"Empestada"

Un relat de: Soleia
Aquest matí, he sortit a caminar, com tants altres dies...no m'he descuidat res, mocadors de paper, documentació i targetes de crèdit per si compro alguna cosa després de la caminada, el mòbil i les claus de casa... Ah i també la mascareta, encara l'hem de portar, no posada, si no cal, però a punt per posar-te-la si així ho veiem oportú, no sigui que el "bitxo" ens atrapi!
En això, em cal dir que sóc previsora, si, per si de cas...
Però també he de dir, que encara em resulta molt i molt estrany!
Normalment surto de casa amb la mascareta a la motxilla, i quan veig algú, a la llunyania sense mascareta, com jo... la trec i me la posa al canell, llavors si la persona va caminant com jo, em separo una mica i continuem cadascú el nostre camí, o si és un "runner", me la poso i després d'uns metres me la torno a treure..., el mateix amb els ciclistes, els grupets d'adolescents...
Avui anant caminant per un camí prop d'uns hortets, m'he trobat una parella que em venia de cara, no portaven la màscara i al veure'm, amb rapidesa tots dos se l'han posada, jo en aquest moment, m'he sentit "empestada", llavors he pensat, jo faig el mateix amb els altres!
Realment estem vivint uns temps ben estranys i inquietants, temps de pandèmia global que ens coarta la vida!

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Soleia

Soleia

35 Relats

112 Comentaris

4479 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
M'agrada escriure, des de petita, però la vergonya i els pocs estímuls van fer que m'ho guardés tot per a mi.
Com ja soc gran i he perdut prou la vergonya, he decidit mostrar el que escric perquè penso que poder algú es pot sentir identificat en les meves paraules, i poder també, puc provocar alguna emoció positiva, com també les sento jo quan llegeixo alguna poesia d'altres.