Al fons del mar

Un relat de: Akerbeltz

Tot just tancar els ulls, vaig sentir el teu sabor
em vas brindar un món on no està prohibit plorar
perquè aquí no poden existir les llàgrimes
l'herència, seria viure dins teu..
tu portadora del oblit
engolidora de vides
que abans que m'ensenyessin a somriure
ja m'havies atrapat per sempre
eternament.. sempre amb tu
atrapat en el temps del teu temps...

al fons del mar

Comentaris

  • M'ha agradat[Ofensiu]
    teixidora | 30-03-2006

    Et seguiré llegint, però.... tu segueix publicant!

  • un poema una mics tristot, si....[Ofensiu]
    silvia_peratallada | 28-03-2006

    però tot i això preciós...
    una dona que engoleixi vides, no mereix ni tansols un vers...

    M'agrada pensar que darrere les paraules hi ha un somriure ben gros, que sé que te n'han ensenyat i que ho fas molt bé:P

    Em deus una dosi d'alegria en forma de vers, eh?:P
    Un petó ben dolç des d'un bosc perdut pels somnis del Països Catalans...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: