Detall intervenció

REPTE CLÀSSIC 602: CAPVESPRES D'ESTIU

Intervenció de: RoserBG | 06-07-2015

Els capvespres d'estiu m'enamoren. M'encanta mirar les postes de sol, des que aquest comença a declinar fins que la nit ho envaeix tot i surten les primeres estrelles. Fresqueta, cant dels grills, els colors intensos de la posta que ho amara tot... És un privilegi poder-ne gaudir-ne cada dia!

El repte que us proposo avui és escriure sobre els CAPVESPRES D'ESTIU.

MÀXIM 200 paraules (més curtet aquest cop)

I el que valoraré és que hi hagi el major número de monosíl·labs (per fer de contrapès a les esdrúixules d'aquesta setmana).

Data màxima: dilluns 13 juliol a les 24h


Respostes

  • Cap al tard
    Mena Guiga | 06/07/2015 a les 19:19
    Per fi la gent és fora de la llar. I, un cop més, surt.

    Un pèl de vent el guia prop del pou som, no gens lluny de la morera de fullam en ufana, niu on estar fresc quan la calda aixafa. El gat sol, a qui la lluna encara farà esperar una estona per a fer l'ullet: li cal la nit. El felí badalla -ben bé un somrís- sabent-ho, i enfoca els ulls cap el cel net i un xic fosc que mostra un bosc de cúmuls blancs i blans.

    Un bri final de son s'escapa de l'animal en estirar la musculatura, flexible. Tot el dia amagat encartrona però no avorreix: sap observar i reposar, una barreja que duu a la meditació, qui sap.
    Amb sigil, avanç pel pati gran amb flors que fan goig. S'esmola les urpes al tronc d'una buguenvíl·lia que, al seu torn, deixa caure bells tocs de fúcsia.

    Té set, més que no pas gana. L'aigua és lluny, avall d'aquell tub. Salta a un roc que fa joc amb un test i...


    La llum de la lluna és un raig de plor, testimoni de l'ofegat i de la por a la mort en aquella mena de cul de got.


    Mena
    • RE: Cap al tard: aquí!!!!!
      Mena Guiga | 06/07/2015 a les 19:38
      Per fi la gent és fora de la llar. I, un cop més, surt.

      Un pèl de vent el guia prop del pou som, no gens lluny de la morera de fullam en ufana, niu on estar fresc quan la calda aixafa. El gat sol, a qui la lluna encara farà esperar una estona per a fer l'ullet: li cal la nit. El felí badalla -ben bé un somrís- sabent-ho, i enfoca els ulls cap el cel net i un xic fosc que mostra un bosc de cúmuls blancs i blans.

      Un bri final de son s'escapa de l'animal en estirar la musculatura, flexible. Tot el dia amagat encartrona però no avorreix: sap observar i reposar, una barreja que duu a la meditació, qui sap.
      Amb sigil, va pas a pas pel pati gran ple de flors que fan goig. S'esmola les urpes al tronc d'una buguenvíl·lia que, al seu torn, deixa caure bells tocs de fúcsia.

      Té set, més que no pas gana. L'aigua és lluny, avall d'aquell tub. Salta a un roc que fa joc amb un test i...

      Un cant de grill esdevé trist i gris. I la llum de la lluna és un raig de plor, testimoni de la por i de la mort en aquella mena de cul de got.
  • Converses a la llum de la prelluna
    Rubba Bertanero | 06/07/2015 a les 20:33
    No tinc son, no tinc gana, no tinc set, no tinc fred...de fet, no tinc res o, potser sí, et tinc a tú, que ets tant per mi!

    - i Tú què tens tú?

    . Jo et tinc a tú que ho ets tot per mi.

    I si tú i jo ja ho som tot....

    - què més ens fa falta sota aquest cel?

    - Res amor, que tombi la nit i es faci la pau a la terra, ...que el grill no canti, que l´au no voli, que el sol no brilli, que la vida no s´apressi.

    Si jo et tinc a tú, i tú em tens mí: res més vull que no sigui veure marxar el dia que m´ha deixat gaudir-te i, que tombi la nit mentre jo estic amb tú i tú estàs amb mí.
  • Com un vers del gran poema de l'univers (fora de concurs)
    Mena Guiga | 07/07/2015 a les 20:05
    Un cos mira, des del cor, cap al cel. Un cos nu prop d'una llum d'un punt rar en la nit: què deu ser? Un floc d'un món fora d'aquest on som, bosc tosc i fosc?

    Ulls i nas que copsen la màgia del fi de tarda d'un dimecres de juliol en un hort. Es crea un somriure i es gaudeix de l'abandó.

    So dels xiscles dels ocells a retir i l'ebri vol -com un toc boig des del goig- de ratpenats animats que els substitueixen, torns que fan les aus.

    El cos d'un algú dret a tocar d'un tronc ferm, dins un solc estranyament groc de Sol, com si fos un brot nou.

    Sent que és en el Tot i això és el Molt.

    I a poc a poc beu del cap al tard tan ple, tan viu.
    • Aquí!
      Mena Guiga | 07/07/2015 a les 20:13
      Un cos mira, des del cor, cap al cel. Un cos nu prop d'una llum d'un punt rar en la nit: què deu ser? Un floc d'un món fora d'aquest on som, bosc tosc i fosc?

      Ulls i nas que copsen la màgia del fi de tarda d'un dimecres de juliol en un hort. Es crea un somriure i es gaudeix de l'abandó.

      So dels xiscles dels ocells a retir i l'ebri vol -com un toc boig des del goig- de ratpenats animats que els substitueixen, torns que fan les aus.

      El cos d'un algú dret a tocar d'un tronc dins un solc estranyament groc del foc del Sol, com si fos un brot nou.

      Sent que és en el Tot i això és el Molt.

      I a poc a poc beu de la font: del cap al tard, tan ple, tan viu.
      • (i no ho canvio més) (on m'amago? dins una col o en un niu?). Aisss.
        Mena Guiga | 07/07/2015 a les 20:25
        Un cos mira, des del cor, cap al cel. Un cos nu prop d'una llum d'un punt rar en la nit: què deu ser? Un floc d'un món fora d'aquest on som, bosc tosc i fosc?

        Ulls i nas que copsen la màgia del fi de tarda d'un dimecres de juliol en un hort. Es crea un somriure i es gaudeix de l'abandó.

        So dels xiscles dels ocells a retir i l'ebri vol -com un toc boig des del goig- de ratpenats animats que els substitueixen, torns que fan les aus.

        El cos d'un algú dret a tocar d'un tronc dins un solc estranyament groc del foc del Sol, com si fos un brot nou.

        Sent que és en el Tot i això és el Molt.

        I a poc a poc beu de la font: glops del cap al tard sa, fresc, ple...viu!
  • Màgia (o Ànima [in]crèdula)
    deòmises | 08/07/2015 a les 04:42
    La llum del sol es fon en mil tons, bells de tan purs. Ve la nit amb pas ferm i tot pren un nou gir que és ple de vent, del traç mut del curs del riu vers la mar. No et mous pas, sols veus el que, un cop més, pot ser un gran foc de goig dins del cor, tan bla i ver, tan buit d'urc com de fel. El sol cau i els seus raigs són, per al cel, el tint que li cal per dir mots clars sens el Verb fet carn d'un déu fer que no duu res més que mals... La nit ja neix on li plau i, en un tres i no res, ni un sol bri del vell món rau per a l'ull las que vol un xic de pau, com qui mor al bell mig del torb. Cap al tard, sents el do de franc de ser viu i el pler d'un roig de sang que és bleix dins teu i llim que es fon amb tu de cap a peus? Tot és en mans del truc de mag del pas del temps. Res més que ço. Ho creus o no?


    d.
  • Perseguint el somni
    magalo | 09/07/2015 a les 00:52

    M’assec al teu costat al punt més alt davant el mar, i des d’aquí veiem quan bell és l’últim raig de sol. I ens fa sentir més grans que el sol que ara ja mor. Desprès que el cel l’ha vist com neix, ara li diu adéu i tant bon punt la posta es fa bella postal, jo et dic que ets meu, tu clous amb un bes els meus ulls i ja no puc sentir més goig.
    Se sent un cop fort i amb l’ensurt al llit m’assec. Lluny del somni bell, a la porta veig l’home gros que tinc que es vol fer notar. Sembla que li dol sentir-se tan sol, i sé que té clar que en el fons no el vull. De fet si estem junts ell sap que és per poc doncs estic molt lluny d’aquest mon gris seu.
    Deixa’m tancar els ulls. Del somni és el torn.
    Per fi puc sentir de nou la olor a tu. Et prenc la ma, miro els teus ulls clars. Els batecs que fa el meu cor van dient el teu nom. Allà lluny i tan a prop, la bella posta de sol.
    No vull obrir els ulls.

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.