Impunitat

Un relat de: Soleia







IMPUNITAT

M’han robat el plor…
Em sento eixuta,
Covarda i estranya.
Sempre evitant veure
Imatges despietades,
Imatges que em semblen irreals
Són tan amargues!
Però l’infern existeix,
És allà a GAZA,
Mentre, molts vivim
dns un món desconnectat…
Desconnectat i a on la impunitat mana.


Comentaris

  • Impressionant. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 27-10-2025 | Valoració: 10

    Vaja, a Gaza no es pot fer res, ni caminar, ni viure, ni comprar-se aliments. Estan en un extrem total.
    M'ha agradat molt i t'ho he posat...
    Que passes una bona nit.
    Cordialment.

  • Vergonya[Ofensiu]
    Prou bé | 26-08-2025

    Pròpia i aliena, tristesa i preocupació, horror en veure i escoltar les notícies, però tot des del meu confort casolà impunement.
    Punyent en descriure una realitat que quedarà impune!
    Amb total cordialitat

  • Per sort hi ha sentiment encara[Ofensiu]
    aleshores | 26-08-2025

    Enhorabona, mentre hi ha sentiment hi ha esperança.
    Les colonitzacions han estat això, l’únic és que ara ho veiem com si hi fóssim.
    El món basat en la competència econòmica, que és un estat de guerra però limitat, porta a això.

l´Autor

Foto de perfil de Soleia

Soleia

45 Relats

113 Comentaris

16121 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
M'agrada escriure, des de petita, però la vergonya i els pocs estímuls van fer que m'ho guardés tot per a mi.
Com ja soc gran i he perdut prou la vergonya, he decidit mostrar el que escric perquè penso que poder algú es pot sentir identificat en les meves paraules, i poder també, puc provocar alguna emoció positiva, com també les sento jo quan llegeixo alguna poesia d'altres.
El meu correu electrònic és yolandacolao@gmail.com