M'he divertit molt llegint aquest relat ple de metàfores. Només un apunt: de vegades, els pantalons, quan més "apretadets", menys necessiten l'ajuda de la mà per a dissimular la vergonya... Per cert, com sempre, molt agraït per les valoracions tan elaborades que has fet del meu últim text. Una abraçada.

Un poema lleuger i molt ben traçat que fa reflexionar...i aturar-t'hi un temps! Molt bona feina i moltes gràcies per comentar també! ;)

El recurs de la repetició el fa original i divertit, i el final convida a tornar enrere en la lectura. Moltes gràcies també pel teu comentari al meu últim relat publicat ;)

Hola, Cesca! Moltes gràcies per comentar el meu darrer relat. Havent llegit aquest teu, puc dir-te un parell de coses:

-Que està molt ben redactat
-Que planteja un dilema moral molt interessant... Més enllà de les múltiples interpretacions de la mort (sospito que el punt de vista de l'autora s'alinea amb Saint Exupéry en entendre que la mort és una alliberació) també hi ha un concepte que hi planeja però que no s'hi explicita: la venjança. És a dir, que per què hi hagi justícia, l'agressor ha de pagar amb patiment. És un sentiment, tot i que fosc, que tots hem tingut alguna vegada com a éssers humans.

Molt bona feina!

Ja ho diuen, que tot s'hereta! Fins i tot, la mala fortuna...però els somriures salvadors també. Molt bon relat, Maria Lluïsa! Gràcies també pel teu comentari, i molta sort ;)

Amb molta habilitat has destriat el factor atzar en aquesta original al·legoria de la fortuna. Enhorabona, i molta sort! Moltes gràcies pel teu comentari al meu darrer relat ;)

Sempre és agraït llegir un poema lleuger i fet amb picardia. Molt divertit! Moltes gràcies pel teu comentari al meu últim relat! Una abraçada :)

Benvolguda Mary Jane, una vegada més, moltes gràcies per les teves paraules que amb tant d’encert fas servir per a interpretar els meus relats. Efectivament, tal i com apuntes, aquest últim convida a diferents interpretacions. He aprofitat per a llegir la teva última entrega i em sumo als elogis que has anat rebent: tornar a recuperar el gat negre i la manera com entrellaces els diferents prismes d’una mateixa història m’ha semblat, senzillament, genial. Crec que pots presumir de ser l’única autora d’aquest certamen que fa una proposta com aquesta, i això ja es mereixeria un reconeixement del jurat! Enhorabona!

Amb aquest títol del refranyer castellà t'envio el meu comentari... I si en comptes de llançar-li la xarxa al protagonista, el fruiter hagués tingut una mica més de paciència? Hauríen acabat junts? Un misteri... Relat àgil i molt entretingut, enhorabona! Gràcies també pel teu comentari ple de bones reflexions al meu darrer relat. Abraçada!

Benvolguda Maria Jane,

Gràcies pels teus comentaris al meu últim relat i, efectivament, he passat per aquí a llegir aquest nou capítol de la teva saga...on sempre m'hi trobo alguna tragèdia inesperada però amb pinzellades d'humor negre. Enhorabona! M'agrada llegir en valencià, em fa recordar els meus avis! Abraçada

Enhorabona per aquest "Romeu i Julieta" de la tercera (o quarta) edat tan ben narrat, que bé mereix un reconeixement!

Benvolguda Rosa, moltes gràcies pel comentari i reflexió que has deixat al meu relat, és precísament el que pretenia transmetre… i deixa’m dir-te que m’ha cridat l’atenció aquest teu poema perquè transmet els mateixos valors i fins i tot hi apareix algun element en comú! Visca la vida, i que res ens ho espatlli! Abraçada

Un poema càlid per descriure una estació freda. Molt bonic i amb un vocabulari molt ric. El vers inicial li dona, a més, una certa melodia... Enhorabona, i moltes gràcies també pel teu comentari!

Un relat costumista i molt ben traçat, Marina! Pel que veig a la resta de comentaris, a tots ens evoca un passat entendridor i aquella figura celestial que solen ser les àvies... Tal i com està narrat, posaria la mà al foc que es tracta d'una història viscuda de debò. Espero que t'acompanyi com sempre ho ha fet! Enhorabona i gràcies pel teu comentari ;)

Moltes gràcies pel teu comentari al meu darrer relat! He aprofitat per llegir aquest teu i m'ha semblat molt divertit! Quan, en ple diàleg, llegia "Perdoni, què vol dir la frase al final del compte?" el meu subconscient m'ha traït i m'ha fet preveure, com sol passar, que hi hauria alguna lletra petita que feia estèril el premi que havia rebut la Paquita... Però no! Sempre ens quedarà la ficció :D Enhorabona!