REPTE XXXVIII (28è)

Encara recordo el dia que ens vàrem veure per primera vegada…
Mai no hauria cregut que enamorar-se era allò. Seies a les escales de la catedral i esperaves algú. Si instants abans m'haguessin preguntat si seria capaç de fer el que vaig fer, hauria respost que no amb rotunditat. Em vaig acostar a tu i et vaig demanar per seure al teu costat. Només em vas somriure i en vaig tenir prou embogir d'amor.
Quan et vaig preguntar si esperaves algú, et vas encongir d'espatlles i em vas dir que esperaves que algú t'entengués, que algú et fes sentir diferent, que algú et tornés a fer riure com abans.
No era un repte fàcil, però em vaig llançar i et vaig dir: així, m'esperes a mi. Almenys et vaig fer riure. Et vaig convidar a un gelat de llimona i el vas rebutjar dient-me que el preferies de xocolata.
L'endemà vas ser tu qui em va trobar a les mateixes escales, desfullant una margarida i esperant algú.
Vas seure al meu costat. No dèiem res. Només escoltàvem les notes tristes d'un violoncel. Vas omplir els pulmons d'aire, em vas agafar la ma i amb veu dolça em vas dir: no m'agraden les dones.
Els meus somnis no es fonen ni es trenquen. Guardo encara el teu amor al meu calaix.

Estimada Gemma,

Encara et recordo recolzada a les escales de la universitat. El teu somriure, la teva elegància i la manera amb que abraçaves la carpeta contra el teu pit em van enamorar. De cop vaig deixar de sentir la cridòria dels passadissos, el món es va aturar per contemplar-te. Semblaves estar esperant a algú, i jo em vaig imaginar que eres una princesa, i jo el príncep pretendent que arribava per salvar-te d'un castell maleït, tenebrós i ruïnós. Però finalment, un altre príncep va arribar abans, et va regalar una margarita i se't va endur a cavall d'allà. El món va tornar a rodar.

Mesos més tard, però, el destí ens va tornar a trobar, aquest cop al mercat. Tenies una llimona a la mà, avaluaves la seva maduresa mentre jo et mirava imaginant i sentint els teus dits al meu cos, les teves carícies... Vas donar-li unes monedes al botiguer. Ell les va desar al calaix i et va donar una bossa amb les llimones i alguna altra fruita. Era el moment adequat per acostar-me i presentar-me. A partir d'aquí ja coneixes la història, la nostra història plena de bons moments. T'estimo Gemma, tu has donat sentit a la meva vida. Feliç aniversari.

per cert... 28è? o 38è????

Estimada Gemma34:
Aquesta no serà un carta d'amor, ho lamento, però aprofitaré el moment per parlar amb tu per primer cop. De cartes d'amor tan sols n'he escrit una i sé que està estripada. La segona me la reservo i crec que la tinc molt endins, guardada per si de cas. Avui no sortiria, no puc. Ja m'imagino la meva carta d'avui: com una llimona en un pom de margarides.
Contemplo embadalit la foto de la teva pàgina: una musa per volar per les escales de la inspiració fins a l'últim graó. Hi has posat el mar, que és la meva passió. Tu i el mar (tu ets així, de veritat?). En un intent d'apropar-me t'he tret del calaix d'RC i ha estat un plaer, escrius molt bé, et faré comentaris molt aviat (amors, dubtes, tendresa, força, imaginació...) Finalment he conclòs que, sense la passió d'un sentiment sincer, no em sortiria res que mereixes la pena de ser llegit. I m'he adonat que la meva força i la meva basa podia ser la sinceritat. La que he posat en l'escrit que estàs llegint. Potser obrirà una petita escletxa en el teu cor i atraurà, per un instant, la dolça, serena mirada que s'endevina. Si malauradament no és així, no passa res. Sé que quan ens veiem em donaràs el petó i jo et portaré la flor i un somriure.
T'aprecia, amb tendència a estimar-te
Mandalf55

PD. Amb aquesta carta he estat somiant despert tot el dia. Gràcies, ets un amor.

El meu repte i uns quants més el tens més avall, allà on havies posat al principi repte XXXIX...
Espero que te'l llegeixis, estimada... un petó...

Jordi...

Que ple que era aquell temps quan vaig aixecar els ulls per primer cop i et vaig veure. Vora el mar. Aquell moment ja portava el teu cos i les teves mans, i els teus ulls blaus que després s'astoraven. Per tot l'amor.
En la nostra trobada hi havia una festa preparada que tots dos vam conèixer molt de pressa. A la nostra Pensió "Llimona", enmig d'una natura luxosa, com una riquesa de vida eclosionada, vam vibrar de la teva cambra a la meva, vam arribar dalt les altes "escales" i vam albirar el nostre únic paisatge.
Entre nosaltres no es va haver de desfullar cap "margarita", i les meves mans t'aprenien molt de pressa, i els teus llavis corrien pel meu cos just fent passes de gegant, amb colors immensos, i el sexe cantava la seva antiga i poderosa cançó mentre els nostres cossos espetegaven. I en cada guspira t'enduies el meu amor, gemec a gemec, respir a respir, paraula a paraula, sentiment a sentiment.
Aquell primer moment que et vaig veure, ja volia posar al lloc de més valor, en el "calaix" de tu mateix, tota la meva tendresa.
Encuriosida, no sabia on entrava. Encara no coneixia la vastedat de la teva ànima, a punt d'enamorar-se de mi, estesa a plena pluja, a plena nit i suavitat.
Començava la batzegada, i una aleta caudal es posava en marxa i ens feia entrar en una altra mar, intacta: començava l'amor. Te'n recordes? El mateix que avui s'engrandeix.

T'estimo.