ARRELS

Un relat de: RoserBG
No m'envegis; les aparences sovint enganyen.

Sento com em mires, com et deixes enlluernar per la frondositat de les meves branques, verdes a vessar, i et deleixes amb el regal d'aquesta l'ombra tan preuada. Imagino com abaixes un instant les parpelles, deixant-te embriagar per la fragància de les meves flors, tot un bàlsam per a la teva vida atrafegada. Segurament escoltes la remor de les meves fulles en ser acaronades pel vent i desitges, com mai, el silenci que m'envolta. Acaricies amb el tou dels dits el meu tronc, d'escorça rugosa i vella, mentre t'entretens a buscar amb la mirada una merla esmunyedissa que canta amagada entre el fullatge espès. Sé que m'admires, que cobeges la meva pau. Fins i tot, potser, la meva presència i fortalesa.

Però tu tan sols et fixes en el xassís, en la carcassa. No t'ho retrec, no ets l'únic; sempre ha estat així. Als homes us costa d'acceptar el que no és evident i preferiu pensar que només existeix allò que els vostres sentits us mostren. Tu tan sols admires una part de mi, molt més petita del que t'imagines.

Jo també sóc avall, endins. Arrelo, incansable, cap a les profunditats de la terra, allà on no arriba mai la llum, on el sòl esdevé fred i rocós o ofegat d'argila erma. Estenc, lentament i tossuda, les meves arrels fins on no s'hi troba ni un alè de vida. I a mesura que una part de mi emergeix vers els sol i es mostra bella i esplèndida, l'altra s'endinsa en les profunditats abismals de la terra, en la més profunda solitud i foscor. I com més ufanós i bell tu em contemples, més profundes les meves arrels s'endinsen i jo més presoner esdevinc de les tenebres.

No m'envegis, ans que sigui el teu anhel aprendre de mi. No neguis més el que és innegable: allò més bell, ufanós i admirable s'alimenta sempre de superar les adversitats més profundes en la solitud i obscuritat més pregona.

Comentaris

  • Que bonic![Ofensiu]
    RoserBG | 27-06-2015

    Aleix,
    m'encanta la imatge d'ARRELS D'ESCUMA i estic totalment d'acord amb el que dius. Quin goig tenir al costat gent que mostra les arrels: profunditat, aliment, força, feblesa...
    Gràcies!

  • Arrels d'escuma[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-06-2015 | Valoració: 10

    Cal reivindicar les arrels, la força amagada sota terra que ferma l'arbre, fins i tot en indrets impossibles. Però si busquem una mica, trobarem arbres amb arrels a la vista. Quin plaer descobrir aquesta intimitat! Sempre m'han agradat les arrels i per això vaig titular el meu segon llibre "Arrels d'escuma", parlant de la feblesa. Una forta abraçada.

    Aleix

  • Hi estic d'acord[Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 26-06-2015 | Valoració: 10

    D'acord, però m'ha agradat molt la forma com ho dius. Crec que és un relat de gran bellesa tan pel seu contingut com per la seua forma. Un plaer llegir-te i felicitats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: