La ràbia

Un relat de: Soleia

Ta mirada és oculta
rere un vano de seda,
tan obscur com l'eben.

Ta mirada és oculta...
I les galtes mullades,
em recorden les ones
d'una mar molt blava.

Ta mirada és oculta
I ta boca tancada,
expressant una gran...
impotència amagada.

Ta mirada és oculta,
I les mans com crispades,
dominant aquesta fúria,
aquesta ràbia callada.

Ta mirada és oculta,
però, a la vegada tan clara!
Que la sento molt endins,
com un gran crit de ràbia!

Comentaris

  • LA MIRADA ES FA SENTIR RÀBIA[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 12-09-2021 | Valoració: 10


    Un poema, senzill i a la vegada amb sentiments de ràbia..., que fan llegir la mirada del teu amor.
    Amb un ritme molt elegant i sensual.
    Per a mí, un poema exquisit.
    Salutacions i una abraçada...

  • Molt bó[Ofensiu]
    Sergio Solá | 12-09-2021 | Valoració: 9

    M'encanta.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Soleia

Soleia

35 Relats

112 Comentaris

4479 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
M'agrada escriure, des de petita, però la vergonya i els pocs estímuls van fer que m'ho guardés tot per a mi.
Com ja soc gran i he perdut prou la vergonya, he decidit mostrar el que escric perquè penso que poder algú es pot sentir identificat en les meves paraules, i poder també, puc provocar alguna emoció positiva, com també les sento jo quan llegeixo alguna poesia d'altres.