Pessigolles

Avui és un dia que fa pessigolles!
Així que he tornat a regalar-me les teves... i les he retrobat novament delicioses!
Una abraçada amb sol,
Una quimera

Gràcies, moltes gràcies per les teves pessigolles, Queca.
Ha estat un plaer llegir-te i un plaer deixar-me anar i sentir-les a prop meu. Avui em feien tanta falta...! Entre les teves pessigolles i el solet que ha decidit, per fi!! sortir i oferir-nos un pessic d'escalfor, el dia ja no resulta tan fosc ni tan dur.
Un petó... i una pessigolla, si me la permets, amb molt d'afecte,
Una

en llegir el títol, automaticament, m'ha arribat la melodia d'una cançó, evidentment amb el mateix títol.
Gràcies per fer-la recordar.

"Pessigolles, les escamparem pel món..."

quina gràcia! es un poema molt simpàtic, esta molt bé! et seguiré llegint ;)
gràcies pels teus comentaris! un petó

m'agrada molt el ritme

Pesigolles que fan que et surti aquell riure d'infant... Molt dolç el poema! M'agrada aquest estil desenfadat en que escrius...
Besades!

Papallona

les pesigolles, i m'encanta com les has descrit! preciós relat!

Tens raó: les pessigolles sempre hi són. Però sobretot aquestes que descrius tu, que no són tan físiques. Aquestes són les que de veritat fan moure l'ànima, no només el cos.

És un poema que dibuixa somriures en ser llegit. Gràcies!

Una abraçada,

LLIBRE

PS.- Se't troba a faltar pel fòrum... i els teus "bon dia"???

Hola Queca,
Avui ha estat un bell descobriment la teva poesia precisa, entenedora,directe i suau.
Trobo que atresores el sentiment de les paraules més enllà de la lectura. Traspasas el teu relat fins a fer-lo sentir nostre. T'estic contestant amb un somriure i saps per què? Doncs perquè m'ha fet pessigolles.

Endavant, et seguiré llegint,
Salut i un brindis per les teves pessigolles,
Roda03

Com amant de les pessigolles, aquest escrit no m'ha deixat indiferent! És pot ben dir que són una de les sals de la vida...
Senzill, amb ritme, àgil... i amb un ampli somriure.
Que vagi bé!!

de fet, mepn fas sovint de pessigolletes a l'ànima!
Un petó

I fa com pessigolles de debó quan el llegeixes, Genial.

Aii les pessigolletes!si no hi fossin tindriem menys somriures... Aquest relat me n'ha produït a mi, saps on? a la panxona!

anneta

les pessigolles haurien de formar part del món... em recorden una cançó que sovint canto amb els infants, que parla de la necessitat de crear somriures, complicitats mitjançant un fet tan simple, com moure els ditets de la mà...
Visca les pessigolles!!!!!!!

potser sí que hauries de patentar i divulgar aquest art de les pessigolles, segur que tenen propietats terapèutiques ja que desguassen en les rialles... i entrar en el conveni laboral mundial... s'aturarien les guerres per fer-se pessigolles entre els enemics i altres consequències inesperades...
has posat, amb aquest poema, un aire fresc, humà i suau com la pell en la poesia... enmig de tanta llàgrima, drames i trascendències profundes...
un petonet i una abraçada.

Tens rao, allá on et toquin sempre hi trobaran pessigolles, digam-ho a mi. Jeje!!

Crec que les pessigolles sempre en han d'acompanyar, formen part d nosaltres.

T'ESTIMO!!

A totes hores,
en tots moments,
A cada nit,
i a cada dia
on jo, Queca,
llegeixo els teus poemes!

(Petita improvització que m'ha quedat... com el cul¬¬ xDDDDD)

HoooooLaaaaaaa:D xD carai quins ànims que porto! Com estàs Quecona? (Ho sento... però d'ara endavant t'he d'anomenar així... M'ha entrat una dèria! xD) Dons re... Un poema increïble vida!! I tant i tant... i a mi... que em toquen una mica i ja estic pel terra de tant de pessigolleix... Mare meva... i després em fan xantatge... o el que sugui! xD! Massa pessigolles dec tenir... hum...

Bé... res més a dir-te! Bé si, que t'he agregat xD! Ja parlarem d'acord? ;)
Un petó... O millor, deu mil!

NoKia