient col·lectiu, tant el masculí com el femení.

    És un tema sobre el qual s'ha dit, es diu i es dirà molt. Es parla dels grans temes que somouen (o remouen) la, si m'ho permets, "consciència" social: la discriminació de gènere, la violència de gènere, etc. Tu (ja veus que em permeto la llibertat del tuteig, ejejem) ho enfoques des d'un altre punt de vista: els remordiments que assalten a la pròpia dona. No es tracta, tampoc, de les llengües afilades d'aquells i d'aquelles que tenen a les seves mans el poder de concebre els "tipus ideals" de persones, i de decidir qui s'hi emmotlla i qui no. És aquella espècie de "censor" que durant... que des de sempre, possiblement, s'ha anat instal·lant, com he dit abans, al subconscient humà. I amb tants segles d'avantatge, lògicament resulta difícil lluitar-hi, malgrat els canvis socials, històrics, polítics, jurídics i de mentalitat que s'han anat produint.

    Queda encara aquesta mala consciència. I hi queda, com també he dit abans i ho reitero, en el millor dels casos.

    Amb "temps al temps" no n'hi ha prou, per descomptat, però si som conscients del problema ja és un primer pas molt important per anar-nos-en deslliurant.

    I res, que m'he enrotllat com una moto sense pensar en els temes que m'havia de preparar avui ni en el partit del Barça...

    Però ha estat un plaer llegir-te i t'agraeixo molt sincerament el teu comentari.

    Que aquest primer comentari sigui això mateix, el primer d'una llarga i prolífica llista. Feliç 2006 i, tan si fa poc com si fa més que coneixes relats, benvinguda!

    Una abraçada,

    Vicenç

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de JoanaCarner

JoanaCarner

22 Relats

124 Comentaris

34211 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig néixer fa un temps. Estimo les paraules. RC és un bon lloc per escoltar i per dir.
Els meus amors?
De cada autor, de cada poeta preferit, tinc una obra, una poesia preferida. De cada obra preferida, tinc un bocí preferit. De cada compositor preferit, tinc una simfonia, una cançó preferida...

=======

Ves-te'n

Ves-te'n. Però ja sento que, des d'ara,
a la teva ombra m'estaré.
Mai més, solitària al llindar d'aquesta vida
reclosa i meva, no seré mestressa
dels viaranys del cor, i no alçaré la ma,
serena, al sol, com altres dies,
sense el record d'allò que jo estimava:
la teva mà en la meva.
L'ampla terra amb què el Destí ens separi
em deixa el teu cor en el meu,
amb batec doble.
Tot el que jo somnio i faig t'enclou,
com serva el vi gust de raïms.
I quan a Déu prego per mi,
també el teu nom escolta
i veu les nostres llàgrimes
mesclades als meus ulls.

Elisabeth Barrett Browning (1806-61)