El Ministeri dels Somnis

Un gran Rolex de paret governa la sala agitant el neguit dels convocats. El silenci present traspua una atmosfera hostil, pròpia dels combats més despietats de la meritocràcia. D’un en un, entren i surten de l’estança annexa evitant la mirada comprometedora de l’adversari anònim. Saben que només hi ha lloc per a un d’ells.

L’entrevistador és un individu a qui podria atribuir-se fàcilment l’autoria de l’oferta: “Busquem una persona amb idees disruptives”. Té uns cinquanta anys, posat esnob i un look poc ordinari per la seva edat.

—Quim Vidal?

—Jo mateix.

—Et toca!

L’aspirant travessa la porta conscient que és el moment de desplegar les seves ales.

—Benvingut al Ministeri dels Somnis, Quim. Com ja sabràs, no som una agència de publicitat convencional. Aquí ens agrada el rock’n’roll, tenim uns objectius molt ambiciosos i per això volem incorporar un redactor amb expertise digital i molt bon rotllo que ens ajudi a créixer. Per a avaluar el teu talent, et faré una pregunta.

—Endavant, si us plau...

—Què és per tu la fortuna?

—Mmm... L’autèntica fortuna és el sospir del vent una tarda d’estiu, la carícia del sol a la pell, la fressa del mar al capvespre o el cant d’un ocell al crepuscle matutí. És el somriure d’un infant, l’aroma d’una flor i el sabor d’un petó. És la màgia que ens mou, la passió que ens anima i l’amor que ens uneix. Fortuna és tot allò que no pot comprar-se amb or, però que dona sentit a la vida.

—Sublim, et mereixes el meu aplaudiment!

—Gràcies.

—El meu instint no sol equivocar-se. Crec que encarnes el perfil que busquem. Fes un cop d’ull al precontracte i signa aquí sota. Enhorabona, la feina és teva!

El candidat observa amb deteniment el document: “40 hores setmanals, dies de guàrdia, disponibilitat en caps de setmana i 15.000 euros bruts l’any”.

—Disculpi, però no ho veig clar. Tantes hores i aquest sou...

—I què volies? Necessitem el teu talent, no que ens costis una fortuna!