GRÀCIES A TU

Un poema que permet percebre agradables sensacions quotidianes mitjançant la lectura, m'ha transmès molt de sentiment. Has plasmat molt bé les coses que per a mi, també són les més essencials a la vida.

Total agraiment és el que sura en les teves paraules.
Molt bonic i sentit, Rosa.
Que no el perdessim!
MariaM

Cal ser positiu i agraït per tal de fer-nos la vida una mica més agradable. En el teu poema ho mostres i demostres perfectament. Una bona injecció de positivisme provinents de la natura, l'amor cap a l'ésser humà, els valors, etc.
En resum, un cant a la vida.
Salutacions.

No ho fem mai o quasi mai això d'agrair. Ni tan sols el fet de que la natura ens hagi donat els element necesarris per a que el nostre esperit es pugui manifestar en carn aquí la terra. El teu poema és d'una lucidesa i saviesa que m'ha tocat l'ànima. Llegint-lo puc endevinar molt de tu i de la teva sensibilitat a flor de pell. M'ha commogut, de debó.... gràcies!

Gràcies a tu per fer-nos arribar aquets versos tan bonics.
Són com un bàlsam per calmar neguits i un cant a la vida.
Un plaer.

(gràcies pels teus comentaris)

Certament, cal donar les gràcies a la vida per tot allò que ens ha donat, i tot allò que ens dona. I cal agrair-ho mentre estem aquí, i deixar-ne petja escrita. I sense fer-ne sentimentalismes ensucrats, amb senzillesa, com tu ho fas en aquest escrit teu. Enhorabona!

Un poema que cal expressar en veu alta.


I gràcies per les teves visites als meus relats, i els teus amables comentaris. Ens anem llegint!

Ferran

Bona vesprada, Rosa: Gràcies per la teua opinió al meu relat Perfil d'abril. M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Sembla que les abraçades estan per ser celebrades i agraïdes i tu també les lloes! Un bell poema d'agraïment, que és un exercici ben necessari.

Moltes gràcies pel teu comentari a la meva abraçada.

Benvolguda Rosa, moltes gràcies pel comentari i reflexió que has deixat al meu relat, és precísament el que pretenia transmetre… i deixa’m dir-te que m’ha cridat l’atenció aquest teu poema perquè transmet els mateixos valors i fins i tot hi apareix algun element en comú! Visca la vida, i que res ens ho espatlli! Abraçada

COMUNICAT D’OLGA MOLERO:


Estic passant Nadal en el monestir de les dominiques de Bormujos, aquí a Sevilla, i com faig vida monacal, a penes tinc moments per a veure el mòbil. D'aquí que haja tardat a contestar-te.

De com està Hugo Molero: Ara no hi ha grans canvis. El dia a dia va succeint i l'important és tenir-lo controlat el dolor que té, tenir-lo molt acompanyat i proporcionar-li bons moments en família. Gràcies a Déu està un poc millor, però està patint.

Els meus germans Patrici i Xavier han estat uns dies amb ell, així com el fill major del meu germà, Guillem, que és un poc major que Hugo.

També han estat els seus altres oncles, i ara segueixen allí, els seus avis. Així que continueu resant, perquè gràcies a Déu està molt acompanyat.
Això és el que necessita, més oracions.

Gràcies tots.


Cordialment.

Vaja! Impressionant!
M'ho he llegit tres vegades i he gaudit de les teues gràcies que dient pas a pas, vas donant les gràcies.
Una poesia molt bonica i fins i tot excelsa.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

A mi m'ha recordat la cançó de Violeta parra "Gracias a la vida". Ens queixem i no valorem el què tenim.

A mi m'ha recordat la cançó de Violeta parra "Gracias a la vida". Ens queixem i no valorem el què tenim.

Molt bonic i positiu, aquest Relat, Rosa.
L'he llegit i m'ha sonat com un cant a la persona i a l'entorn. Enhorabona.
Gràcies pel teu comentari al meu Relat.
Salutacions,

I saber posar en versos l'agraïment a allò que tenim més valuós: la vida.
Un poema molt bonic que m'ha recordat que no sempre agraeixo el què tinc! Gràcies.
Amb total cordialitat

Hola proubé. No sé què he fet al comentar el teu poema, però se m'ha enviat sense adonarme'n 5 vegades, i practicament sense dir res. No m'atreveixo a dir-t'ho en el teu escrit un altre cop per no embolicar-ho més. Simplement afegir que m'ha agradat moltísim.
Una abraçada.

distàncies, el "Càntic al germà Sol" de Francesc d'Assís. Retreiem i ens queixem massa, cal agrair molt més sovint. Gràcies, Rosa, per recordar-nos-ho!

Quantes coses que podem agrair a la vida, només ens cal adonar-nos de la sort que tenim i valorar-ho suficient. Ho expresses amb sensibilitat i senzillesa. Molt bonic!

Salutacions