El fornet

Darrera el taulell tres noies de camisa blanca, davantal i visera verda. Una d’elles neteja la vitrina de les pastes amb paciència, l’altre atent a la caixa, la darrera va treient el cap de tant en tant. L’entrada és per un passadís llarg, on et trobes les taules ben posades, les que son per a dues persones a l’esquerra i les de quatre a l’altre costat.

És hivern, al carrer fa fred i s’agraeix entrar per l’escalfor que hi trobes. La decoració vol donar-li un caire de cafeteria antiga i tradicional, tot i que no poden enganyar a ningú, aquest ambient és totalment artificial amb acabats prefabricats, però diguem-ne que no és transcendent, saps que t’enganyen, però el lloc és agradable i això és el que importa, d’aquesta manera no et sap greu. L’iluminació del local és a base de petites làmpades en forma de ganxet que fan una llum groguenca que ho predomina tot.

Em demano un tallat amb la llet calenta. Aquí tot el que es demana es posa en unes safates de plàstic, un cop pagues ja pots anar a seure on vulguis. Aquest sistema m’agrada, t’estalvies aquelles ganyotes per tal de buscar algú que et faci la nota, algú que no et veu i que passa de tu. La safata és verda, les tasses blanques i amb el logotip de la casa també verd, com els sobres de cafè. Malgrat avui no m’hagi demanat res per menjar, m’entretinc observant les pastes que hi ha a la vitrina. Croissants normals (ben torrats com m’agraden), croissants de xocolata, de formatge, magdalenes amb sucre, magdalenes de xocolata, ensaïmades, coques de sucre, un seguit de coses molt bones però que han de venir de gust.

El terra és d’un color vermell, i penso que es nota que per allà hi passa molta gent durant tot el dia, es veuen les petjades de la pols que entra del carrer. Pels racons, restes de sobres trencats de sucre, tovallons de paper, un botó, i alguna moneda de dos cèntims. M’assec a la taula. A la taula d’en front, crec que dues amigues, conversen de les seves respectives feines, amb una típica conversa que pot durar hores sobre la injustícia dels seus caps i sobre algunes de les seves companyes. Una dona gran entra al Fornet esverada i amb cara de por, es va obrint pas a empentes fins arribar a la caixa. A les taules de dues persones, s’hi asseuen una parella d’elegants advocats que parlen de la feina i de com n’estan d’atrafegats, quan de cop i volta algú truca a l’advocat. Diu que en deu minuts seran allà. Marxen.

Ara entra una dona sobre els quaranta, amb pinta d’estreta i estirada, entra ràpid i amb la mà al coll es va mirant l’ambient com per examinar-l’ho. Resulta ser que no li agrada i marxa sense demanar res, segurament ho trobava massa baix per la seva categoria de burgesa cosmopolita. Un noi jove d’aspecte modern, s’asseu a berenar. Escolta música i llegeix un diari gratuït, porta una bossa de les que es creuen per l’esquena i un calçat esportiu que sembla vell però que no ho és. Els cordons son d’un fúcsia que fa mal a la vista.

Per uns instants es va formant cua, de manera que la noia que treia el cap surt també a atendre. La tarda va passant, per mi passa a ritme de jazz, però al Fornet no n’hi ha de jazz, hi ha només el soroll de les safates. També s’escolta el tancar i obrir portes de les neveres on guarden els cacaolats dels nens que berenen. Em concentro uns breus instants. Calma espiritual.

Per trencar-la, entren a galop un grup d’àvies a màxima velocitat a la recerca de la millor taula. Per moments l’ambient es va carregant. Les noies verd i blanques ara porten les pastes salades, pizzes, coques, croissants amb rinxols d’enciam i tonyina.

Dues taules més enllà, un nét i la seva àvia passen les hores fins que no arribin els pares de treballar, el nen fa els deures i l’àvia el sembla alliçonar. De sobte es troben amb uns coneguts que acaben d’entrar, són una madureta adinerada de l’opus amb la seva filla rossa i amb cara de bona nena. Es saluden alegrement, de manera gairebé còmica, amb un més que llarg i fals hola. El nét amb un llapis a la mà es mira la rosseta amb ulls de desig. La nena, innocent, només somriu i es toca les trenes.