ENCEGATS

Original fins arribar a l'oblit.
Bon relat!
MariaM

...refiant-se l'un de l'altre i finalment, tot queda en un ritual sense fonament. M'ha fet riure perquè la vida és així! Fem plans de coses sense fonaments ni comprovacions sòl·lides! Ens basem en la confiança de que l'altre ja ho farà, en mals entesos...m'ha agradat molt I gràcies per comentar el meu relat. Cordialment,

Una lliçó de la vida. Moltes vegades oblidem el que és essencial i fem cinquanta mil coses inútils. Omplim els dies de ximpleries que se'ns mengen el temps. Bon relat!

Ostres ostres, quina ràbia. Al meu avi patern li van oferir un número va dir que no i va tocar la grossa. Ja veus hahaha

Un relat absurd, en el gènere, que ens fa anar per un recorregut prou evident, tot i això, cal saber conduir i portar fins a la sorpresa final una història com aquesta, i l'has construït amb bona mà, teixint la teranyina del dubte fins al desenllaç.
Bona feina Marina!

Les frases curtes del principi, que talles amb punt i a part, si ho escrius en cursiva (o no!) i tot seguit (sense punt i a part), també quedaria clar que és la llista que van seguir del gurú. Però és una opció estilística, una tria personal. Tal com ho tens està molt bé, però com lector, agraeixo que els punts i a part no siguin tan evidents. I sempre ens cal pensar que en el fons, escrivim per a ser llegits, i la lectora és part de l'obra escrita. Mai no l'hem d'oblidar, a la lectora.

Sort! I gràcies pels teus constants comentaris.

Ferran

Relat amb un contingut molt descriptiu. Alliberar bloquejos. Bàsic. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre les Sorpreses.
Cordialment,

Un desenllaç divertit que m'ha fet somriure... l'un per l'altre...

Gràcies pel teu comentari sobre el meu relat "La tornada". A veure si llegint els vostres relats em torno a inspirar.

Un relat ben divertit. El que li va tocar la grossa va ser al xaman. Sort, encara, que no acaba sortint el seu número en el sorteig. Hi ha moltes persones que voldrien que els hi toqués la rifa, però molts cops no compren cap número. Aquest relat seria en homenatge a ells.

El xaman hauria d'haver posat una cosa més a la llista, comprar el número!
Molt original, divertit i amb bon ritme.
Un plaer. Sort!

Tinc més d'una coneguda que m'anims a fer-me una neteja de l'apartament on hi visc...
Fa moltíssim anys una gitana de la rambla que em va tirar les cartes em va dir que em calia fer una dutxa a casa seva assistida pel seu fill i que havia de comprar un fotimer de d'espelmes per encendre, no hi vaig anar-hi... El teu relat té la gràcia que després de tanta moguda ritualista cap dels dos havia comprat el número de la sort...., ja ho pots dir que estaven ben encegats. Un relat molt original i ben escrit. Enhorabona. Nil



...

Hola, bona nit Marina i punt: Gràcies per la teua visita i el teu comentari al meu poema Tenir fe. Gràcies per “la facilitat”. Per cert, felicitat, no és. Realment és: Enhorabona.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Un relat molt ben plantejat, que m'ha agradat. Intentar comprar el número de la sort, sense comprar-lo, quin detall!
M'ha fet fer un somriure, clar i precís.
Cordialment.

Un relat que m'ha fet gaudir en llegir-ho i esclafir a riure amb el final. Magnífic!
Sort
AMB total cordialitat

mou muntanyes, però aquesta vegada l'ha enfonsat. Tan concentrats amb la neteja d'energies, que se'ls ha oblidat comprar el nº. Quin despropòsit, i quin relat més enginyós i divertit.

Enhorabona Marina. Sort.

Rosa.

Relat rebut correctament. Entra a concurs.

Gràcies per participar.

Comissió XIII Concurs ARC de microrelats