L'Hivernàs fa mala cara...

COMUNICAT D’OLGA MOLERO:


Estic passant Nadal en el monestir de les dominiques de Bormujos, aquí a Sevilla, i com faig vida monacal, a penes tinc moments per a veure el mòbil. D'aquí que haja tardat a contestar-te.

De com està Hugo Molero: Ara no hi ha grans canvis. El dia a dia va succeint i l'important és tenir-lo controlat el dolor que té, tenir-lo molt acompanyat i proporcionar-li bons moments en família. Gràcies a Déu està un poc millor, però està patint.

Els meus germans Patrici i Xavier han estat uns dies amb ell, així com el fill major del meu germà, Guillem, que és un poc major que Hugo.

També han estat els seus altres oncles, i ara segueixen allí, els seus avis. Així que continueu resant, perquè gràcies a Déu està molt acompanyat.
Això és el que necessita, més oracions.

Gràcies a tots.

No m'ha agrada gaire l'hivern, però comprenc que l'hem de passar... Amb lo bonic que són els dies llargs i calorosos de l'estiu... Però el teu poema en llegir-lo m'el fa veure vell i acollidor. Les paraules segons com es combinen poden fer que bon canvii de percepció....

Un poema que guspireja el fred en aquest mes de desembre. Amb un ritme que és com si fora una nada. Per a mi, has fet una obra d'art.
Enhorabona. Prou bé.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

He llegit la poesia amb el ritme del primer vers.
És una poesia molt bonica, hi trobo a faltar les gallines amb sabates, però és una bona oració per a fer cagar el tió.

Que tinguis un bon any, Prou bé.

Un poema càlid per descriure una estació freda. Molt bonic i amb un vocabulari molt ric. El vers inicial li dona, a més, una certa melodia... Enhorabona, i moltes gràcies també pel teu comentari!

Amb la pauta d'una cançó nadalenca has escrit un poema ben bonic per parlar de l'hivern, que potser enyorem, el fred que ens feia abrigar-nos amb gorres i bufandes i que ens deixava el nas vermell.

Tant de bo arribi de veritat aquesta estació tan necessària! T’escric des de Ribes de Freser i aquí dalt sabem què és el fred i ens agrada. Però com que l’hivern és una estació molt bonica, el teu poema n’és un preciós exemple. Una forta abraçada.
Aleix

Se m'ha enviat el que estava escrivint i tot just acabava de començar. Volía dir que aviat haurem de jugar a cara o creu per saber el temps que farà, a veure si ho encertem.

Un poema tan ben estructurat que l'he llegit quatre vegades per gaudir de la seva estructura i contingut. Preciós.

Cordialment.

Rosa

Complet desordre estacional.

Complet desordre estacional.

Complet desordre estacional.

Complet desordre estacional.

enyorança de quan en feia de veritat. Un poema ple de referències a una estació que voldríem com sempre i es deixés d'entestar-se en canviar les temperatures tradicionals. Cada cosa al seu temps, i un temps per a cada cosa.