LES PRINCESES JA NO SÓN PRINCESES

Més que un pobrissó desorientat que s'aferra als privilegis feudals, la teva veu em parla més aviat d'un trobador-profeta que canta les veritats en terra inhòspita. Felicitats!!

Reflexes la realitat amb mots d'avui, demostrant un cop més que la poesia és viva i plena de sentit en aquesta época nostra tant turbulenta.

Les princeses ja no són princeses, de fet mai ho han estat. Però dia a dia, "a cop de mall" hem de fer-nos espai per poder viure, i ser com som: dracs de sofà, com la resta de mortals.

Les princeses ens anem fent dia a dia i els caballers tambe. Tampoc habiem d'inventar gran cosa més.

Una gran idea ben plasmada.

Està bé aquesta fàbula on les dones evolucionen i els homes queden estancats en el passat, o similar. Una bona manera de reivindicar l'emancipació femenina.

Felicitats per l'escrit.

A reveure.

però no deixem de banda el comandament, que no fos cas que perdessim l'últim baluard que li queda als nostres feudals somnis de grandesa.

Un poema molt sentit que mostra en una pinzellada la necessitat de canviar encara moltes més coses que no pas hem canviat, la humanitat no avança tant com ens agradaria, de fet i és una llàstima. No es pot negar que tenim la sort i el privilegi de viure en una illa amb bones vibracions humanistes.

Una abraçada

Ferran d'A

M' ha agradat molt aquest poema. Té una qualitat molt bona i tambié és excel.lent... Un cordial salut de Rafael Molero