l'e-mail

Quins collons! I quina fredor!
Com pot ser que una persona amb la que has compartit alguna cosa més que un dinar, una passejada i un secret, tingui la barra de demanar-te de la manera més gèlida que li tornis les seves coses!
Òstia! I a tu ella et tornarà el que és teu? Et tornarà el temps perdut mentre tu l'esperaves? Et tornarà les hores que hauries dormit i que ella t'ha prés? Et tornarà els somnis que havies compartit amb ella? Et tornarà el somriure franc de qui no pateix?
I t'ho demana així, amb un correu electrònic! Sense poder-te mirar als ulls, sense que tu puguis percebre si li tremola o no la veu…
El cap serveix per alguna cosa més que per a pentinar-se. Potser no ho sap
La sang dels humans- convé que també ho sàpiga- és calenta. La dels peixos i els cucs, per exemple, es freda.
Quines ganes les de aquesta tia de que jo me la imagini com un peix ( l'altre exemple me l'estalvio ). T'has fixat que la majoria de peixos, per saborosos que siguin, son lletgíssims? Au va! Diga'm un peix que sigui maco… un lluç? Foten una cara d'amargats els lluços! Un rap? Sí, tenen un fetge molt gros, però son plans, lletjos, llefiscosos… Un calamar? Per dins son com de plàstic. Un peix espasa? Massa violent. Pensa, pensa! A veure quin peix trobes bonic?
En fi, que m'indigna que hi hagi " persones " que tinguin la memòria d'un peix ( 3" segons els de La Caixa ) i que només recordin que els has de tornar 4 xorrades, quan a tu t'haurien de tornar tot l'amor que, en el millor dels casos, quedarà oblidat en un calaix, si abans no ha fet neteja i l'ha llençat a la brossa.
Tot plegat, molt injust.