Cercador
Món
Un relat de: Soleia- Compartir:
MÓN
Món…quin món
quin mareig de món,
món inmens, món petit,
patiment , joia,
foscor, llum.
El meu món és petit…
I el temps passa,
se m’escapa…
Fuig de mi,
sense adonar-me’n.
I somio sempre,
entre llençols mandrosos,
històries inconexes…
I somio desperta,
viure una altra vida
més a mida…
Comentaris
-
Nòria[Ofensiu]Rosa Gubau | 22-02-2025 | Valoració: 10
El món és com una roda de fira; roda i roda, i no sempre al nostre gust. Somiar una vida millor, és encoratjador.
Un poema bonic, per la seva senzillesa i profunditat.
Enhorabona, Soleia.
Rosa.
l´Autor
45 Relats
113 Comentaris
15241 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82
Biografia:
M'agrada escriure, des de petita, però la vergonya i els pocs estímuls van fer que m'ho guardés tot per a mi.Com ja soc gran i he perdut prou la vergonya, he decidit mostrar el que escric perquè penso que poder algú es pot sentir identificat en les meves paraules, i poder també, puc provocar alguna emoció positiva, com també les sento jo quan llegeixo alguna poesia d'altres.
El meu correu electrònic és yolandacolao@gmail.com