I mentrestant..

Un relat de: Berenice

No crec que sia just. Surto al carrer i la gent es besa, la gent riu, els nens ploren perquè no aconsegueixen allò que volen..
De fet les noies també ho fan, i els homes, tot i que el plor sia metafòric.

La gent es toca, s'acarona, s'embolica, es mengen uns als altres, intercanvien pors, esperances, neguits..

La gent fa l'amor, la gent es meravella per una petita margalida que apareix, just començar la tardor, al test del balcó.

No ho enténen. No s'adonen de la magnitud de la tragèdia.

No ho entenc.
Jo els llanço missatges xifrats per mitjà d'ones mentals i mirades traspuant tristor i mala bava però fan com si no em veiéssin, en defugen, i continuen els riures, els "piercings", els "tatuatges", les cançons, i el son tranquil. No, no enténen res de res..

La gent somica i s'estremeix, la gent es casa, es divorcia, s'aparella i assassina.
La gent continua sortint al carrer i pensant que el pantaló li és massa estret i s'atura davant l'herbolari i compra una infusió laxant i s'apunta al gimnàs. I al cap de tres mesos, el paquetet amb les herbes es floreix damunt la nevera i el carnet del gimnàs continua dins el sobre. I el meu avi, reposant el cap damunt un coixí estrany, ell, que mai havia dormit amb coixí.

El temps, el temps tampoc se'n adona. Intento aturar-lo, però per més que recluto gent, amics, coneguts o tan sols vianants dissortats, no aconseguim fer prou pinya entre tots per espatllar-ne la maquinària i que s'aturi.

I jo.. jo no em vull resignar. Perquè mentrestant, el meu avi continua impassible entre uns llençols que no són seus, amb el cul a l'aire i tubs endinsant-se en el seu ésser pertot arreu. Ell, que mai havia trepitjat un hospital ni una consulta de metge des dels deu anys.

I la gent ve, i la gent va, i és feliç i es deprimeix, i degluteix i es passeja i s'enamora i es disgusta. La gent continua visquent mentre el meu avi s'apaga poc a poc en un llit d'hospital que fa pudor a lleixiu i cos malalt.

Tots continuen amb la seua vida. I em diuen que jo he de fer el mateix..

Però jo.. jo no puc..

Comentaris

  • Benvinguda, Berenice![Ofensiu]
    brumari | 29-10-2005

    He llegit els teus dos relats. El primer és el que més m'ha agradat, perquè sempre he sentit un profund respecte pels misteris de la ment humana. El segon m'ha impressionat per la teva implicació personal en el tema.
    Escrius molt bé.
    Petons.

  • Genial![Ofensiu]
    teixidora | 29-10-2005

    De veritat. I no hi ha més comentaris. Senzillament: Genial!

  • Hola Berenice![Ofensiu]
    ROSASP | 28-10-2005

    Una felicitat que ofega, un moviment que mareja, una massa en conjunt que en aquests moments veus absurda, allunyada i egoista.
    Jo també he tingut aquesta sensació més d'una vegada i és realment dolorosa.
    Només som una petita peça d'un trencaclosques immens, però els sentiments i les percepcions de cadascú són íntimes i úniques.

    Benvinguda a RC!
    Una abraçada i fins la propera!

  • Interessant[Ofensiu]
    foster | 28-10-2005

    el desenvolupament personal d'un tema que sempre m'ha obsessionat i que és matèria narrativa preferent de grans autors: aquesta distància insalvable entre el jo i els altres, a nivell planer: la impossibilitat d'entendre què passa al nostre entorn, només en veiem una petitíssima part, sovint la que ens interessa i no ens fa mal.
    Però cal pensar, també, que si a tothora, tots, estiguessim compartint el patiment dels altres, de cada un d'ells i de tots, aquesta vida seria insofrible, un turment. Crec que cal fer un esforç i veure que la resta del món no prescindeix ni ignora el nostre dolor, senzillament necessiten estalviar esforços per seguir endavant.
    Egoïsme per supervivència, en diria jo.

    foster

  • Tal com raja[Ofensiu]
    filladelvent | 28-10-2005

    Has introduït el tema que tu realment volies mostrar-nos subtilment, com qui no vol, com qui no pretèn...

    Són boniques les comnparacions, lam anera en que lligues el que realment et remou per dins amb la cotidianitat del que descrius...

    Felicitats,

    -Filladelvent-