LES PRINCESES JA NO SÓN PRINCESES

Un relat de: Tomàs-Maria Porta i Calsina
Les princeses ja no són princeses,
han fotut un cop de mall
a la porta de la torre,
han omplert les fàbriques,
les universitats,
els tallers,
els palaus de justícia.
Les princeses ja no són princeses,
ja no són l’ornament subordinat
d’un rei capriciós i tirà,
ni el proletari del proletari:
han esdevingut
més fortes,
més intel•ligents,
lliures.

I, mentrestant, nosaltres,
pobrissons desorientats
aferrats als antics privilegis
que se’ns van esmicolant
ens obstinem en ser cavallers feudals
però elles ens saben dracs fràgils.
Ni guspires de foc
ni ales per volar més enllà
del sofà i la tele.

Comentaris

  • Veu de trobador[Ofensiu]
    RoserBG | 27-06-2015 | Valoració: 10

    Més que un pobrissó desorientat que s'aferra als privilegis feudals, la teva veu em parla més aviat d'un trobador-profeta que canta les veritats en terra inhòspita. Felicitats!!

  • M'agrada[Ofensiu]
    Els contes de la Meiga | 16-05-2015 | Valoració: 10

    Reflexes la realitat amb mots d'avui, demostrant un cop més que la poesia és viva i plena de sentit en aquesta época nostra tant turbulenta.

  • betixeli | 11-04-2015

    Les princeses ja no són princeses, de fet mai ho han estat. Però dia a dia, "a cop de mall" hem de fer-nos espai per poder viure, i ser com som: dracs de sofà, com la resta de mortals.

  • No esta malament[Ofensiu]
    meral | 09-04-2015 | Valoració: 10

    Les princeses ens anem fent dia a dia i els caballers tambe. Tampoc habiem d'inventar gran cosa més.

  • Molt bo.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 30-03-2015 | Valoració: 10

    Una gran idea ben plasmada.

    Està bé aquesta fàbula on les dones evolucionen i els homes queden estancats en el passat, o similar. Una bona manera de reivindicar l'emancipació femenina.

    Felicitats per l'escrit.

    A reveure.

  • queixa't[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 04-09-2014

    però no deixem de banda el comandament, que no fos cas que perdessim l'últim baluard que li queda als nostres feudals somnis de grandesa.

    Un poema molt sentit que mostra en una pinzellada la necessitat de canviar encara moltes més coses que no pas hem canviat, la humanitat no avança tant com ens agradaria, de fet i és una llàstima. No es pot negar que tenim la sort i el privilegi de viure en una illa amb bones vibracions humanistes.

    Una abraçada

    Ferran d'A

  • Un gran poema [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 25-08-2014 | Valoració: 10

    M' ha agradat molt aquest poema. Té una qualitat molt bona i tambié és excel.lent... Un cordial salut de Rafael Molero

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: