Els Punys Premuts

Els tres poderosos caçadors de la tribu dels Punys Premuts, acotats sota la gran alzina, es preparaven per a una possible persecució. El dia anterior, buscant preses, havien donar una gran volta i es trobaven a la zona ombrívola de la Muntanya Sagrada dels Esperits (1).
En Jorg recollia les branques de romaní i farigola, les barrejava (2), les passava per les flames i espargia l'aroma pel voltant dels seus companys. L'Org mantenia viu el petit foc que havien fet per daurar els tudons, cruspits àvidament en aixecar-se el dia, i escalfava les puntes de les sagetes. L'Atut vigilava el món mentre seguia menjant golosament unes figues amb ametlles. Els tres aspiraven les olors calentes que, com un ressort màgic, estimulaven els seus instints i despertaven el seu finíssim olfacte. Fornits, potents, ràpids, sense por de res que es bellugues, amb l'orgull dels Punys Premuts, se sabien els amos d'aquells indrets. Només els Esperits dominadors del desconegut els atemorien. Al quart caçador de l'escamot, en Raj, oberta la seva natja feia un parell de dies en abatre un porc senglar, encara li supurava el tall. L'olor de ferit que desprenia aconsellà deixar-lo a la profunditat de la còmoda caverna (3) on s'instal·laven durant l'època de les pluges. El van deixar allitat, arraulit amb les cabres, al costat de la Boca del Desconegut (4) on tiraven les despulles de la caça. La magnífica caverna, elevada respecte a la planura, era un bon refugi contra els Grans Llangardaixos menjadors d'homes.
Els Punys Premuts (Garraponyaires de malnom) estimaven el massís pelat d'aquell territori per la seguretat que els hi proporcionava i també per les seves formes arrodonides i dolces, els seus grisos cims que contrastaven amb el cel blau intens d'aquella contrada. La vegetació era frondosa i exuberant: alzines, pins , til·lers, aurons, roures, avellaners,... Coneixien tots els fruits i els aprofitaven. I la caça era abundant. Els Grans Esperits que dirigien el món vivien allí. El de la Fertilitat (5), instal·lat a la zona de l'obaga, dret com un xiprer gegant, imponent com el cabdill dels Tiranosaures. El Gran Esperit dels Guerrers (6), enorme, corpulent, gras com el Diplodocus, amb els seus sentinelles, vigilava la vagada i els protegia dels atacs dels altres clans.
Durant les Llunes de la Llum, quan feia més calor, partien cap a les terres fresques del Nord, sota les impressionants Muntanyes dels Monstres, on s'acabava el món (7). Alguns cops, quan la calor minvava, feien cap a l'Est, al Riu Sense Terra (8) , on es refrescaven a les seves ribes clares i arenoses. Per protegir el seu sensible olfacte, evitaven la planada (9) on anaven a defecar els Grans Llangardaixos i donaven la volta travessant el Riu Llefiscós (10).

El territori estava ben delimitat per l'olor inconfusible dels orins que anaven deixant meticulosament en llocs determinats (una roca, un gran arbre, una cova). Sabien fins on podien arribar i a on podien començar a tenir topades amb els pobladors veïns: els Canviadors de Coses de l'Est, els Deltíbers del Sud i els Carragols Llauners de l'Oest. Les escaramusses eren freqüents, encara que no cruentes. Resultaven més aviat una demostració de força i poder per impressionar als contrincants que un interès per guerrejar.

Els tres caçadors, sabedors de l'instint devastador del foc, el van apagar amb terra i amb els propis peus, endurits pel temps.
A - Estan aprrop. Sento.
O - Olorro sangfreska. 1 deferrit.
A - Veig rrres
L'Org va pujar a sobre les amples espatlles del Jorg, que l'aguantava pels turmells amb les seves gruixudes mans (11).
O - Rrrres d rrres
L'Atut, el més jove i àgil dels tres va grimpar com una mona per sobre dels seus dos companys i es va posar dret sobre les espatlles de l'Org (12). Amb la mà al front com a visera protegint-se del sol, va fer:
A - 4 Rrrucs (13). Ssss, 1 deferrit.
J - Rrrucs?
O - Dolents d menjarrr

A la carrera mantinguda amb que es desplaçaven, van dirigir-se a l'interior de l'Oest buscant unes altres preses. Van arribar als límits del seu terreny i en una clariana, entre mig d'unes moixeres, van trobar sis Carragols Llauners coneguts fent repartiment de cacera. Amb la cerimònia usual feien una rotllana agafant-se de les mans (14) i deixaven les peces al mig. Amb les mans agafades, evitaven la temptació d'emportar-se alguna peca que no fos seva, fins que el repartidor les adjudiqués.
L'Atut, el més sociable dels tres, es dirigí a l'Ib, el repartidor. Van fer el ritu de benvinguda, mà alçada ensenyant quatre dits en senyal de que no utilitzarien ni els punys ni les armes (15). La seva intel·ligència natural els portava a efectuar un traspàs d'informació, beneficiosa usualment per ambdós bàndols:

A - Komesteu, Ib ?
I - Kaps kalens!
A - Komés axò?
I - "Caps Durs" dl Centro volen kontrrolar l'Est, Atut.
A - Altrra kosa?
I - Sa partit el cul en Raj.... oi? Uh Uh Uh (riure)
O - No fem kas a l'Ib, arra.
A - No,... partim

Gent de clares i poques paraules, van callar.

- Salutt ! , cridaren els Carragols Llaunera tots a la vegada, delerosos d'acabar el repartiment.
I contestaren els Punys Premuts tots a una:
- I forrça d mammut !

I els tres companys partiren, ensumant l'ambient, a la recerca dels anhelats banyuts.

(1) Montserrat
(2) Inicis de les Aromes de Montserrat
(3) Les Coves de Collbató
(4) El Pou del Diable, Coves de Collbató
(5) El Cavall (o Carall) Bernat, Montserrat
(6) El Bisbe, Montserrat
(7) Els Pirineus
(8) El Mediterrani
(9) Futura ubicació de Barcelona
(10) El Besòs
(11) Els primers castells
(12) Un dels primers enxanetes, l'Atut
(13) Ja sabien contar (sobretot l'Atut). El ruc català ja hi era.
(14) Les primeres sardanes
(15) Qui no endevini aquesta,....


* * * *

Nota de l'autor: Els numerets de les referències que us ha semblat veure a l'escrit, no existeixen. Són producte de la vostra imaginació. La que us farà veure, aquí mateix, un fantàstic mapa de la zona amb clares indicacions dels llocs per on passaven els pobladors.