Cercador
DEL SUO VELOCE VOLO
Un relat de: jovincdunsilenci- Compartir:
Sonava una preciosa balada. Unes notes al piano: mandroses, lentes, indecises... jugaven a buscar-se sense massa empenta, però prompte es fonien en una frase petita, malenconiosa, que pareixia quedar-se en suspensió mentre esperava la veu d’Antony. La sentia imposant-se tímidament i dolça, omplir el silenci sense desfer- lo del tot, expandir-se suaument com si fos un lament que s’eixampla des de la fondària del record.
La pista de ball s’ha quedat buida i ella mira com els llums de colors dibuixen la seua geometria en un terra tan suggeridor i misteriós com la música que escolta amb delectació i dolor. Mentre, aquesta mena de sensualitat acústica la porta a un escenari ben diferent, d’una claredat evocadora d’atmosferes càlides i aromes humils. La veu de Battiato ocupa delicadament un espai en calma, “e chissà dove sarai amico”. Ella pot copsar el sentit de la seua apassionada i anònima existència, que es redueix a estimar molt, des d’una finestra sempre oberta a la pulsió de l’amor. Atresora una il·lusió que, junt a la nena, és allò més valuós que posseeix, una llum que l’ha guiada sempre. No més voldria que aquell ensurt no hagués passat mai. El cotxe arrossegant la moto, mentre s’escoltava a tot volum “el segle s’acaba, saturat de paràsits sense dignitat...” I la indignitat anava dins del vehicle i era covard. No més voldria tornar a abraçar-lo i no haver d’udolar mai més.
Ell s’acosta sense fer soroll i l’abraça molt tendrament, la mira i li pren les mans, mentre la veu la transporta en dolcíssim crescendo des d’un “inoblidable” que li travessa l’ànima tota. “Qualcosa un po’ di te/ mi è rimastro dentro...”
Hospital Clínic de València. Penombra. Una tele sense volum retransmet en directe la coronació de la filla de Felip VI; pudor de menjar sintètic i soroll de carrets que passen, corredors anodins.
-Mamà. Tens els ulls tan brillants ...
- Filla, et vull molt, però m’has de deixar anar. El papà ha vingut a veure’ns i vaig amb ell.
Comentaris
-
La música ens transporta[Ofensiu]Montseblanc | 03-08-2018
Una mort injusta i abans d’hora, una absència difícil de suportar, la mort que torna anys més tard a recollir més ànimes... I l’escena final a un llit d’hospital.
I et vols creure que, tot i així, la sensació en acabar de llegir el teu relat és de pau? La vida és com és, a tots ens passen coses, i és un consol pensar que hi ha un altre lloc, on tornarem a estar junts amb les persones que estimem. Tot és un viatge, que hem de fer, deixar-nos portar, uns parteixen abans, altres després, amb calma i serenitat. Acceptació.
Sobre el teu comentari al meu relat “Engranatges d’agost”:
Quan escric un relat i el faig públic i l’exposo als ulls de tothom, no m’interessa tant el número de lectures com que les quatre persones que el llegeixin el puguin entendre i arribin a sentir el que vull transmetre. És preferible poques lectures i comentaris que demostrin que algú ens ha llegit que tenir cinc-centes lectures i cap comentari.
És per això que em sap molt greu que hagis esborrat els quatre relats que dius. El que tu escrius està molt per sobre de la mitjana de la pàgina (en la meva humil opinió). Per a mi, els teus textos són bons. Entenc que veure poques lectures por arribar fins i tot a fer mal, però potser les poques lectures eren de persones que t’aprecien i aprecien el que escrius. No ho dic perquè al esborrar-los s’hagin esborrat també els meus comentaris. És el que tu dius, ja et van arribar. Però em sembla injust que RC estigui ple de relats que no valen res i que uns que sí que tenien qualitat els hagis tret.
Però és la teva decisió i la respecto. Si un dia els tornes a posar, els tornaré a llegir i tornaré a deixar la meva opinió.
Moltes gràcies per tot el que em dius. M’esforço per entendre el que les altres persones voleu comunicar, i tu m’arribes, i t’ho haig de dir.
Molt bon agost per a tu i els teus, també.
-
Tan de bo sempre fos així[Ofensiu]RoserBG | 27-06-2015 | Valoració: 10
M'ha agradat. Molt ben escrit. Una imatge de la mort prou serena i dolça , malgrat la duresa del moment. Tan de bo sempre la mort arribés acompanyada d'una bella balada! Felicitats
-
molt maco[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 19-02-2015 | Valoració: 10
Un bon relat
Ens veiem
Montse
Valoració mitja: 10