Nil, gràcies pel comentari
I molt interessant el que comentes de l'origen del mot pingüí!! Avui ja he après una cosa nova.
Genial el poema Menhirs i la seva traducció.

Gràcies Montse, m'alegro molt que t'agradi!

No sé si el poema és bonic o no... però, de ben segur, que està escrit amb el cor!
Gràcies

"L’escuma esborra el caminar,
i s’abraça als peus que la trepitgen".

... a cada passa, un bes de mar. Ja no importa el camí, el moment és només abraçada salada.

M'encanta!
Roser

Hola, Aleix,
et volia escriure per agraïr el teu comentari al text "Quan només plou sota els arbres". Sempre he pensat que jo, de poesia, no en seré mai capaç d'escriure. Que escric només prosa. Però el comentari d'un bon poeta com tu, m'ha qüestionat. És possible ser una mica poeta, sense ser-ne?
Però el millor de tot ha estat quan he llegit la bodegueta, Jo sóc del Guinardó. I vaig creixer al carrer Varsòvia!! Segurament he passat centenars de vegades per costat de la teva bodegueta! Quina casualitat!!

una abraçada i gràcies pel comentari!
Roser

Celebro que us hagi arribat el text i que, amb ell, hagi pogut fer una mica més visible els invisibles.
En Reynaldo existeix. I, com ell, malauradament, molts altres infants sense nom, que sobreviuen a les ribes de la societat.

Gràcies pel teu comentari, jovincdunsilenci, l'agraeixo molt i m'anima! A veure si a la teva mare, li agrada també.
Però sobretot m'ha fet gràcia la teva "suposició" de la meva edat. No són records meus ni de la meva mare, sinó els temps de la meva àvia i de tot allò que ella i les seves germanes (tietes-àvies) m'han compartit. M'ha fet especialment il·lusió aquesta confusió perquè, d'alguna manera, sembla que he estat prou capaç d'endinsar-me en el personatge i el seu temps. Un temps que no fou el meu. Per mi, això, és bonic de saber i m'alegra.
Una abraçada i gràcies de nou!

Moltes gràcies Aleix i Montserrat.
Celebro que us hagi agradat!

Ja us l'he enviat.
Gràcies!
Roser

Molt bonic. Felicitats!

Més que un pobrissó desorientat que s'aferra als privilegis feudals, la teva veu em parla més aviat d'un trobador-profeta que canta les veritats en terra inhòspita. Felicitats!!

Aleix,
m'encanta la imatge d'ARRELS D'ESCUMA i estic totalment d'acord amb el que dius. Quin goig tenir al costat gent que mostra les arrels: profunditat, aliment, força, feblesa...
Gràcies!

M'ha agradat. Molt ben escrit. Una imatge de la mort prou serena i dolça , malgrat la duresa del moment. Tan de bo sempre la mort arribés acompanyada d'una bella balada! Felicitats

Doncs l'esperem, Joan!! I amb moltes ganes!!! Abraçada

Justament l'havia escrit en sentit contrari. Totes les princeses creuen que les ha de despertar un príncep. Però sovint, el verdader despertar és quan la princesa obre els ulls per ella mateixa.