EL PETIT ESTEL DE NADAL

Vet aquí que una vegada, enllà del cel, hi vivia un petit estel.

El petit estel era molt i molt vergonyós i, sempre que podia, s'amagava darrera els núvols perquè ningú el veiés.

Dalt del cel hi ha un estel,
està trist,
porta un vel.
Treu-te’l, treu-te’l sense por,
no et durem gens de carbó!
Ja ho voldria ja,
però jo em vull amagar...


Una nit, l'Arbre de Nadal se'l va mirar amb les seves branques verdes i frondoses. Era un arbre alt com un sant Pau, on els ocells hi feien niu, abrigant-se del fred de la nit.

― Per què t'amagues petit estel darrera d'un vel?
― Jo sóc poruc de mena, no sóc pas tan fort com tu.
I quan em vols mirar, tot jo em poso a tremolar!

I el petit estel poruc va començar a tremolar i a tremolar tant, que va deixar anar una pols d'estrelles, com si fos purpurina platejada, sobre l'Arbre de Nadal.

Al cap d'una estona va passar el pare Noël amb el seu trineu carregat de joguines. Lo, lo, lo... cantava la cançó, feliç de poder repartir regals i alegria a tots els nens i nenes. Quan va veure el petit estel li va dir:

― Per què t'amagues petit estel darrera d'un vel?
― És que sóc tan vergonyós... tocaria sempre el dos!
I quan em mira la gent, marxaria tot corrent.

El pare Noël va somriure.
― Ai, petit estel que s'amaga rere un vel,
aquesta nit tan bonica, atreveix-te a treu el nas
i t'espera una sorpresa que mai més oblidaràs!
I va continuar el seu camí, perquè encara tenia molta feina aquella nit.

El petit estel va quedar ben pensatiu: treure el nas de darrera el vel de núvols? Quina por! Quina vergonya! Però el pare Noël li havia dit que tindria una sorpresa!!

Molt a poc a poc es va atrevir a treure primer un ull, després l'altre, el nas, una punta i una altra... fins que va quedar ben bé davant dels núvols. I aleshores va mirar avall. Quina sorpresa! Amb la seva llum brillant il·luminava aquella nit de Nadal i tot el món era ara ple de vida i de colors.

El petit estel va quedar meravellat. Quin Nadal més bonic il·luminat ara amb la seva llum d'estrella!

L'Arbre de Nadal brillava intensament, i els cascavells del trineu del pare Noël dringaven al so de la seva cançó. Mentre que allà baix, a l'establia, un petit infant naixia envoltat de vida i color.


Dalt del cel hi ha un estel,
està content,
ara juga amb el vent.
Brilla i brilla sense por,
pintant el món de color.
Petit estel de Nadal,
la teva llum és un regal!